(Catalunya, 1975 – )
(FAPAC) Organisme. Té com a àmbit d’implantació l’ensenyament primari a Catalunya.
Entre els seus objectius principals cal destacar la tasca d’informació i assessorament a les associacions de pares d’alumnes i també la dinamització d’aquest moviment associatiu per tal de promoure la participació dels pares d’alumnes en el control i la gestió dels centres docents.
(Catalunya, setembre 1975 – juny 1978)
(EDC) Grup polític, de centre reformista i liberal, fundat per R. Trias Fargas i M. Alavedra i conegut inicialment com a Partit Liberal Català.
Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l’empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques.
Després de formar part del Pacte Democràtic per Catalunya (2 diputats en les eleccions del 1977) es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya (1978).
(Barcelona, 1960 – 1975)
(EADAG) Escola de teatre. Fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, amb l’objectiu de difondre el teatre, especialment els avantguardismes europeus, fou adscrita al Foment de les Arts Decoratives.
A partir de l’estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu (1965), en sorgí la Companyia Adrià Gual, de caràcter professional.
(Castellar de n’Hug, Berguedà, 25 novembre 1907 – Barcelona, 7 novembre 1975)
Eclesiàstic i periodista. Doctor en teologia (1932), intervingué en la Federació de Joves Cristians.
Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic: fundà i dirigí les revistes “Apostolado Seglar” (1952) i “Pax” (1952), a Barcelona.
Ha estat un dels fundadors de la revista “Gaceta Ilustrada” (1960) i director d'”Historia y Vida” (1967) i d'”Hoja Diocesana” de Barcelona.
Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia (1946).
(Lleida, 25 juny 1975 – )
Tennista. Debutà com a professional el 1995, any que guanyà el seu primer torneig de l’ATP, a Kitzbühel.
El 1996 aconseguí tres títols: Gstaad, San Marino i Bournemouth. L’any 1997 s’imposà als torneigs de Marbella i Comte de Godó de Barcelona. El 1998 guanyà dos torneigs, Hamburg i Kitzbühel, i l’any següent tornà a imposar-se a Kitzbühel i a Gstaad i vencé en el torneig d’Estoril.
Fent parella amb Àlex Corretja, guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney del 2000.
Formà part de l’equip que guanyà la final de la copa Davis a Barcelona contra l’equip australià, disputada al Palau Sant Jordi al desembre 2000.
(Catalunya, desembre 1975 – 1977)
Organisme polític unitari d’oposició democràtica al franquisme creat com a fruit, en certa manera, de l’ampliació i actualització de la Comissió Coordinadora de les Forces Polítiques de Catalunya (creada el 1969). Format només per partits d’obediència catalana.
Pretengué d’assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic mitjançant un programa que exigia el restabliment de la Generalitat i de l’Estatut del 1932, l’amnistia, el reconeixement dels drets individuals i de les llibertats plenes i mesures socials i econòmiques en favor de les classes populars.
Alhora defensava les reivindicacions del País Valencià i les Illes i també la formació d’un govern provisional i l’obertura d’un procés constituent d’àmbit estatal.
Incapaç de contrarestar les reformes del govern Suárez i no havent assolit una plena entesa amb l’Assemblea de Catalunya i la Generalitat a l’exili, sofrí tensions internes entre els grups socialistes i desaparegué, de fet, al començament del 1977.
(Barcelona, 2 agost 1898 – 5 novembre 1975)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts amb Lluís Labarta i Vicent Climent.
Ha destacat com a aquarel·lista, dibuixant i gravador.
(Barcelona, 1975 – 1978)
Entitat política. Creada com a societat d’estudis, i transformada el 1977 en Catalònia, Partit Polític Català.
Inspirat per Joan A. Maragall, Josep A. Linati, R. Guardans, H. Torras i altres membres de la burgesia industrial i financera tradicional, es definí com a monàrquic, conservador, regionalista i europeista.
El 1976 s’escindí S. Millet i Bel, per a crear la Lliga Liberal Catalana, i també J.A. Linati, que organitzà un efímer Partit Democràtic Català coaligat amb Alianza Popular.
No participà en les eleccions legislatives espanyoles del 1977, encara que alguns dels seus homes –Carles Sentís– passaren a UCD.
(Barcelona, 17 gener 1896 – 23 gener 1975)
Actriu. Filla de l’actor Enric Casals i Moles.
Actuà amb Enric Borràs (en l’estrena de Jesús que torna, d’Àngel Guimerà, el 1917); després s’especialitzà en la interpretació de sainets i vodevils.
El 1938 s’exilià a França i passà després a Cuba. Retornada a Barcelona, ha actuat en diverses ocasions, generalment al teatre Romea.
Dades dels Països Catalans 