(Barcelona, 11 abril 1974 – )
Tennista. Guanyà el seu primer títol ATP a Buenos Aires el 1994.
El 1997, en guanyar tres títols seguits (Estoril, Roma i Stuttgart) es col·locà quart a la classificació ATP i, amb la seva condició de finalista al Roland Garros i guanyador al Màsters el 1998, es col·locà entre els tres primers jugadors del món.
(Catalunya, 1974 – 1 novembre 1976)
(CSC) Organització política.
Sota la direcció de Joan Reventós esdevingué, juntament amb altres grups, el Partit Socialista de Catalunya-Congrés.
(Barcelona, 25 març 1909 – Oviedo, Astúries, 16 juny 1974)
Erudit i crític literari en castellà. Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura en diverses universitats de l’estal espanyol i de l’estranger.
El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna (1945), és un brillant assaig de crítica comparada sobre la novel·lística contemporània. Publicà també Temas de Unamuno (1953), Estudios hispanosuecos (1954) i altres.
Fou membre de la Real Academia Española des del 1971.
(Milà, Itàlia, 1974 – )
(CIEMEN) Associació cultural fundada per Aureli Argemí i inspirada en les idees de l’abat Escarré. De projecció internacional, defensora dels drets de les minories i els pobles.
Treballa en la consecució d’una Europa dels pobles o nacions en contrast amb el concepte d’Estat. Té una especial activitat de solidaritat humanitària, canalitzada per la secció d’Acció Solidària pels Pobles.
Té seus a Milà, Cuixà i Barcelona.
Enllaç web: CIEMEN
(Barcelona, 1 setembre 1920 – 10 novembre 1974)
Escriptora.
Ha publicat la novel·la Els temps ens han fet així… (1953) i narracions infantils: El príncep bandoler (1958) i La noia del rostre canviant (1960).
(Barcelona, 22 març 1891 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 octubre 1974)
Prehistoriador i arqueòleg. Format a Barcelona i Alemanya, renovà la prehistòria peninsular.
Creador i director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’IEC, començà un seguit d’excavacions sistemàtiques en diversos jaciments dels Països Catalans i fou també director de les excavacions d’Empúries.
Antic dirigent de la reforma universitària, fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona (1933-39) i director del Museu Arqueològic de la ciutat (1932-39).
Exiliat a Mèxic el 1939 (era conseller de Justícia de la Generalitat), féu classes a la universitat, va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO, i s’interessà també per la prehistòria americana.
Va publicar: Etnologia de la península Ibèrica (1932), El poblamiento antiguo y los pueblos de España (1945), América antes de Cristóbal Colón (1967).
(Girona, 29 octubre 1892 – Berga, Berguedà, 3 setembre 1974)
Escriptora. Filla de Prudenci Bertrana i Comte, que col·laborà en la seva primera novel·la (L’illa perduda, 1935) i el qual ella biografià (Una vida, 1965).
La seva narrativa, realista i sensual, reflecteix els seus viatges en les narracions de Paradisos oceànics (1930), Peikea (1934), El Marroc sensual i fanàtic (1936) i en les novel·les Edelweis (1937) i Ariatea (1960); l’afecte als animals en els contes d’Ovidi (1965); l’interès per l’infància en les novel·les Camins de somni (1955) i La nimfa d’argila (1959); la Segona Guerra Mundial en Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958); la problemàtica matrimonial en Fracàs (1966); i el turisme en Vent de grop (1967).
Publicà dues obres autobiogràfiques: Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).
(Barcelona, 31 gener 1899 – Clichy, París, França, 24 juliol 1974)
Polític i periodista. Militant d’Estat Català del 1924 al 1926, el 1928 participà en la fundació del Partit Comunista Català i en dirigí el seu òrgan (“Treball”). En fusionar-se aquest per formar el Bloc Obrer i Camperol (1930), se n’allunyà, i el 1932 ingressà a la Unió Socialista de Catalunya.
Col·laborà en els periòdics “L’Opinió”, “Justícia Social” i “Treball”, òrgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual esdevingué cap de redacció.
El 1939 s’exilià a França i participà en la resistència antinazi.
Historià el moviment obrer català, restant adscrit a la facció comorerista del PSUC.
(Belltall, Conca de Barberà, 10 abril 1915 – Barcelona, 6 gener 1974)
Hel·lenista. Catedràtic de grec i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge.
És autor de nombrosos texts pedagògics grecs, com la Gramática griega (1942).
Deixeble de Carles Riba, ha fet excel·lents traduccions d’obres clàssiques i modernes: Història de la guerra del Peloponès (1953-70), de Tucídides, Dafnis i Cloe (1963) de Longos, Alexis Zorbàs (1965) de Nikos Kazantzakis. És també important la seva traducció d’Heròdot al castellà.
(Barcelona, 1974 – )
(BCD) Entitat constituïda per tal de promoure i estimular l’aplicació del disseny a la tecnologia, però que ja el 1974 havia començat a funcionar amb una exposició de productes de disseny en un pavelló inflable a la Fira de Barcelona.
Entre les activitats que promou sobresurten, evidentment, les exposicions, però també organitza cursets, conferències i trobades d’especialistes.
Pertany a l’International Council of Societies of Industrial Design i a l’International Council of Graphic Design Association.
Enllaç web: Barcelona Centre de Disseny
Dades dels Països Catalans 