(Barcelona, 1901 – 18 juliol 1974)
Escriptor i metge. Pare del poeta Felip Cid i Rafael. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i a la “Nova Revista” (1927-28). Fundà amb Jeroni de Moragas la revista “Monitor mèdic”.
És autor dels llibres El trueno (1963) i Antes del silencio (1965). Exercí la crítica literària del diari barceloní “Mundo Deportivo”. Conreà també la pintura.
Antoni Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922) Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.
Cèsar A. Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1888 – 1974) Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.
Romà Bulbena i Masferrer (Barcelona. 1894 – 1969) Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.
(Burjassot, Horta, 1974 – Montanejos, Alt Millars, 11 abril 1993)
Militant independentista d’esquerres. Membre de l’organització juvenil Maulets i del moviment antiracista i antifeixista SHARP.
Fou assassinat per un grup de militants d’extrema dreta. L’any 1995 tingué lloc el judici pels fets, el qual fou molt controvertit i polèmic.
Diversos actes s’organitzen regularment per no oblidar els fets, així com cantants i grups de música han fet cançons per homenatjar-lo.
(Barcelona, 18 novembre 1877 – Madrid, 14 gener 1974)
Enginyer. Projectà l’embassament d’aigües als Pirineus per tal de crear energia hidroelèctrica i, juntament amb F. S. Pearson, fundà la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited (1911). Modernitzà línies secundàries de ferrocarrils i creà els Ferrocarrils de Catalunya (1912).
El 1919 fou governador civil de Barcelona, però hagué de dimitir en rebrotar la vaga de la Canadenca. Durant la guerra civil de 1936-39 residí a la zona de govern de Burgos.
Publicà obres com Sugerencias (1937), Petróleo en España (1937) i Resolución para España del problema de los carburantes… (1939).
(Barcelona, 1904 – 1974)
Decorador i interiorista. Pertanyent al llinatge homònim.
Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, treballà amb Gaietà Cornet a la Unió de Fotogravadors i sobresortí després en les seves especialitats associat sovint amb Evarist Móra.
(Figueres, Alt Empordà, 17 gener 1923 – Barcelona, 1974)
Pintor. Residí bona part de la seva vida a París i Estocolm.
Fundador del grup Indika. Obtingué el premi Tina.
Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament.
La seva obra, marcada fonamentalment per l’ús del color, passà del naturalisme a l’informalisme i finalment a l’unió d’ambdués tendències barrejades amb l’esoterisme.
Té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms (Suècia).
(Barcelona, 1974 – )
Revista literària, amb col·laboracions sobre llengua, publicada per Joaquim Molas amb un equip de deixebles i de col·laboradors: J.M. Benet i Jornet, Jordi Castellanos, Joan Lluís Marfany, Josep Murgades i Enric Sulià.
Sobresurt per la varietat de temes i el rigor crític i erudit dels treballs. Dedica unes pàgines a la creació literària.
Enllaç web: Els Marges
(Rubí, Vallès Occidental, 14 abril 1882 – Barcelona, 1974)
Enginyer industrial. Fou professor de l’Escola d’Indústries de Terrassa (1907-09), de l’Escola del Treball (1918-24) i de la d’Agricultura (1930-32). El 1912 fundà el Gremi d’Electricitat de Barcelona.
Fou ajudant de Cèsar Molinas a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic (EET) (1921-24), i posteriorment en fou director (1931-39). Dirigí també el Polytechnicum Postal (1924-31).
Publicà diversos texts de la col·lecció de l’EET, entre els quals cal destacar Instruments per a corrent continu, Motors de corrent continu, Transformadors estàtics i Línies electríques.
(Barcelona, 1905 – 29 agost 1974)
(Cecília Alonso i Bozzo) Escriptora. Filla de Gastó Alonso i Manaut.
El seu teatre és de caire costumista i sentimental. Autora de Ha passat una oreneta (1936), La Pepa maca (estrenada el 1954 i publicada el 1959), La cançó de la florista (1959), Princesa de Barcelona (1959), Maria Coral, la pessebrista (1961) i Història d’un mirall (1966), entre d’altres obres.
Escriví també novel·les en castellà i féu guions per a Ràdio Barcelona.
Dades dels Països Catalans 