(Puerto Rico, 1972 – )
Fundació creada per Pau Casals i Defilló amb la finalitat de conservar la Casa-Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell i de promoure, protegir i difondre entre el poble l’estudi i el coneixement de la música clàssica.
Presidida per l’abat de Montserrat, ha creat el Museu Pau Casals (1976) i ha gestionat la construcció de l’Auditori Pau Casals, a part de l’organització de concerts i els ajuts concedits a estudiants.
Enllaç web: Fundació Pau Casals
(Barcelona, 13 desembre 1891 – Caracas, Veneçuela, 10 juny 1972)
Polític socialista. Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona.
Fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya el 1923, col·laborador de “Justícia Social” i membre del Parlament de Catalunya a partir del 1932.
El juliol de 1936 passà al PSUC, on encapçalà la secretaria d’agitació i propaganda. Fou, així mateix, dirigent de la UGT catalana i membre del Consell d’Economia.
S’exilià el 1939 i residí a Mèxic, on retornà al seu ofici. Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà.
En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial (1937) i col·laborà en un llibret sobre indústria tèxtil i metal·lúrgica (Buenos Aires, sd).
(Mataró, Maresme, 26 juliol 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 17 setembre 1972)
Escenògraf i decorador. Fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l’acadèmia de Francesc Galí a Barcelona.
Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l’escenografia.
Home d’una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l’Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc.
En esclatar la guerra civil, se n’anà a Mèxic, on aconseguí molt d’èxit amb la decoració d’establiments de luxe i s’especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema.
(Barcelona, 24 octubre 1889 – 1972)
Historiador. Arxiver des del 1913, posteriorment es llicencià en dret i, més tard, fou nomenat president de la secció de Ciències i Arts del Centre Excursionista de Catalunya (1948). Dirigí (1955-59) la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Entre les seves obres cal remarcar: Notas arqueológico-históricas sobre los castillos feudales de Cataluña (1914), Cataluña en el siglo XV (1920), La escultura de los países que formaron parte de la corona de Aragón de los siglos V al XV (1924), La escultura medieval catalana (1927), El problema agrario en Cataluña (1932), Catalunya sota el poder dels reis absoluts de la casa de Borbó (1700-1720) (1935) i Els exiliats de la guerra de Successió (1964).
(Olot, Garrotxa, 8 juny 1908 – Houston, Texas, EUA, 5 agost 1972)
Polític. Féu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la universitat de Montpeller.
Fundà la “Revista d’Olot” (1926) i els setmanaris “Acció Ciutadana” (1930) i “Esquerra” (1934).
Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya (1932) i director general d’assistència social (1937-39).
S’exilià a Mèxic, on ha estat president de l’Institut Català de Cultura.
Ha publicat Presència (Mèxic 1965).
(Madrid, 3 novembre 1889 – Barcelona, 1 agost 1972)
Metge i dibuixant. Establert a Barcelona des del 1896.
Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona (1952-59). Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari (1963) de la Societat Catalana de Biologia.
Com a dibuixant col·laborà a “Papitu” (primera època), “El Gall” (1912), “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914), etc, i emprà el pseudònim de Remigius.
(Barcelona, 1972 – )
Empresa editorial. Fundada per Max Cahner.
Publicà, entre altres, les col·leccions “Biblioteca de Cultura Catalana”, “Documents de Cultura”, “Biblioteca Torres Amat“, fundada per Antoni Comas i dedicada a l’edició de texts, “Clàssics Curial”, etc.
Té cura també de l’edició de revistes com “Els Marges”, de llengua i literatura, “Recerques”, d’història moderna i contemporània, “Randa”, d’història i cultura de les Illes Balears i, des del 1986, de la “Revista de Catalunya”.
Ha editat les obres cabdals de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, en nou volums publicats entre el 1980 i el 1991, i l’Onomasticon Cataloniae, des del 1989.
Enllaç: Curial, edicions catalanes
(Barcelona, 14 desembre 1886 – Tiana, Maresme, 27 novembre 1972)
Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935).
Fou un dels fundadors de la revista “El Teatre Català” (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l’estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l’escena catalana en fascicles (El teatre català, 1967).
(el Masnou, Maresme, 1895 – Barcelona, 1972)
Escultor. De jove fou picapedrer.
Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s’especialitzà en escultures d’animals (Bisons, Foques, 1936; Museu d’Art Modern de Barcelona).
Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure.
S’exilià el 1937, després d’un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 