(Alacant, 27 juny 1883 – Sant Joan d’Alacant, Alacantí, 22 maig 1965)
Economista. Germà de Juli. Fou catedràtic a Madrid.
Publicà les obres Industrias de la alimentación y industrias afines (1906), Elementos de tecnología industrial, aplicados al comercio (1906), Sociedad y felicidad (1916), La doctrina funcional del dinero (1945), Análisis del mercato finanzario (Roma, 1951), La doctrina del gran espacio económico (1953) i Una economía libre sin crisis ni paro (1955).
(Alacant, 1965 – 2000)
Entitat bancària. Constituïda amb un capital social de 100 milions de pessetes. Després del 1971 passà a ser controlada pel grup Banca Catalana, el qual arribà a controlar el 67,7% del capital el 1982.
En produir-se la crisi del grup, al final d’aquest mateix any, les seves accions passaren al Fons de Garantia de Dipòsits, i el seu capital es reduí a una pesseta per acció. La posterior subhasta de les accions fou adjudicada al Banco Exterior en confrontació amb el Bank of America.
L’any 1991 presentà un balanç amb un recursos propis de prop de 8.000 milions i més de 93.000 d’aliens, i tenia 104 oficines i 764 empleats.
El 1997 fou adjudicada al Banco Exterior.
(Barcelona, 1900 – València, 7 juliol 1965)
Cineasta. Fou un dels iniciadors com a productor i director, del cinema valencià.
Començà amb documentals i curtmetratges còmics –Cipriano Comendador i La Drapaire (1925)- però obtingué més èxit en altres gèneres: Noblesa de Cors (1924) i El Místic, adaptació de l’obra de Santiago Rusiñol.
(Barcelona, 1876 – Madrid, 1965)
Diplomàtic i segon marquès de Rialb.
Era delegat d’Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de l’Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la guerra civil.
(Barcelona, 1884 – 1965)
Societat. Fundada per tal de construir i explotar la línia de Jumella a Iecla inaugurada entre 1884 i el 1911.
Aquesta línia passà a dependre, a partir del 1965, dels Ferrocarrils de Via Estreta, que les clausurà el 1969.
(Reus, Baix Camp, 24 abril 1891 – 7 juliol 1965)
Publicista. Fou un dels impulsors del nucli reusenc del partit de la Lliga Regionalista.
Figurà a la redacció de “La Veu del Camp”. També publicà poesies.
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
(Barcelona, 1904 – 1965)
Pintor. Conreà una temàtica social relacionada amb el món del treball, les prostitutes i els indigents.
Ideològicament, la seva pintura de volums escultòrics fou semblant a la de Joan Sandalinas, però estilísticament vinculada al neorealisme.
(Barcelona, 11 novembre 1884 – 3 desembre 1965)
Periodista esportiu. Fou redactor de “La Veu de Catalunya”, amb el pseudònim Passavolant, i de “D’Ací i d’Allà”.
Fou l’iniciador dels esports d’hivern i un dels promotors del xalet de la Molina, dels minyons de muntanya i de l’Aeroclub de Catalunya.
(Madrid, 1965 – 1989)
Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció “Biblioteca de Cultura Catalana”, de traducció d’obres catalanes al castellà.
Dades dels Països Catalans 