(Barcelona, 1904 – 1965)
Pintor. Conreà una temàtica social relacionada amb el món del treball, les prostitutes i els indigents.
Ideològicament, la seva pintura de volums escultòrics fou semblant a la de Joan Sandalinas, però estilísticament vinculada al neorealisme.
(Barcelona, 11 novembre 1884 – 3 desembre 1965)
Periodista esportiu. Fou redactor de “La Veu de Catalunya”, amb el pseudònim Passavolant, i de “D’Ací i d’Allà”.
Fou l’iniciador dels esports d’hivern i un dels promotors del xalet de la Molina, dels minyons de muntanya i de l’Aeroclub de Catalunya.
(Madrid, 1965 – 1989)
Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció “Biblioteca de Cultura Catalana”, de traducció d’obres catalanes al castellà.
(el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1887 – 1965)
Eclesiàstic i arxiver. Ingressà al cos d’arxius, biblioteques i museus el 1926.
Prestà serveis a diverses ciutats d’Espanya i a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Cal esmentar entre les seves principals publicacions Butlles d’Alexandre III inèdites (1935), Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1937), Liber Feudorum Maior (1945-46), i el catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Universitària de Barcelona.
(Figueres, Alt Empordà, 21 agost 1933 – Montserrat, Bages, octubre 1965)
Escriptor i monjo de Montserrat. Col·laborava a “Serra d’Or”.
Un recull pòstum dels seus escrits fou publicat amb el títol de Coses dels homes, coses de Déu.
(Barcelona, 30 octubre 1891 – 23 gener 1965)
Anarquista. Fou perseguit per les autoritats en diverses ocasions. Sofrí condemna al penal de Puerto de Santa Maria.
El 31 de juliol de 1926, a la plaça de Palau de Barcelona, atemptà contra el general Primo de Rivera al pas del seu automòbil. Li llançà un punyal. L’arma es clavà en un tauler lateral del vehicle, el qual atropellà l’agressor.
Va ser empresonat a Cartagena fins l’any 1931.
(Madrid, 1877 – 12 octubre 1965)
Republicà. Fill d’un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid (1895-1903).
Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble.
Regidor de l’ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d’una policia paral·lela antiterrorista, sota la direcció de l’inspector anglès Arrow.
Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez; tornà al partit republicà federal el 1913.
(Igualada, Anoia, 24 setembre 1900 – Montevideo, Uruguai, 2 novembre 1965)
Pianista i compositora. Germana del violinista Enric. Deixebla d’Enric Granados i de Frank Marshall, debutà a tretze anys a l’Albert Hall de Londres.
Realitzà una curta però notable carrera concertística internacional fins a l’any 1920, en què es retirà.
Escriví obres per a piano i de cant.
(Barcelona, 23 gener 1965 – )
Escriptor. Llicenciat en filologia catalana, s’ha dedicat preferentment al conreu literari de la poesia i l’assaig, dels quals ha publicat diversos llibres i ha guanyat diversos premis.
La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, al castellà, al francès i al gallec.
Col·laborador de diversos mitjans de comunicació, des del 2000 fou director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya.
(Barcelona, 3 desembre 1965 – )
Jugador d’escacs. Situat entre els primers jugadors del món, ha estat el primer català a arribar als 2.600 punts al rànquing internacional.
Com a expert en informàtica, i especialment en la relació entre aquesta i els escacs, fou un dels col·laboradors en la confecció del programa Deep Blue que aconseguí guanyar a G. Kasparov.
Dades dels Països Catalans 