(Valls, Alt Camp, 12 febrer 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 juny 1962)
Mestre, advocat i polític. Director del setmanari, i el 1931 diari, “Tarragona Federal”.
Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona (1932).
El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on col·laborà a “La Nostra Revista” i a “Pont Blau”.
(Barcelona, 24 octubre 1887 – 7 juny 1962)
Violinista i compositor. Germà d’Andreua. Deixeble d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet.
És autor d’una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l’obra escènica La mel als llavis.
Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels segles XVII i XVIII.
(Valls, Alt Camp, 3 març 1878 – Barcelona, 1962)
Músic. Deixeble de Matthieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, amplià estudis a Brussel·les.
Compongué música de cambra i l’obra lírica en tres actes Gent del camp (1931).
(Barcelona, 22 gener 1881 – Lleida, 7 maig 1962)
Arquitecte (1907), germà de Fèlix. Col·laborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner a les obres de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
Fou professor (des de l’any 1907) i catedràtic (1920-50) de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’Estadi, a la muntanya de Montjuïc, dins un ampul·lós monumentalisme.
Fou el pare de Lluís Domènech i Torres.
(Països Catalans, 1926 – 1962)
Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, antigues i modernes, i amb indicació de les àrees geogràfiques i equivalència de cada mot en castellà.
Promogut per Antoni M. Alcover, que l’inicià amb la Lletra de convit (1901). Aquest formà després una decisiva xarxa de col·laboradors a totes les comarques, els quals aportaren un material abundant, que ell ordenà, destrià i interpretà, juntament amb el seu deixeble Francesc de B. Moll, que s’hi incorporà el 1920, i amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner i posteriorment d’Aina Moll i Marquès.
Consta de deu volums, apareguts entre 1926 i 1962, i, a causa del seu vastíssim repertori i de la profusió de camps i matèries que hi són tractats, és considerat un dels millors repertoris de lèxic de les llengües romàniques.
(Barcelona, 24 abril 1878 – Madrid, 22 març 1962)
Militar. Lluità a Cuba i al Marroc. Ascendí a general de brigada (1929).
Prengué part en l’alçament militar del 1936; a la mort del general Mola comandà l’exèrcit que ocupà el nord de la Península. Prengué part en la batalla de l’Ebre.
Fou ministre de l’exèrcit (1945-51) i fou creat marquès de Dávila (1948).
(Garriguella, Alt Empordà, 25 març 1880 – Barcelona, 18 gener 1962)
Farmacèutic. Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904. Amplià estudis a Alemanya.
Fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d’Espanya (el Masnou) i de l’Institut Cusí, fundats (1925) pel seu germà Joaquim.
Publicà, entre d’altres obres, Indústria de l’àcid làctic (1919), Antisépticos modernos (1926) i Monitor de la farmacia (1927).
(Barcelona, 25 octubre 1903 – 17 febrer 1962)
Editor. Fundà, amb López i Llausàs i Manuel Borràs, la llibreria-editorial Catalònia (1924) de Barcelona.
El 1936 es traslladà a França i a la zona de Burgos, i, ja vers el 1941, inicià les primeres i difícils gestions per reprendre les edicions en català. Publicà les obres completes de Jacint Verdaguer (1943), per bé que, forçat, amb ortografia antiga.
Fundà la “Biblioteca Selecta”, que lentament anà incorporant els clàssics antics i moderns, els autors de preguerra i les noves generacions. Fundà també la “Biblioteca Biogràfica Catalana” (1950) de l’editorial Aedos.
Contribuí a la creació dels premis de la Nit de Santa Llúcia (1951).
(Barcelona, 23 febrer 1962 – )
Artista plàstic. Estudià història de l’art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l’escola de disseny Eina. Realitzà el disseny gràfic de la revista “Artics” i col·laborà en altres publicacions.
Treballà primer com a pintor, però aviat es decantà cap a l’escultura en ferro de gran format; després se centrà en l’assamblage d’objectes diferents. Des del 1991 visquè entre Barcelona i París.
Ha col·laborat sovint en teatre, amb el disseny de vestuaris i d’escenografies, fruït d’això fou l’exposició Alta comèdia, al Tinglado 2 de Tarragona (1993).
En les seves obres s’intueixen moltes referències privades.
(Traiguera, Baix Maestrat, 22 novembre 1922 – Barcelona, 4 novembre 1962)
Dibuixant. Especialitzat en la confecció d’historietes il·lustrades, sobretot per a la revista infantil “Pulgarcito”, on creà personatges com El Reporter Tribulete o Don Furcio Buscabollos.
Fou el pare de Guillem Cifré i Barrabin.
Dades dels Països Catalans 