(Alzira, Ribera Alta, 29 agost 1962 – )
“Aspar” Motociclista. Debutà al món de la competició el 1980 i l’any següent es proclamà campió d’Espanya de 50 cm3.
Posteriorment assolí els campionats del món de 80 cm3 (1986 a 1988) i de 125 cm3 (1988).
Després de diverses temporades perjudicat per canvis d’equip, es retirà com a pilot el 1997 i formà una escuderia per competir al mundial.
(La Almunia de Doña Godina, Aragó, 25 gener 1894 – Benidorm, Marina Baixa, 11 abril 1962)
Realitzador cinematogràfic. Més conegut com a Florián Rey.
Inicià la seva obra abans del cinema sonor amb La hermana San Sulpicio (1927), interpretat per l’actriu Imperio Argentina, amb qui després es casà, i realitzà el millor film espanyol d’aquest període: La aldea maldita (1929).
Posteriorment treballà a l’estranger i decaigué en la postguerra amb films patriòtics i folklòrics.
(Santa Margalida, Mallorca, 4 octubre 1880 – Madrid, 10 març 1962)
Financer. Inicià la seva fortuna a partir del negoci familiar March Germans, dedicat a la compra i venda de productes agrícoles i ramaders, i amb el tràfic de tabac a tot el Mediterrani. L’any 1909 obtingué la concessió del Monopoli del Tabac del Marroc, en competència amb la Régie Française des Tabacs.
La Primera Guerra Mundial li proporcionà substanciosos beneficis: assegurances marítimes, transports, etc, en estret contacte amb els aliats. L’any 1926 fundà la Banca March.
Des del primer moment s’oposà a la República. Posteriorment fou processat i condemnat, però va evadir-se aviat de la presó de València. Durant la guerra civil, donà suport financer al règim de Franco. La seva consolidació com a financer de categoria internacional, a partir del 1931 ja fou definitiva.
L’any 1955 establí la Fundació March d’ajut científic i cultural, similar a les de Rockefeller i Ford. La dotà amb un capital inicial de 400 milions de pessetes, que passà a 2.000 milions pocs dies abans de morir, a conseqüència d’un accident d’automòbil.
Fou el pare de Joan March i Servera.
(Mallorca, 1921 – 1962)
Revista mensual. Fundada per Gaspar Munar. Portaveu del santuari de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” (1884, cinc números) i “Lluch” (1908-10, vint-i-cinc números).
Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys 1930. Amb la guerra civil i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar.
El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació. Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny, n’ofegà les possibilitats, i el 1968, superades aquestes circumstàncies, tornà sota la direcció de Veny,
(Palma de Mallorca, 1962 – )
Revista mensual en català. Continuadora del periòdic religiós “Lluch”, que en el període 1908-10 fou portaveu de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Encetà una segona època l’any 1943.
Dirigida entre 1974 i 1987 per l’Obra Cultural Balear, va adoptar una línia més general i per a un públic més majoritari.
Posteriorment, tornà a la seva vinculació religiosa.
(València, 19 març 1888 – Bolonya, Itàlia, 1962)
Soprano. Estudià a València i a Milà, i estrenà al Liceu de Barcelona Terra baixa (Tiefland), òpera amb lletra d’Àngel Guimerà i música de D’Albert.
S’especialitzà en el repertori wagnerià i, en retirar-se, fou professora de cant al Conservatori de València.
(València, 1512 – )
Institució benèfico-sanitària. Creada pel consell de la ciutat, per la fusió dels hospitals de Sant Llàtzer, dels Folls, d’en Clapers i de la Reina.
El 1833 passà a dependre econòmicament de la diputació provincial, i fou regit per una junta filantròpica. Situat al costat de la Facultat de Medicina, els seus estudiants hi realitzaren pràctiques mèdiques.
El 1962, les instal·lacions foren traslladades a unes noves edificacions dels afores de la ciutat.
(Palma de Mallorca, 1888 – 1962)
Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924).
Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936.
Com a advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants.
(Cullera, Ribera Baixa, 6 abril 1888 – 15 desembre 1962)
Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València i fou deixeble del pintor Josep Mongrell.
Viatjà a París i a Roma i després s’establí a Cullera.
Conreà el paisatge, d’estil realista i coloració brillant.
Dades dels Països Catalans 