Arxiu d'etiquetes: 1955

Maluquer i Nicolau, Salvador

(Barcelona, 22 gener 1881 – 21 març 1955)

Advocat i naturalista. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Josep. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910.

Ha publicat diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica: L’aquari d’aigua dolça (1918), Llibre de la natura (1932) i El microscopi (1936).

En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació “Treballs” (1981).

Llosas i Badia, Pere

(Olot, Garrotxa, 12 maig 1870 – 28 novembre 1955)

Polític carlí. Fou regidor d’Olot, diputat provincial i governador civil de les Illes Balears.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou president de la diputació de Girona, conseller de cultura de la Mancomunitat de Catalunya (1924), i governador civil de la Corunya i de les Balears.

És autor de Veritable concepte de la democràcia cristiana (1902).

Junyent i Figueras, Carme

Deixa un comentari

(Masquefa, Anoia, 4 febrer 1955 – 3 setembre 2023)

Lingüista. Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona. Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana; es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantu a la Universitat de Barcelona.

En aquest àmbit ha publicat obres com Les llengües d’Àfrica (1986), Estudis africans (1996) i La expansión bantu (1999). També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món. Ecolingüística (1989), Vida i mort de les llengües (1992) i Contra la planificació (1998).

Membre fundador del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), com a membre del qual ha participat en l’elaboració dels materials didàctics La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües del món (1999) i Quadern ESO de la diversitat lingüística (2000), juntament amb M. Barrieras i S. Vilaró.

Fou membre del comitè científic de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada el 1996.

Inquietud

2 Respostes

(Vic, Osona, 1955 – 1966)

Revista literària i artística. Fou d’aparició irregular i, els darrers temps, hi sovintejaren les col·laboracions en català.

Defensà les tendències de Dau al Set. Reproduí obres de Antoni Tàpies, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, i publicà poemes de Joan Brossa i articles de Manuel de Pedrolo, A. Cirici i Pellicer, Joan Triadú, etc.

Homedes i Ranquini, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 gener 1896 – 28 octubre 1955)

Farmacèutic (1917) i veterinari (1924).

Professor de genètica i zootècnia de la facultat de veterinària de Madrid (1932), catedràtic de zootècnia de l’Escola d’Agricultura de Barcelona (1936) i catedràtic de parasitologia animal de la facultat de farmàcia de Barcelona (1946).

És autor de tres tractats: Parasitología animal, Veterinaria práctica i Zoogenética.

Heras i Sicars, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 setembre 1888 – Bombai, Índia, 14 desembre 1955)

Missioner jesuïta i historiador. L’any 1922 es traslladà a l’Índia on residí fins a la mort. Professor universitari a Bombai, fundà l’Institut de Recerques Històriques.

Sobresortí com a professor i pot ésser considerat el mestre de les següents promocions d’historiadors indis.

Hausson

1 Resposta

(Barcelona, 30 març 1955 – )

(Jesús Julve i Salvadó)  Il·lusionista i prestidigitador. Conegut com el gentelman de l’il·lusionisme, al començament dels anys 1980 participà (juntament amb altres) en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa, amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de Màgia en dues parts (1987) i Poemància (1996).

Ha participat als films Màgia a Catalunya (1983) i Entreacte (1988). Ha rebut, entre d’altres, el Premio Nacional de Manipulación (Madrid, 1971), el 1er. Prix International de Manipulation, a Montecarlo (1974) i l’Aplaudiment Sebastià Gasch (1978).

Enllaç web: Hausson

Guerra del Río, Rafael

1 Resposta

(Las Palmas de Gran Canaria, 27 abril 1885 – Madrid, 2 novembre 1955)

Polític republicà. Residí a Barcelona des del 1904, on estudià dret i prestà suport a Lerroux.

Encapçalà els Jóvenes bárbaros i formà part de la redacció de “La Rebeldía”, immediatament abans de la Setmana Tràgica (1909). Després fou un dels advocats defensors dels acusats del Partit Radical.

Fou diputat provincial (1910-15) i diputat a corts en els anys 1931-36. Ministre d’obres públiques entre 1931-34 i el 1935.

Güell i López, Eusebi

4 Respostes

(Barcelona, 31 desembre 1877 – 3 juliol 1955)

Escriptor i artista. Segon comte de Güell. Fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi. President de Conferentia Club i del Cercle Artístic de Barcelona.

Practicà el dibuix, viatjà per tot el món. És més conegut com a autor d’articles i assaigs, molts dels quals de caràcter científic, que com a artista.

Entre les seves obres cal citar New Basis for the Foundation of Geometry (1900), Considérations sur le concepte de la mode dans l’art (1903), Espacio, relación y posición; ensayo sobre los fundamentos de la geometría (1924), D’Alphonse XII à Tut-Ank-Ammon (1931), el poema dramàtic Cassius i Helena (1903) i una biografia del pintor Francesc Miralles.

González i Juan, Pere

2 Respostes

(Andratx, Mallorca, 27 febrer 1886 – Barcelona, 6 desembre 1955)

Farmacèutic. Des del 1903 residí a Barcelona.

Col·laborador, des del 1907, de R. Turró al Laboratori Microbiològic del Parc, al qual succeí en la direcció (1927-39).

A la primera reunió de la Societat de Biologia de Barcelona, presentà (1913) una comunicació, juntament amb el doctor Turró, sobre Antianafilàxia en l’anafilàxia inversa.

Destacà per les seves investigacions bacteriològiques. Publicà un bon nombre dels seus treballs.