(Barcelona, 1955 – 1959)
Col·lecció catalana de novel·la fundada per Joan Oliver, Joan Sales i Xavier Benguerel, i dirigida per J. Oliver fins al 1959, any en què, en fundar-se el Club Editor, passà a ésser dirigida per J. Sales fins al 1983 i, posteriorment, per Núria Folch.
(Badalona, Barcelonès, 1955 – )
Historiadora. Especialista en el període de la dictadura franquista, professora d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
Conjuntament amb Pere Ysàs i Solanes ha publicat diversos llibres. També ha participat en obres col·lectives.
(Barcelona, 26 juny 1871 – 6 juny 1955)
Empresari teatral. Féu estudis de música. Dedicat especialment als espectacles musicals, el 1915 s’encarregà del Liceu, que regentà molts anys.
Com a músic féu diverses adaptacions i compongué la música d’El caballero Wolframo.
Va escriure El Gran Teatro del Liceo visto por su empresario (1945).
El seu germà Salvador Mestres i Calvet (Barcelona, 1868 – 1950) fou baríton.
(Sabadell, Vallès Occidental, 26 desembre 1955 – )
Actor de teatre i cinema.
Al cinema, ha protagonitzat Barcelona Connection (1988), La teranyina (1989), Boom Boom (1989, premi de la Cinematografia de la Generalitat de Catalunya), La febre d’or (1992), etc.
Ha actuat també a la televisió, a sèries com ara Secrets de família.
(Barcelona, 1955 – 19 gener 2024)
(Martí Riera i Ferrer) Autor de còmics. Realitzà estudis d’arquitectura i disseny gràfic.
L’any 1982 es féu conegut amb l’obra Taxista per a “El Víbora”, on també publicà més endavant la sèrie La Edad Contemporánea. Col·laborà també a “Rambla”, “Makoki”, i en publicacions estrangeres com “Charlie Hebdo” (França) o “Raw” (EUA).
Gran especialista del blanc i negre, en la seva obra es troben influències dels dibuixants nord-americans clàssics (Chester Gould, etc.) i del cinema negre.
Entre d’altres títols, ha publicat Museo vivo (1987), Terrorista (1989), El 4º poder contra los N.A.D.A. (1990), Taxista segunda parte (1991) i Doctor Vértigo (1991).
(Barcelona, 22 gener 1881 – 21 març 1955)
Advocat i naturalista. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Josep. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910.
Ha publicat diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica: L’aquari d’aigua dolça (1918), Llibre de la natura (1932) i El microscopi (1936).
En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació “Treballs” (1981).
(Olot, Garrotxa, 12 maig 1870 – 28 novembre 1955)
Polític carlí. Fou regidor d’Olot, diputat provincial i governador civil de les Illes Balears.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou president de la diputació de Girona, conseller de cultura de la Mancomunitat de Catalunya (1924), i governador civil de la Corunya i de les Balears.
És autor de Veritable concepte de la democràcia cristiana (1902).
(Masquefa, Anoia, 4 febrer 1955 – 3 setembre 2023)
Lingüista. Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona. Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana; es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantu a la Universitat de Barcelona.
En aquest àmbit ha publicat obres com Les llengües d’Àfrica (1986), Estudis africans (1996) i La expansión bantu (1999). També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món. Ecolingüística (1989), Vida i mort de les llengües (1992) i Contra la planificació (1998).
Membre fundador del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), com a membre del qual ha participat en l’elaboració dels materials didàctics La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües del món (1999) i Quadern ESO de la diversitat lingüística (2000), juntament amb M. Barrieras i S. Vilaró.
Fou membre del comitè científic de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada el 1996.
(Vic, Osona, 1955 – 1966)
Revista literària i artística. Fou d’aparició irregular i, els darrers temps, hi sovintejaren les col·laboracions en català.
Defensà les tendències de Dau al Set. Reproduí obres de Antoni Tàpies, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, i publicà poemes de Joan Brossa i articles de Manuel de Pedrolo, A. Cirici i Pellicer, Joan Triadú, etc.
(Barcelona, 4 gener 1896 – 28 octubre 1955)
Farmacèutic (1917) i veterinari (1924).
Professor de genètica i zootècnia de la facultat de veterinària de Madrid (1932), catedràtic de zootècnia de l’Escola d’Agricultura de Barcelona (1936) i catedràtic de parasitologia animal de la facultat de farmàcia de Barcelona (1946).
És autor de tres tractats: Parasitología animal, Veterinaria práctica i Zoogenética.
Dades dels Països Catalans 