Arxiu d'etiquetes: il·lusionistes

Xevi

Pseudònim de l’il·lusionista Xavier Sala i Costa.

Selvin

(Barcelona, 3 desembre 1952 – )

Pseudònim de l’il·lusionista Andreu Llorens. Especialitzat en ventrilòquia, dóna vida a personatges com el Dr. Til·la, la Serp Màgica, la Loli i en Lalo i s’inscriu de ple en la tradició del gènere.

Ha actuat en sales de festes i programes de ràdio i televisió a l’estat espanyol, Alemanya, Brasil, Tunísia i Colòmbia, i ha creat l’espectacle La llegenda de Fu-Txang per a Port Aventura (1998).

Sala i Costa, Xavier

(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà, 19 agost 1943 – )

Il·lusionista, més conegut amb el nom artístic de Xevi.

Ha actuat arreu dels Països Catalans i per Europa, i ha intervingut en diverses pel·lícules.

Des de l’any 1969 posseeix el rècord mundial de conducció d’automòbil amb els ulls tapats, amb el trajecte de Barcelona a Montserrat.

Julve i Salvadó, Jesús

Il·lusionista i prestidigitador, més conegut pel seu nom artístic d’Hausson.

Hausson (Jesús Julve i Salvadó)

(Barcelona, 1955 – )

Il·lusionista i prestidigitador.

Conegut com el gentelman de l’il·lusionisme, al començament dels anys 1980 participà (juntament amb altres) en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa, amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de Màgia en dues parts (1987) i Poemància (1996).

Ha participat als films Màgia a Catalunya (1983) i Entreacte (1988).

Ha rebut, entre d’altres, el Premio Nacional de Manipulación (Madrid, 1971), el 1er. Prix International de Manipulation, a Montecarlo (1974) i l’Aplaudiment Sebastià Gasch (1978).

Enllaç: Hausson

Bucheli i Sabater, Carles “Carlston”

(Barcelona, 9 abril 1903 – 1981)

Il·lusionista. De família suïssa, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional.

Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria, amb què triomfà als locals de més renom de l’estat espanyol gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb que executava els jocs.

Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de Joaquim Partagàs, a la mort d’aquest adquirí l’establiment, que convertí en una escola d’il·lusionisme per a professionals, aficionats i intel·lectuals.

Partagàs i Jaquet, Joaquim

(Barcelona, 15 setembre 1848 – 28 desembre 1931)

Il·lusionista. Un dels noms històrics de l’il·lusionisme català. A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina. El 1877 arribaven notícies que es dedicava amb èxit a l’il·lusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Río de Janeiro l’anomenava el taumaturg català.

El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia. El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral. Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’estat espanyol (Saló Màgic, rambla del Centre núm 30) i viatjà constantment a París per importar les últimes novetats en matèria d’il·lusionisme.

Conegut amb el sobrenom del Rei de la Màgia, el 1881 fundà amb aquest nom la botiga de jocs d’il·lusionisme que encara existeix avui al carrer de la Princesa de Barcelona i que, després de la seva mort, han regentat Carles Bucheli i Sabater (1932-81), la seva neboda Joana Grau i Bucheli i el mag holandès Flip (1981-84) i, del 1984 ençà, Josep Maria Martínez i Rosa Maria Llop, del grup La Capsa Màgica.