(Perpinyà, 11 febrer 1900 – 20 novembre 1955)
Esportista (dit Bala de canó). Fou campió de França de rugby de quinze (1921) amb la Unió Esportiva Perpinyanesa.
Fou un dels més destacats tres quarts ala del rugby francès.
(Sueca, Ribera Baixa, 3 març 1955 – )
Escriptor i pedagog. Mestre de professió. Col·laborà en la premsa i ha traduït diversos llibres i sèries de televisió.
Algunes obres seves són Ulisses (premi Tirant lo Blanc 1987), La sal (premi Ramon Muntaner 1988), La ciutat submergida (1991) i Quatre històries d’animals (1992).
En novel·la, destaquen Som irrepetibles (1987), Cendres de seductor (1987), L’enviat (1996) i Les potències de l’ànima (1997).
(Perpinyà, 10 abril 1885 – París, França, 14 agost 1955)
Alpinista i jurista. Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc. Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils.
Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia.
Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina.
(Burjassot, Horta, 16 juny 1914 – València, 9 gener 1955)
Historiador i llicenciat en dret. Membre de l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1942, exercí diversos càrrecs a València (a l’Escola d’Estudis Medievals, a l’Institut d’Estudis Històrics, etc).
Obres principals: La concordia de Alcañiz (1947) i El compromiso de Caspe (1948).
(Alcoi, Alcoià, 15 novembre 1870 – Saragossa, Aragó, 30 maig 1955)
Prelat. S’ordenà el 1894. Fou professor de filosofia i teologia al seminari de València de 1896 a 1916. Des del 1903 era canonge a la seu valentina.
El 1916 fou nomenat bisbe de Menorca. El 1924 fou preconitzat arquebisbe de Saragossa.
(Port de Sagunt, Camp de Morvedre, 1955 – )
Pintora. El 1987 anà a viure i treballar a Nova York. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
En els seus inicis treballà el fotomuntatge i amb imatges pornogràfiques. Entre el 1978 i el 1979 treballà en col·laboració mb el pintor Juan Uslé, amb qui es casà, alternant fotografia, fotomuntatge i pintura.
L’any 1980 obtingué la beca per a artistes joves del ministeri de cultura pel projecte Contexto. L’any 1983 obtingué la beca Alfons Roig de la diputació de València i el premi Ojo Crítico a les arts plàstiques.
A l’estiu del 1993 és féu una gran exposició retrospectiva de la seva obra, Habitación Anónima, a Santander. Té obres a les col·leccions del MACBA i de la Fundació “La Caixa”.
(Palma de Mallorca, 1955 – )
Certamen anual. Instituït per l’ajuntament per a obres en català i en castellà.
Els principals premis, proclamats el dia de Sant Sebastià (20 gener), patró de la ciutat, són de novel·la, de poesia, de teatre i de periodisme, i, amb menys regularitat, d’història, ciències, folklore, pintura, fotografia, música, etc.
(Cotlliure, Rosselló, 1955 – )
Entitat esportiva i científica. El 1967 es convertí en Club Internacional d’Immersions de Cotlliure.
Les seves principals activitats són l’exploració i la pesca submarines i el paracaigudisme combinat amb la immersió.
(Sineu, Mallorca, 23 desembre 1928 – Ourense, Galícia, 9 agost 1955)
Ciclista. Aconseguí diversos premis (Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952; Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc).
Després de participar a la Volta a França (1955) i quan el seu avenir era prometedor, morí d’accident de carretera durant un entrenament.
Per subscripció popular li fou erigit un monument a Sineu.
(Còrdova, Andalusia, 1955 – 1993)
Pintor, dibuixant i escultor. Estudià psicologia a Barcelona, on contactà amb un grup d’estudiants de l’Aula Oberta de l’Escola Massana, amb els quals exposà a la Capella de l’Antic Hospital.
Al final del 1996 es realitzà una exposició del seu treball al MACBA, centrada en les obres de 1988-89.
Dades dels Països Catalans 