Arxiu d'etiquetes: 1954

Dalbiez, Víctor

3 Respostes

(Cornellà de Conflent, Conflent, 23 juny 1876 – Pavillons-sous-Bois, Illa de França, 29 abril 1954)

Polític radical socialista. Col·laborà al diari “La Montagne” (1905-12); fou cofundador de “Le Cri Catalan” (1907), conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929.

Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador (1927) i membre de la comissió d’afers estrangers, i maire de Perpinyà (1929-35).

Durant la Primera Guerra Mundial féu votar una llei (llei Dalbiez) que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats.

Chabàs i Martí, Joan

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 10 setembre 1900 – l’Havana, Cuba, 29 octubre 1954)

Novel·lista, poeta i crític. Estudià dret i lletres a Madrid. Exiliat a Cuba després de la guerra civil, fou professor de literatura a Santiago.

Escriví, en castellà, poesia (Espejos, 1920), novel·la (Sin velas, desvelada, 1927; Puerto de sombra, 1928; Agor sin fin, 1930) i la biografia Juan Maragall, poeta y ciudadano (1935).

Són especialment importants la seva Historia de la literatura española (1932) i, sobretot, Literatura española contemporánea (1952).

Capellà i Roca, Pere

3 Respostes

(Algaida, Mallorca, 5 agost 1907 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1954)

Autor teatral i poeta. Usà el pseudònim de Mingo Revulgo. Les seves nombroses comèdies “regionals” han estat molt representades a Mallorca.

Cal remarcar-ne L’amo de son Magraner (1952) i la sarsuela El carrer de ses tres roses (1952), amb música de Pere Deyà.

Fou el pare de Llorenç Capellà i Fornés.

Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant i València

Deixa un comentari

(Alacant, 1954 – 1992)

Entitat financera. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 13.272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190.514 milions.

En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat.

L’any 1992 es va integrar a la Caixa del Mediterrani.

Cabanes i Pastor, Francesc

Deixa un comentari

(el Genovés, Costera, 20 desembre 1954 – 31 juliol 2021)

(dit el Genovès)  Pelotari. Jugador llegendari de pilota valenciana que ha estat considerat el millor jugador d’aquest esport de tots els temps. Es donà a conèixer el 1972 al campionat juvenil de pilota valenciana.

Fou campió nacional de la modalitat d’escala i corda (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989) i campió individual de la mateixa modalitat (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995).

El 1995 guanyà el campionat de les 5 Nacions a Itàlia (més tard conegut com a campionat europeu de llargues). Com a capità, guanyà el mundial de pilota celebrat a València el 1996.

Després fou director de les Escoles de Tecnificació de Pilota Valenciana de la Generalitat Valenciana.

Bernabeu i Auban, Joan

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1954 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1986, hi exercí la docència des del 1984, a partir del 1997 com a catedràtic de prehistòria. Ha centrat la seva investigació en l’estudi del procés de neolitització de la península Ibèrica.

Entre les seves publicacions cal destacar El vaso campaniforme en el País Valenciano (1984), La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la península ibérica (1989), Al oeste del edén: las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea (1993), Los recursos abióticos en la prehistoria: caracterización, aprovisionamento e intercambio (amb T. Orozco i X. Terradas) i l’edició (amb T. Orozco) de les actes del II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (1999).

Barral i Pastor, Joan

1 Resposta

(Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954)

Advocat i polític. Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista.

Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València (1914). Fou també president del consell d’administració de la companyia Trasmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers.

Llorens i Carreres, Sara

Deixa un comentari

(Lobos, Argentina, 5 novembre 1881 – Perpinyà, 17 abril 1954)

Folklorista. Estudià a Llotja i fou deixeble de Rossend Serra i Pagès. El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret.

Publicà una obra important: El cançoner de Pineda (1931), part del seu inèdit Folklore del Maresme. Pòstumament li fou publicat un diari íntim, cant a l’amor conjugal i a la bellesa de la vida, i El llibre del cor (1954).

Morí exiliada.

Garcia i Aragonès, Marià

Deixa un comentari

(Barcelona, 1880 – 1954)

Escriptor teatral. Escriví drames, com La mort de l’escolà (amb música de Pere Solé), Amor i pàtria, Jesús infant, etc.

Casadesús -músics-

Deixa un comentari

(França, segle XIX – segle XX)

Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).

Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.