(Badalona, Barcelonès, vers 1873 – Barcelona, 1949)
Actor i director teatral. Germà d’Enric Borràs.
Sobresortí en obres de repertori català, com La bona gent, de Rusiñol, Gonzalo o l’orgull del gec, d’Albert de S. Llanas, etc.
Actuà a l’Amèrica Llatina i el 1925 féu representacions de teatre català a París, i el 1946 participà en la represa del teatre català al Romea.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 28 octubre 1949 – )
Naturalista i geògraf. Es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2001). Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible.
Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor, entre altres obres, d’Els arbres de la regió del Montseny (1988), Hivern al Montseny: diari d’un naturalista (1992), Medi ambient: una crisi civilitzadora (1998), Canvi ambiental al Montseny (2002), El canvi global (2002) i Boscos de Catalunya. Història i actualitat del món forestal (2003). Ha publicat articles científics a revistes especialitzades de geografia i ecologia.
Ha estat guardonat amb els premis Pau Vila (1988), el d’Actuació Cívica Catalana (1991), el Global 500 (1995), la Creu de Sant Jordi (1999), el Serra d’Or a la millor obra científica (2003), pel llibre El Montseny. Cinquanta anys d’evolució dels paisatges (2002) i el de Medi Ambient de l’IEC (2005).
(Valls, Alt Camp, 23 gener 1875 – Barcelona, 1 abril 1949)
Industrial, escriptor i excursionista.
Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l’URSS, Impressions d’un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935).
Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions.
(Güira de Melana, Cuba, 8 juliol 1885 – Barcelona, 4 octubre 1949)
Pintor. Establert de jove a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts. El 1916 es traslladà a París, Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia.
Cultivà el retrat femení il·lustratiu del món decadent de l’aristocràcia, que realitzà amb gran domini del dibuix i suavitat del color i assolí fama mundial. Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys 1920.
(Peratallada, Baix Empordà, 26 abril 1891 – Barcelona, 15 abril 1949)
Instrumentista de tible. De 1914 a 1939 formà part de la cobla La Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat com el millor solista de l’instrument.
Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record, Victoriana, etc.
(Tremp, Pallars Jussà, 17 setembre 1949 – )
Novel·lista. Professora d’institut.
El 1984 guanyà el premi Joaquim Ruyra, però és dóna a conèixer amb Pedra de tartera (1985, premi Joan Crexells), que reflecteix la seva preocupació pel Pallars que la va veure néixer.
Altres obres: La mort de Teresa (1986), Mel i metxines (1990), Càmfora (1992, premis 1993 de la Crítica i Nacional de Literatura), Escrivia cartes al cel (1996), Ulleres de sol (1997) i el recull de contes Bari (1998).
(Barcelona, 8 febrer 1949 – )
Actriu i directora teatral. Debutà el 1971 a Madrid.
Ha participat sota la direcció de Lluís Pasqual, Pere Planella i Xavier Albertí i, entre d’altres muntatges, ha participat en Marat-Sade (1983), El cafè de la Marina (1984), A la meta (premi de la Crítica 1995) i El dia dels morts (Grec 1997), de Narcís Comadira.
Ha dirigit La primera de la classe (1988), de Rodolf Sirera, Final d’estiu amb tempesta (1991), de F. Luchetti, i Revolta de bruixes (1996), de Benet i Jornet, que ja havia interpretat el 1982.
Ha treballat a la televisió com a intèrpret, realitzadora i guionista de programes.
(Barcelona, 1949 – )
Director de cinema. Col·laborador habitual de la revista especialitzada “Dirigido por”, el 1977 inicià la realització de diversos curts.
Posteriorment dirigí Denver (1980), Mel i mató (1981), els thrillers Adela (1986), L’amor és estrany (1988) i Mal d’amors (1992) i la comèdia Les aparences enganyen (1991).
Ha publicat un llibre sobre François Truffaut i des del 1991 fou president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.
(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 abril 1949 – Barcelona, 1 agost 1994)
Il·lustrador. De formació autodidacta, començà a treballar a quinze anys col·laborant en la pel·lícula de dibuixos animats El mago de los sueños.
Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic (1982), El presoner del gegant (1982), Història del pollastre que ponia (1983) i Perduts a la cova (1966).
Ha obtingut nombrosos premis, com ara el Serra d’Or (1983 i 1986), l’Otani Memorial (Japó, 1983), el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor il·lustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988.
(Barcelona, 9 maig 1949 – )
Escriptor i filòsof. Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Universitat Pompeu Fabra.
Els assaigs que ha escrit se centren fonamentalment en qüestions estètiques molt sovint relacionades amb l’època romàntica, com ara El héroe y el único (1982), El fin del mundo como obra de arte (1991), Sabiduria de la ilusión (1995) i Aventura. Una filosofía nómada (2000).
És col·laborador habitual del diari “El País”, com també autor de novel·la i poesia.
Dades dels Països Catalans 