Arxiu d'etiquetes: 1949

Amade, Joan

5 Respostes

(Ceret, Vallespir, 30 agost 1878 – 3 març 1949)

Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d’Estudis Catalans (1907) i “La Revue Catalane” (1907-21).

Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al segle XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935).

Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L’oliveda (1934).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1945.

llibres de l’Óssa menor, Els

(Catalunya, 1949 – 1966)

Col·lecció de poesia catalana. Fundada per Josep Pedreira i iniciada amb Les Cançons d’Ariadna, de Salvador Espriu.

Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves (“Antologia Poètica Universitària”).

S’hi han publicat els premis Óssa Menor i Carles Riba i també importants autors.

N’han aparegut uns cent cinquanta títols (1986) i des del 1966 surten amb el peu d’Edicions Proa.

Herralde i Grau, Gonçal

2 Respostes

(Barcelona, 22 octubre 1949 – )

Realitzador cinematogràfic, conegut com a Gonzalo Herralde. Germà de Jordi.

El 1975 rodà el seu primer llargmetratge, La muerte del escorpión, al qual seguiren els documentals, Raza, el espíritu de Franco (1977) i El asesino de Pedralbes (1978).

Entre els seus films posteriors, destaquen Últimas tardes con Teresa (1984) i Laura (1987).

Gómez i Muntané, Maria Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 juliol 1949 – )

Musicòloga. Formada amb Josep M. Llorens, s’ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana.

El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442, publicada el 1979.

El seu treball L’Ars Antiqua a Catalunya meresqué el Premi Higini Anglès de la Societat Catalana de Musicologia, l’any 1978. Ha publicat també La música medieval (1980).

Gispert i Català, Núria de

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 abril 1949 – )

Advocada i política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1971).

Des del 1986 fou membre de Unió Democràtica de Catalunya, on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals, i des del mes de gener de 2001 en fou presidenta.

La seva activitat dins l’executiu de la Generalitat s’inicià el 1984. Des d’aquest any fins al 1995 fou secretària general dels departaments de justícia i de governació, i vicepresidenta del comitè director per a l’organització de l’administració de la Generalitat.

L’any 1995 fou nomenada consellera de justícia, del 2001 al 2002 fou consellera de governació i relacions institucionals i del 2002 al 2003 consellera de Justícia i Interior. Des del 16 de desembre de 2010 fins al 4 d’agost de 2015 fou presidenta del Parlament de Catalunya.

Germinabit

5 Respostes

(Montserrat, Bages, maig 1949 – setembre 1959)

Revista. Òrgan de la Unió Escolania de Montserrat.

Del 1956 al 1959 un nou equip li donà un aire més cultural i menys musical i tingué algunes col·laboracions d’escriptors importants.

Després del número d’agost-setembre de 1959, dedicat a Carles Riba, retornà al seu caràcter inicial, i l’equip de redacció es féu càrrec de la nova revista “Serra d’Or”.

Franciscàlia

3 Respostes

(Barcelona, 1949 – )

Institució cultural cristiana. Creada pels caputxins catalans.

En foren precedents les reunions de literats, poetes i artistes convocades pel pare Basili de Rubí, al convent de Sarrià, l’any 1946.

Fou reglamentada el 1951 pel provincial dels caputxins de Catalunya i les Balears, el pare Pacífic de Vilanova, i, el 1952, el doctor Modrego, llavor bisbe de Barcelona, l’erigí canònicament.

El pare Basili de Rubí, consiliari diocesà i delegat provincial, comptà amb la col·laboració del pare Sever de Montsonís i del pare Jordi Llimona.

Ha organitzat cercles periòdics d’estudis de formació social i cívica i conferències de Critèrion.

Fontova i Planes, Lleó

4 Respostes

(Barcelona, 1875 – Buenos Aires, Argentina, 1949)

Violinista i professor de música. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Caterina i de Conrad Abelard.

Junt amb aquest darrer fundà a Buenos Aires l’Instituto Musical Fontova (1904), i el 1911 creà la Sociedad Argentina de Música de Cámara i dirigí la primera orquestra de cambra argentina (1916).

Creà l’Asociación Filarmónica Argentina (1920) i escriví un Método de violín.

Font i Pujol, Joan

Deixa un comentari

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 3 maig 1949 – )

Actor i director teatral. Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants (1971), on ha desenvolupat la seva activitat professional.

Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis (1972), Catacroc (1973), Taller (1976), Plou i fa sol (1976), Mediterrània (1991), Mare Nostrum (1992), Llibre de les Bèsties (1995), Anthología (1996), T.E.M.P.U.S. (1997), El sol d’Orient (1999), La Flauta Màgica (1999) i Maravillas de Cervantes (2000), entre d’altres.

Font i Pla, Alexandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 abril 1876 – 9 abril 1949)

Escriptor. Col·laborà a “Torrent” (1900-02) i a “Cu-cut!” (1902-13). Conreà la novel·la i la narrativa de caire costumista.

Entre altres obres escriví L’Andreuet (1920), Embruix, Tres narracions (premi Concepció Rabell 1932) i la col·lecció d’articles Prosa lleugera (1912).