(Terrassa, Vallès Occidental, 24 juny 1902 – 23 agost 1949)
Dibuixant. Seguí el mestratge de Joan Junceda i d’Apel·les Mestres.
Excel·lí com a il·lustrador de goigs i ex-libris i, sobretot, pels seus dibuixos i gravats d’antics edificis desapareguts de Terrassa.
(Ceret, Vallespir, 30 agost 1878 – 3 març 1949)
Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d’Estudis Catalans (1907) i “La Revue Catalane” (1907-21).
Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al segle XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935).
Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L’oliveda (1934).
Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1945.
(Vilallonga del Camp, Tarragonès, 23 gener 1868 – 17 març 1949)
Polític, metge i agrònom. Milità al partit Unió Federal Nacionalista Republicana. Fou diputat provincial el 1909, i més tard vicepresident i president (1913-18) de la diputació de Tarragona.
Va organitzar nombroses societats cooperatives i sindicals, així com també la revista “Tarragona Agrícola”, que va fundar i dirigir. Conseller de la Mancomunitat (1914-18), a instàncies seves es creà una càtedra ambulant d’agricultura.
Fou destituït per la Dictadura de Primo de Rivera de la presidència del col·legi de metges de Tarragona.
Va publicar, entre d’altres, El cultiu de la vinya i tractament de llurs malalties, Experiències d’adobs i El pugó.
(Vic, Osona, 6 abril 1949 – Barcelona, 11 març 2023)
Poeta, estudiós de la literatura i traductor. Estudià filologia romànica i es doctorà amb una tesi sobre Carles Riba, escriptor sobre el qual posteriorment ha publicat altres obres.
També ha escrit i ha publicat diversos llibres de poesia.
Per la traducció de l’obra cabdal d’Erasme de Rotterdam, Elogi de la follia, rebé el premi de Literatura Catalana de la Generalitat en la modalitat de traducció, el 1983.
Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana.
(Albacete, Castella, 1 març 1949 – Barcelona, 22 juny 2001)
Arqueòleg i prehistoriador. Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975), fou professor de prehistòria de la Universitat de Barcelona.
Centrà la seva investigació en l’estudi de l’edat del bronze i l’edat del ferro a Astúries i a Catalunya, especialment a l’àrea lleidatana.
Entre les seves publicacions cal destacar Lérida prehistórica (1977), Genó: un poblado del Bronce final en el Bajo Segre (Lleida) (1998, amb F. Cuesta i J. López), Celtas e iberos en la Península Ibérica (1999) i Los castros en Asturias (1999).
(Barcelona, 9 maig 1949 – )
Novel·lista. Narrador de novel·la policíaca, dins la tradició de la novel·la negra nord-americana.
Entre les seves obres destaquen Història de mort (1985) i Barcelona Connection (1988).
S’ha dedicat també a la literatura infantil, especialment amb la sèrie sobre el detectiu Flanagan: Muts i a la gàbia (1986), No demanis llobarro fora de temporada (1987), Flanagan (1993) i Flanagan de luxe (1998).
(Santa Bàrbara, Montsià, 22 juny 1867 – Barcelona, 5 abril 1949)
Jurisconsult. Estudià dret a València i Barcelona.
Ajudat per Bofill i Mates, féu el primer catàleg de la Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
El 1921 fou nomenat president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i el 1934 elegit membre del Tribunal de Cassació de Catalunya.
Membre de la Comissió de Codificació del Dret Civil Especial de Catalunya (1948), col·laborà a la “Revista Jurídica de Catalunya”.
Entre les seves obres destaquen La qüestió de la parceria (1914), Interpretació de les lleis segons la doctrina de Suárez i Principis del dret successori (1925).
(Tarragona, 1885 – Barcelona, 1949)
Decorador. Estudià les diferents branques de les arts a l’Escola de Llotja i en tallers especialitzats en les arts decoratives (amb Antoni Rigalt i amb Francesc Vidal).
Es dedicà a l’elaboració i direcció de tota mena d’obres sumptuàries: ebenisteria, escultura, tapisseria, daurats, fosa, metal·listeria, vidrieria, etc, amb un gran coneixement de l’ofici i un elevat gust artístic, tenint sempre en compte els problemes de la llum, del color i de les formes.
Emigrà un quant temps a Mèxic, on completà la formació artística i on executà els grans vitralls, esmaltats al foc, de la porta de la sala d’armes del llavors president, Porfirio Díaz.
Fou president del Foment de les Arts Decoratives (FAD).
Les seves obres de conjunt més remarcables foren l’exhibició de la Casa Humil, a l’Exposició del Moble, i la participació a l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929. Repetidament exposà també a la Cúpula del Coliseum, seu del FAD.
Entre els seus escrits, cal destacar Per la humanització del moble i diversos articles, apareguts en revistes com “D’Ací i d’Allà”, “Claror”, etc.
(Catalunya, 1949 – 1966)
Col·lecció de poesia catalana. Fundada per Josep Pedreira i iniciada amb Les Cançons d’Ariadna, de Salvador Espriu.
Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves (“Antologia Poètica Universitària”).
S’hi han publicat els premis Óssa Menor i Carles Riba i també importants autors.
N’han aparegut uns cent cinquanta títols (1986) i des del 1966 surten amb el peu d’Edicions Proa.
(Barcelona, 22 octubre 1949 – )
Realitzador cinematogràfic, conegut com a Gonzalo Herralde. Germà de Jordi.
El 1975 rodà el seu primer llargmetratge, La muerte del escorpión, al qual seguiren els documentals, Raza, el espíritu de Franco (1977) i El asesino de Pedralbes (1978).
Entre els seus films posteriors, destaquen Últimas tardes con Teresa (1984) i Laura (1987).
Dades dels Països Catalans 