(Palma de Mallorca, 28 febrer 1943 – Barcelona, 6 juny 2022)
Escriptor, conegut com a Xesc Barceló. Col·laborador en diversos muntatges teatrals, guionista de la televisió i autor de literatura infantil.
Ha publicat: Hortizons de pedra (1960), El paratge de l’aranya (1973), El Duc Meu-Meu (Premi Ciutat de Granollers de teatre, 1978), Entraré de nit (1980) i La casa de troncs a la muntanya (1993), entre altres obres.
(Catalunya Nord, 1943 – 1966)
(ALPO) Atlas lingüístic de llengua catalana de la Catalunya Nord, de les zones limítrofes i de les comarques frontereres llenguadocianes.
Dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, féu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l’obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions.
És el més dens dels atles lingüístics catalans (382 localitats), mentre que el qüestionari és dels més breus. L’obra presenta uns mapes introductoris geogràfics, històrics, de divisions territorials, etc.
(València, 25 abril 1943 – )
Polític i advocat. Estudià dret a la Universitat de València. Compaginà el seu treball com a advocat amb els diversos càrrecs polítics que ostentà en el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), després d’haver militar un temps a la UGT. Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per València.
El 1978 fou elegit President del Consell del País Valencià, càrrec que exercí fins la retirada del PSOE del govern valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití del seu càrrec. Poc temps després abandonà el PSOE.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943)
Geòleg. Deixà treballs remarcables, com la Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants (198), Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares (1922), Tectónica de Montserrat (sd), etc.
També deixà algun estudi històric: La noche de San Bartolomé (1904).
(Barcelona, 4 febrer 1857 – Santiago de Xile, Xile, 1943)
Escultor i pintor. Fou deixeble d’Antoni Caba i d’Agapit Vallmitjana. Dirigí l’Escuela de Bellas Artes de Santiago de Xile.
Entre les seves obres, molt nombroses en aquell país, figura el monument al poeta Ercilla a la capital xilena.
(Alacant, 11 octubre 1866 – Madrid, 16 abril 1943)
Comediògraf. A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme col·laborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia”.
Després residí a Madrid, on s’inicià en la sarsuela col·laborant amb alguns importants sainetistes.
Obres: Genio y figura (1910), El amigo Melquíades (1914), La casa de Quirós (1915), La señorita de Trévelez (1916), La venganza de la Petra (1917), Los caciques (1919), Es mi hombre (1921), Angela Maria (1924), Los milagros del jornal (1924), El señor Pepe el Templao o la mancha de la mora (1925), El señor Adrián el primo (1928), La condesa está triste (1930), etc.
(Barcelona, 1943 – )
Escultor i orfebre. Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall.
L’any 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà. Aquestes, com les seves joies, es basen en formes arrodonides de caràcter orgànic i en el desenvolupament de les qualitats tàctils dels materials.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 6 novembre 1860 – 15 gener 1943)
Pintor. Fou alumne de Joan Ferrer i Miró, de l’Escola de Llotja de Barcelona, i completà la seva formació a Itàlia i a París. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis i al col·legi Samà.
Formà part de la Junta de Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer des de 1903, de la qual fou president des de 1928 fins a la Guerra Civil.
Destacà en el dibuix, l’aquarel·la i l’oli. El seu tema predilecte fou la figura, alternant amb natures mortes, paisatges i algun retrat. Entre la seva producció sobresortí en el tapís com a figurista en composicions històriques, tractades amb fantasia, segons la influència de l’acadèmia vuitcentista.
Se li coneix poca obra. A banda d’algunes obres obtingudes per donacions posteriors, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer actualment conserva tres quadres donats pel mateix pintor.
(Gandia, Safor, 7 novembre 1943 – )
Geògrafa. Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona (1975) i fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969.
Dirigí la revista “Quaderns d’anàlisi geogràfica” i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic.
Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural (1981) i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona (1986).
Dades dels Països Catalans 