Arxiu d'etiquetes: 1941

Clotet i Ballús, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 31 juliol 1941 – )

Arquitecte i dissenyador. Membre de l’Estudi Per, ha format equip amb Òscar Tusquets.

Autor d’una arquitectura racionalista amb tocs imaginatius, entre les seves obres destaquen la botiga Sonor de Barcelona (1965), el xalet de G. Rognoni a Sant Cugat del Vallès, el restaurant La Balsa de Barcelona (1975), totes premis FAD, i la remodelació del Palau de la Música Catalana (1982).

Associat des del 1983 amb I. Paricio, ha realitzat la seu del Banc d’Espanya a Girona (1981-89) i un conjunt d’habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92).

S’ha dedicat igualment a la creació d’objectes de disseny.

Clarasó i Daudí, Enric

3 Respostes

(Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental, 14 octubre 1857 – Barcelona, 1941)

Escultor. Deixeble de Joan Roig a Barcelona i de Chapu a París. En ambdues ciutats fou company inseparable de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, amb els quals exposà a la sala Parés de Barcelona.

La seva obra, elaborada preferentment en marbre, rebé influències del naturalisme i del modernisme. Guardonat amb la primera medalla a l’Exposició Universal de París (1900).

D’entre les seves escultures destaquen: Eva (1904), Pietat i el Monument a Jaume I (1927), a Mallorca.

Fou el pare de Noel Clarasó i Serrat.

Cirici i Alomar, Cristian

2 Respostes

(Barcelona, 26 setembre 1941 – )

Arquitecte. Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, d’on fou professor (1976-78). També ho fou d’algunes universitats americanes i de l’Escola Eina.

Cofundador del Studio Per (1964), col·laborà assíduament amb Jordi Bonet i ha realitzat molts habitatges particulars i projectes com ara el remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona (1982).

Ha dirigit les obres de restauració de la casa Thomas de Barcelona, guardonada amb el Premio Nacional de Restauración (1980).

Carbó i Berthold, Gustau

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1941 – )

Artista plàstic. Féu estudis d’arquitectura i de creació artística a Llotja i a l’escola de pintura mural de Sant Cugat del Vallès.

Les seves primeres obres obeeixen a patrons convencionals. Posteriorment ha evolucionat guiat per la preocupació pel moviment, que intenta reflectir mitjançant les característiques seriacions conceptuals.

Brullet i Tenas, Manuel

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 19 març 1941 – )

Arquitecte. Es graduà l’any 1966 a l’ETSAB, de la qual fou docent a partir del 1968.

El seu camp d’interès se centra en la definició dels continguts tècnics, constructius, d’ús, etc, que han de caracteritzar l’arquitectura pública, àmbit a que pertanyen la majoria dels programes que ha desenvolupat.

Entre les obres realitzades en col·laboració amb Albert de Pineda des de l’any 1991 destaquen l’Hospital del Mar de Barcelona (1988-91, premi FAD), els poliesportius de Pineda de Mar (1989-95) i de Premià de Dalt (1990-93), l’escola primària i institut de Vilassar de Mar (1990-93, premi FAD), la piscina municipal de Granollers (1993-97), l’Escola Superior d’Enginyers de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona (1994-97) o la biblioteca pública Pompeu Fabra de Mataró (1997-99).

Bonet i Bertran, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1941 – )

Arquitecte i dissenyador. Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor (1975-78).

Membre fundador del Studio Per. Amb Cristian Cirici ha realitzat projectes per al sector públic i encàrrecs privats.

Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador, com la butaca Tuman (1969).

Bayés i de Luna, Pilar

3 Respostes

(Vic, Osona, 21 abril 1941 – )

“Pilarín Bayés”  Dibuixant il·lustradora. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1959-64).

Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia.

Col·laboradora de la revista “Cavall Fort” des del començament, ha il·lustrat sobretot llibres infantils i juvenils, però també auques i cartells.

Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també de caricaturista en diverses publicacions (“Oriflama”, “El 9 nou”, “El Correo Catalán”, etc.).

Aymemí i Ferrer (germans)

Deixa un comentari

Antoni Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1870 – San Carlos, Guinea, 1941)  Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua.

Josep Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952)  Religiós claretià. Féu una notable tasca evangelitzadora a l’Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques.

Manuel Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1878 – Prescott, Arizona, EUA, 1927)  Religiós claretià. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament.

Arranz i Bravo, Eduard

3 Respostes

(Barcelona, 9 octubre 1941 – Vallvidrera, Barcelona, 20 octubre 2023)

Pintor. El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada Guillot.

La seva obra evolucionà cap al pop i col·laborà amb Rafael Bartolozzi fins al 1982.

De la seva producció es destaca la decoració mural d’una fàbrica a Parets del Vallès (1971), la d’un centre comercial a es Magaluf (1973) i la de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979).

El 1989 exposà a Barcelona una mostra de l’obra realitzada entre 1961-89, i posteriorment en diverses ciutats d’Europa i Amèrica.

També ha realitzat escultures.

Enllaç web:  Fundació Arranz Bravo

Ariel, Edicions

5 Respostes

(Barcelona, 1941 – 1974)

Editorial. Fundada per Alexandre Argullós i Josep M. Calsamiglia. Especialitzada en ciències socials, tenia col·leccions en castellà i en català.

Entre d’altres, ha publicat la versió castellana de Historia de España (8 volums 1952-57) de Ferran Soldevila, tres volums de la Història dels catalans (1963-66), dirigida pel mateix historiador, i els primers volums de la Història de la literatura catalana (a partir del 1964) de Martí de Riquer i Antoni Comas.

També ha editat obres de Carles Cardó (a partir del 1951), Salvat-Papasseit (1962) i Màrius Torres (1964).

El 1974 es fusionà amb l’Editorial Seix i Barral.