(Prullans, Baixa Cerdanya, 16 febrer 1866 – Barcelona, 3 agost 1938)
Jurista i notari de Guissona.
És autor d’Els capítols matrimonials en la comarca de Guissona (Catalunya Segriana) (1907), Del contracte d’empenyament a Catalunya (1913) i Dret especial de la Segarra (1934).
Fou el pare de Ramon Faus i Esteve.
(Reus, Baix Camp, 11 febrer 1868 – Barcelona, 18 setembre 1938)
Empresari. Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s’instal·là després a Barcelona, on va fundar, amb Eduard Recasens i Mercadé, la banca Fàbregas i Recasens (1917), la qual, tres anys després, passà a ésser el Banc de Catalunya. Fàbregas en fou president i director.
Regalà l’edifici social al Centre de Lectura de Reus i finançà els inicis del grup teatral de Josep Canals (1917).
(Barcelona, 16 juny 1938 – 31 agost 1938)
Diari dels nacionalistes bascs. Es proposava d’informar sobre la guerra civil als refugiats d’Euzkadi.
Imprès als tallers de “La Publicitat”, tenia quatre planes, tres redactades en castellà i la darrera en basc. També publicà notes en català.
(Catalunya, 9 setembre 1932 – 5 abril 1938)
Instaurada la II República (1931) i restablerta la Generalitat, uns quants mesos més tard (1932) quedà redactat l’Estatut de Núria, i fou àmpliament aprovat als ajuntaments i en plebiscit popular.
Combatut per les dretes en la discussió a les Corts, quedaren retallades algunes de les seves atribucions. Després del fracassat cop del general Sanjurjo (10 agost 1932), fou aprovat per 314 vots a favor i 24 en contra.
Aquest text estatuari definia Catalunya com a regió autònoma i instituïa com a òrgans de representació de la Generalitat el Parlament, la presidència de la Generalitat i el consell executiu. Entre les competències traspassades figuraven la legislació sobre qüestions de dret civil i penal, la cura de la hisenda local, el règim administratiu i municipal i l’ordre públic. L’estat central es reservà competències en les relacions internacionals, l’exèrcit i la marina de guerra, les duanes i la legislació laboral.
La crisi del 6 d’octubre de 1934 provocà la suspensió momentània del govern de la Generalitat i l’empresonament dels seus dirigents. El gener de 1935, el govern de Lerroux promulgà una llei que reformà l’Estatut, suspenia indefinidament el Parlament català i creava el càrrec de governador general de Catalunya, nomenat directament pel govern central com a representant de l’estat amb funcions de president de la Generalitat.
Després de les eleccions de febrer de 1936, fou restablert totalment l’Estatut i foren reintegrats als seus càrrecs els dirigents de la Generalitat.
Durant la guerra civil, el govern del general Franco decretà l’abolició de l’Estatut, que es féu efectiva amb l’ocupació de Catalunya.
(Barcelona, 26 octubre 1909 – a la batalla de l’Ebre, desembre 1938)
Escriptor. Especialista en literatura comparada, fou un dels valors més sòlids de la seva generació.
Publicà Lectures europees (1936), Stendhal en España (París, 1936), Shakespeare a Catalunya (1937), Iniciación a la literatura (1937) i Vocabulario literario (1938).
(Barcelona, 1862 – 1938)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Tècnica Tèxtil.
Es dedicà a l’ensenyament. Fundà a Barcelona l’Acadèmia Esclasans, especialitzada en dibuix de teixits, que realitzà una bona tasca formativa.
(Pau, Bearn, França, 18 febrer 1938 – Alacant, 6 desembre 2008)
Historiador. Jesuïta (1954), doctor en filologia semítica (Barcelona, 1967) i en teologia (Lió).
Professor a les universitats de Barcelona (1965), Lió (1967), Tunis (1971) i Alger (1973). Ha investigat especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la Península.
Ha publicat, entre molts altres llibres, un notable estudi sobre l’obra àrab d’Anselm Turmeda (1971), amb el text crític de l’original àrab i la traducció castellana. També s’ha centrat en les connexions entre el món islàmic i el cristianisme a la Mediterrània, amb obres com Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y árabes: siglos VIII-IX (1991).
(Tarragona, 1 juliol 1853 – 9 febrer 1938)
Diari. Fundat amb el nom de “Diario de Tarragona”, en castellà, però amb col·laboracions en català. Catalanitzat del tot el 1931.
Seguí diverses ideologies: fou democràtic i revolucionari, afecte al partit conservador de Cánovas, després òrgan liberal, seguint Sagasta, i finalment actuà com a independent.
(Reus, Baix Camp, 1 juliol 1859 – 30 gener 1938)
Diari. Fundat amb el títol de “Diario de Reus de Avisos y Noticias”. L’1 d’octubre de 1932, arrendat per la Lliga, fou catalanitzat.
En 1935 passà a mans d’Acció Popular Catalana, i amb la guerra civil esdevingué portaveu del comitè local de control.
(Badalona, Barcelonès, 5 març 1938 – Madrid, 16 setembre 2011)
Actor, poeta i narrador. Ha destacat sobretot en el món de la interpretació.
En teatre, ha dirigit l’obra L’últim vals (1992) de S. Beckett, i ha interpretat diverses obres. El 1991 va rebre el premi d’interpretació de la Crítica Sant Jordi com a millor actor.
En la seva filmografia destaquen La febre d’or (1991), Tierra y libertad (1994), Orígens (1999), entre d’altres.
Ha fet també televisió, a Catalunya i a França.
Dades dels Països Catalans 