(Palma de Mallorca, 15 juliol 1851 – Barcelona, 6 febrer 1929)
Pintor. Membre corresponent de l’Academia de San Fernando, a Madrid.
Establert a Barcelona, fou un dels fundadors del Centre d’Aquarel·listes (1880), que es convertí en el Cercle Artístic de Barcelona, del qual fou president molts anys.
Fou tinent d’alcalde de Barcelona i col·laborà amb Rius i Taulet en l’Exposició Universal de 1888.
Publicà treballs sobre l’aquarel·la.
(Barcelona, 1929 – 9 febrer 2021)
Metge. Es llicencià (1954) i es doctorà (1965) a Barcelona.
Ha estat nomenat professor de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), catedràtic a la de La Laguna (1979) i catedràtic a la UAB (1980).
Ha estat president (1971-73), de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i director de les revistes “Endocrinología” (1977) i “Medicina clínica” (1983). Ha estat designat membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans (1985).
Ha publicat més d’un centenar de treballs sobre qüestions de medicina interna, preferentment d’endocrinologia.
(Barcelona, 30 agost 1856 – 23 novembre 1929)
Escriptor i metge. Sota el pseudònim de Menut i l’epígraf de Menudalla publicà una secció fixa al diari “El Poble Català”.
(Reus, Baix Camp, 18 setembre 1862 – Barcelona, 1 abril 1929)
Escriptor i metge. Exercí la carrera de medicina a l’Aleixar des del 1893 i a Barcelona des del 1909.
De jove col·laborà a la premsa reusenca i fundà la revista “Reus artístic” (1887). Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques.
Edità unes Crónicas barcelonesas i també uns Recuerdos de viaje que evoquen estades seves a França, Bèlgica i Alemanya.
Fou germà seu Josep Font i Martí (Reus, Baix Camp, 1847 – Madrid, 19 febrer 1897) Farmacèutic. Fou fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i dirigí l’Academia de Farmacia de Madrid.
(Arenys de Mar, Maresme, 13 novembre 1856 – Barcelona, 1929)
Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Estudià magisteri i l’exercí al Masnou.
El 1886 publicà una Memòria pedagògica sobre l’ensenyament a Catalunya, i el 1898 fundà l’Escola Sant Jordi, la primera escola catalana dels temps moderns.
Al I Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906), proposà un mètode pedagògic per a l’ensenyament de la gramàtica catalana a les escoles. Del 1917 al 1922 dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic”.
Col·laborà a la fundació d’altres escoles catalanes i participà en diverses publicacions, sempre en pro del foment de l’ensenyament català.
També publicà una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal (1869) i un Cançoner escolar català (1918) -en col·laboració amb Joan Salvat-, així com diversos llibres de text.
(Hostalric, Selva, 1929 – )
Dissenyador i empresari. Fou aprenent d’un sastre, la qual cosa influí fortament la seva creació posterior.
Instal·lat a Barcelona (1945), treballà com a dissenyador de diverses empreses fins que el 1959 fundà la seva pròpia casa. Conreà el prêt-à-porter d’un acuradíssim disseny.
Creador d’un línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantaló per a tota mena de vestits.
Fou un dels més importants introductors de la moda avançada dels anys 1960 a Barcelona.
(Barcelona, 20 maig 1929 – 15 gener 1930)
Segona exposició de mercaderies. Celebrada per iniciativa de l’ajuntament, amb l’objectiu de solucionar els greus problemes d’atur laboral que patia la població barcelonina i d’iniciar una certa expansió per tal de sortir de la recessió econòmica dels anys 1920.
El certamen va suposar un greu endeutament per a la ciutat, però, d’altra banda, va determinar la urbanització de la zona de Montjuïc, on s’edificaren els palaus i pavellons per allotjar-hi la mostra.
Artísticament, l’Exposició significà l’exaltació de l’arquitectura monumentalista, com el Palau Nacional, els d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia, obra de Puig i Cadafalch, les fonts lluminoses projectades per Carles Buïgas, el Poble Espanyol de Miquel Utrillo i Xavier Nogués, el pavelló d’Alemanya, de Mies van der Rohe, l’Estadi, projectat per Pere Domènech i Roura, etc, que juntament amb la construcció del ferrocarril metropolità van atreure una important massa de mà d’obra immigrant d’arreu de l’estat.
(Olot, Garrotxa, 1860 – Barcelona, 7 juny 1929)
Economista. Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi. Va abandonar els estudis de medicina per concentrar-se en l’estudi dels problemes plantejats a l’economia espanyola.
Políticament fou monàrquic, contrari al parlamentarisme i crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, partidari del stato quo i contrari al moviment vaguista. Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, car els polítics espanyols no havien aconseguit d’organitzar una administració pública eficient.
Tenia una visió sobre la decadència d’Espanya influïda per Sempere i Guarinos. Fou un partidari tenaç de la industrialització, preconitzà la necessitat del proteccionisme amb l’objectiu d’evitar la sortida de capitals espanyols cap a l’estranger.
Obres principals: Algo sobre tratados arancelarios, a la luz del sentido común (1894), Perogrullo a los españoles (1899), Una memoria confidencial (1904), Estudios económicos (Girona 1911) i Españolizando!… (Barcelona 1913).
(Barcelona, 1929 – )
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1948-52) i exposà per primera vegada a Barcelona l’any 1955. El 1957 es féu amb el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes.
La seva pintura segueix la tendència informalista i es val de tonalitats i contrasts violents, com el vermell sobre un espai negre indeterminat.
(Barcelona, 21 juny 1884 – 11 febrer 1929)
Local d’espectacles. Inaugurada a la plaça de Catalunya.
Hi actuaren les millors companyies teatrals. Durant les primeres dècades del segle XX fou seu de les varietats, i adquirí un sòlid prestigi amb la presentació de grans atraccions, fins que fou derruïda.
Dades dels Països Catalans 