Arxiu d'etiquetes: 1929

Alonso i Torres, Lambert

(Godella, Horta, 18 setembre 1863 – 19 febrer 1929)

Tenor i pintor. Va rebre formació musical a València i a Roma, fou catedràtic de cant al Conservatori Superior de Música de València, fou president de la secció de música de Lo Rat Penat i va compondre unes quantes obres musicals.

Com a pintor, fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles a València i d’Ignasi Pinazo, cultiva la pintura de gènere, amb la qual participà en nombroses exposicions (Madrid, Barcelona, París, València). Hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno, de Madrid.

Alfaro i Hernández, Andreu

(València, 5 agost 1929 – 14 desembre 2012)

Escultor. Conreà un estil constructivista, íntimament lligat a les recerques visuals i gestàltiques, que realitzà amb un gran domini tècnic. Al mateix temps, endut per una exigència de puresa i simplicitat formal, arribà a donar al ferro les formes més elementals inspirant-se molt sovint en el repertori formal dels elements i en les eines pròpies del treball productiu.

A partir de la dècada de 1960 realitzà obres de caràcter cinètic i desenvolupament generatrius. Entre les seves obres, cal citar El pardalot (Museu d’Art Contemporani de Madrid), Homenatge a Joan Fuster, La Bella, Al Vent (Barcelona, 1969), Catalan Power (1976) i diversos monuments públics, com el Monument als Països Catalans de Tàrrega.

Les seves obres han obtingut una important projecció internacional i ha assolit el premi d’Honor Jaume I (1980) i el premi Nacional de las Artes Plásticas (1981).

L’any 1983 realitzà una exposició a l’antic mercat del Born de Barcelona, i una escultura en homenatge al pintor E. Sempere a Madrid. D’altres escultures a l’aire lliure realitzades darrerament són situades a Frankfurt (1986), Madrid (1990) i Barcelona (Mil·lenari, 1991).

L’any 1991 l’IVAM dedicà una retrospectiva a la seva obra escultòrica i dibuixística. El 1991 la diputació de València li concedí el premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques en reconeixement a la seva trajectòria professional i al conjunt de la seva obra.

L’any 1996 instal·là a Terrassa una escultura dedicada a la dona treballadora.

Alcoià, Club Esportiu

(Alcoi, Alcoià, 1929 – )

Club de futbol, fundat en fusionar-se els clubs Racing i Llevant. A partir de 1930-31 prengué part a les competicions oficials; formà part de la Federació Murciana de Futbol.

Ascendí a Segona Divisió al final de la temporada 1941-42. Figurà a Primera Divisió les temporades 1945-46, 1947-48, 1948-49 i 1950-51.

Albert i Olivella, Carles

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1929 – ? )

Pintor. Estigué residint a Suïssa.

Junyer i Pardillo, Xavier

(Barcelona, 1929 – 1952)

Pintor. Nebot de Joan Junyer i Pascual-Fibla. Conreà des de jove un paisatgisme personal. Residí a França.

Fullana i Hada d’Efak, Guillem

(Asobla, Río Muni, 23 març 1929 – Palma de Mallorca, 15 febrer 1995)

Guillem d’Efak Cantant i escriptor. Va viure la infantesa a Manacor i a partir del 1965 s’instal·là a Barcelona i va esdevenir un dels membres més personals dels Setze Jutges.

Va promoure activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic.

Va escriure i enregistrar nombroses cançons; també va estrenar teatre: J.O.M. (1967), La mort de l’àvia (1968) i l’infantil El dimoni cucarell (1974) i publicà llibres de poesia com El poeta i el mar, Madona i l’arbre, premi Carles Riba 1969, El poeta i la mina, Erosfera, o els aplegats al recull Poemes, cobles i cançonetes (1965-1993) (1993). El 1973 rebé el premi Ciutat de Palma de Teatre.

Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera i Fons.

Foulché-Delbosc, Raymond

(Tolosa, Llenguadoc, 1864 – París, França, 1929)

Hispanista. Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” (1894-1933), on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, com la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (1911) i d’Els mestres de València, de Gaspar Guerau de Montmajor (1915). També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane (1902).

Estudià les antigues traduccions catalanes de la Bíblia i en projectà l’edició, que restà limitada a alguns fragments.

Dia, El -Manresa-

(Manresa, Bages, 1929 – 1933)

Diari republicà d’esquerra publicat en català.

Català i Duran, Francesc

(Jóc, Conflent, 1929 – Vinçà, Conflent, 1 octubre 1988)

Metge i poeta. Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà. El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç. El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vice-president (1968).

Ha fet cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i ha col·laborat en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana.

Com a escriptor col·laborà en diaris i revistes de la Catalunya Nord: “La Tramontane”, “Sant Joan i Barres” i “L’Indépendant”. Té publicats dos reculls de poemes: Camins (1976) i De sol i d’ombra (1981).

Albet i Olivella, Carles

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 maig 1929 – 25 desembre 1970)

Pintor. Deixeble de Salvador Masana i Mercadé, i des del 1946 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Viatjà per diversos països i residí uns anys a Suïssa. Des de l’any 1969 fou professor de dibuix a l’institut de la seva vila natal.

La seva obra rep l’influencia colorista i lumínica de Joaquim Mir i de Salvador Masana. Pintà principalment paisatges a l’oli, encara que també treballà com a cartellista.