Arxiu d'etiquetes: 1929

Macian i Blasco, Francesc

(Barcelona, 1 novembre 1929 – 24 octubre 1976)

Dibuixant i realitzador cinematogràfic. Estudià cibernètica als EUA i treballà com a dibuixant de còmics. Dedicat des del 1950 a la publicitat i propietari dels Estudis Macian.

El 1962 féu el curt metratge d’animació La Bíblia, després va fer el llargmetratge en color El mago de los sueños (1963-66).

Patentà el procediment M-Technofantasy, que combina imatge real i dibuix animat, procediment que aplicà a Dame un poco de amor (1968) i Las bestias no se miran en el espejo (1974).

Deixà inacabada una sèrie infantil de dibuixos animats per a la televisió Candelita.

Luera i Carbó, Miquel

(Barcelona, 14 abril 1929 – 9 juny 1996)

Veterinari. S’ha especialitzat en cirurgia d’animals de companyia.

Ha estat veterinari cirurgià del parc zoològic de Barcelona, president de la secció de cirurgia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i director del Centre de Cirurgia Experimental de la Fundació Puigvert.

Presidí el Vuitè Congrés Mundial de la World Small Animal Veterinary Association (Barcelona 1980).

Llucià i Olivet, Joaquim

(Vidreres, Selva, 21 setembre 1929 – Barcelona, 6 setembre 1973)

Pintor. Després d’una primera etapa figurativa, evolucionà cap a l’abstracció amb una gran simplificació d’elements.

Fou un dels fundadors del Cicle d’Art d’Avui (1962), del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i de la Mostra d’Art Nou (MAN).

Lacruz i Muntadas, Mario

(Barcelona, 13 juliol 1929 – 13 maig 2000)

Novel·lista i editor. Editor fundador de Plaza & Janés, durant molts anys estigué al capdavant de l’editorial Seix Barral.

Considerat el primer editor de best-sellers internacionals a l’estat espanyol, fou el descobridor d’importants figures de la literatura castellana contemporània.

Com a escriptor, fou el precursor de la novel·la negra a l’estat espanyol amb l’obra El inocente, guanyadora del premi Simeon 1953. També publicà, entre altres obres, La tarde (premi Ciutat de Barcelona 1955), Ana y los niños (1959) i El ayudante del verdugo (1977).

Kucharski i González, Rosa Maria

(Barcelona, 30 octubre 1929 – Madrid, 5 gener 2006)

Pianista. Inicià els seus estudis musicals essent encara ben petita. Als set anys donà el seu primer concert.

Ha actuat a nombrosos països europeus i ha participat als festivals Chopin de Valldemossa. Guanyà el Premi Pere Massaveu el 1951.

També ha efectuat diverses gravacions.

Julió i Nonell, Montserrat

(Mataró, Maresme, 20 maig 1929 – Madrid, 26 gener 2017)

Actriu i directora teatral. Exiliada a Xile el 1939, retornà el 1956 i actuà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (Pigmalió, L’anunciació de Maria).

El 1959 es traslladà a Xile i hi dirigí (1959-61) la Sociedad de Arte Dramático de Santiago.

De tornada a Barcelona, es va especialitzar en muntatges teatrals sobre l’obra de Joan Oliver: Alló que tal vegada s’esdevingué (1984) i El roig i el blau (1985).

Institut Nàutic de la Mediterrània

(Barcelona, 1929 – 1939)

Entitat. Creada per a l’ensenyament de les ciències de la navegació, en substitució de l’Escola de Nàutica.

Es dissolgué durant la guerra civil, però el seu edifici, situat al pla de Palau, fou ocupat per l’Escuela Oficial de Náutica, que encara funciona.

Iniciales

(Barcelona, març 1929 – 1937)

Revista anarquista eclèctica. Continuadora d'”Ética” (1927-29), es publicà el 1935 a Premià de Mar i, entre el 1935 i el 1936, a València amb el nom d'”Ética”.

Tornà a editar-se a Barcelona l’abril de 1937 amb el nom d'”Iniciales”.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Isaac Puente, Frederica Montseny, Felipe Alaiz i Gonçal Vidal.

Hispano-Olivetti SA

Hispano-Olivetti SA

(Barcelona, 1929 – )

Empresa. Fou la primera filial a l’estranger de la fàbrica de maquines d’escriure Olivetti d’Ivrea (Piemont, Itàlia), gràcies a la iniciativa de Juli Caparà.

Després de la guerra civil, absorbí l’empresa La Ràpida, que fabricava màquines d’escriure i de cosir, amb la marca Wertheim. El 1942 creà una empresa comercialitzadora -Comercial Mecanogràfica SA-, absorbida el 1980.

La revolució ofimàtica dels anys vuitanta causà un fort impacte en la filial espanyola, tradicional fabricant de màquines d’escriure manuals i elèctriques. La reconversió de l’empresa l’ha convertida en una de les capdavanteres en el camp de la informàtica.

El 1985 tenia una plantilla de 1.700 empleats.

Gutiérrez i Díaz, Antoni

(Premià de Mar, Maresme, 19 gener 1929 – Terrassa, Vallès Occidental, 6 octubre 2006)

“Guti” Polític i metge. Ingressà al PSUC el 1959, i fou empresonat durant els anys 1962-65 i el 1973. Secretari general del partit (1977-81 i 1982-86), impulsà l’orientació eurocomunista.

Fou diputat al congrés de Madrid (1977-78), conseller de la Generalitat presidida per Tarradellas (1977-78), elegit diputat al Parlament català el 1980 i el 1984 i des del 1987 diputat al Parlament europeu.

Dirigent d’Iniciativa per Catalunya, del qual fou des de 1994 vice-president.

Fou una de les principals personalitats de l’Assemblea de Catalunya.