(Navàs, Bages, 11 març 1926 – Manresa, Bages, 12 agost 2003)
Eclesiàstic. Va estudiar dret canònic a Salamanca i, després d’ésser ordenat sacerdot (1949), fou destinat a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1951) i més tard a la de Tarragona (1970).
El 1977 fou nomenat bisbe de Menorca, on donà una gran importància a Solsona.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 11 desembre 1874 – Girona, 30 juliol 1926)
Sacerdot i doctor en filosofia i lletres. Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya.
Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona (1912).
Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás (1898), Resumen de la lógica (1914), etc.
(Barcelona, 1865 – 1926)
Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de “Lo Teatro Regional”, hi publicà algunes obres.
Fou també director de “Barcelona Ilustrada” i de “La Tribuna” i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc.
(Barcelona, 25 novembre 1926 – Sitges, Garraf, 2 març 2007)
Dramaturg. Llicenciat en ciències econòmiques i professor; s’ha dedicat a la publicitat.
Ha actuat en teatre i a estrenat obres en castellà (Cuando las nubes cambian de nariz, premi Ciutat de Barcelona, 1958), bilingües (Los blancos dientes del perro, 1957) i en català (Fang, 1963).
(Barcelona, 5 març 1896 – 13 desembre 1926)
Humanista i escriptor. Llicenciat en filosofia i dret, es dedicà també a l’estudi del grec i economia i fou deixeble d’Eugeni d’Ors i Stammier, a Alemanya.
Els viatges que realitzà per Europa el posaren en contacte amb els nous corrents culturals, que introduí a Catalunya a través de les pàgines de “La Publicitat” i altres publicacions.
Traduí tres volums dels Diàlegs de Plató i escriví els reculls Primers assaigs (1933) i La història a l’inrevés (1968).
En record seu s’instituí el premi Crexells de novel·la (1932).
(Barcelona, 9 novembre 1926 – 29 agost 2019)
Grafista i dissenyador.
Després d’haver realitzat molts treballs publicitaris i de ser director artístic d’una agència, s’establí el 1961 amb el seu col·lega Ramon Ribas i Andreu.
L’any 1962 guanyà el premi Delta de disseny. Des del 1963 fou professor de síntesi gràfica a l’Escola Massana.
La seva producció ha estat molt ben acollida a l’estranger.
(Ciudad Real, Castella, 18 juliol 1926 – Barcelona, 12 desembre 1995)
Poeta i advocat. L’any 1977 s’instal·là a Barcelona. El 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
La seva poesia és classificada dins el realisme màgic. Estudiós d’altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà diversos assaigs.
Traduí al castellà, entre d’altres, Joan Maragall.
(Mataró, Maresme, 1926 – )
Director cinematogràfic. S’inicià dins el cinema professional treballant com a guionista.
El 1963 dirigí el seu primer llarg metratge, Escuadrilla de vuelo, i fins el 1974 no aconseguí de rodar el segon, Larga noche de julio, al qual seguí Una familia decente… (1976), a partir del qual ha emprés comeses més ambicioses com Dos y dos, cinco (1980), el film ecologista La revolta dels ocells (1981) i Puzzle (1986).
(Barcelona, 7 agost 1857 – 8 maig 1926)
Polític i filantrop. Membre del partit liberal de Sagasta, fou diputat a Corts des del 1875, senador des del 1901 (vitalici des del 1909) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions.
A la mort de Josep Comas i Masferrer (1908), encapçalà el partit liberal a Catalunya.
Creà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres de Barcelona.
(Biarritz, França, 1926 – Barcelona, 15 novembre 2016)
Artista tèxtil. Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona (1951-53) i de París (1953-56). Treballà habitualment a Sant Cugat del Vallès.
Fou molt significativa la col·laboració mantinguda amb els arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i D. Mackay. Participà en els salons de Maig i a d’altres certàmens internacionals.
