(Ciudad Real, Castella, 18 juliol 1926 – Barcelona, 12 desembre 1995)
Poeta i advocat. L’any 1977 s’instal·là a Barcelona. El 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
La seva poesia és classificada dins el realisme màgic. Estudiós d’altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà diversos assaigs.
Traduí al castellà, entre d’altres, Joan Maragall.
(Mataró, Maresme, 1926 – )
Director cinematogràfic. S’inicià dins el cinema professional treballant com a guionista.
El 1963 dirigí el seu primer llarg metratge, Escuadrilla de vuelo, i fins el 1974 no aconseguí de rodar el segon, Larga noche de julio, al qual seguí Una familia decente… (1976), a partir del qual ha emprés comeses més ambicioses com Dos y dos, cinco (1980), el film ecologista La revolta dels ocells (1981) i Puzzle (1986).
(Barcelona, 7 agost 1857 – 8 maig 1926)
Polític i filantrop. Membre del partit liberal de Sagasta, fou diputat a Corts des del 1875, senador des del 1901 (vitalici des del 1909) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions.
A la mort de Josep Comas i Masferrer (1908), encapçalà el partit liberal a Catalunya.
Creà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres de Barcelona.
(Biarritz, França, 1926 – Barcelona, 15 novembre 2016)
Artista tèxtil. Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona (1951-53) i de París (1953-56). Treballà habitualment a Sant Cugat del Vallès.
Fou molt significativa la col·laboració mantinguda amb els arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i D. Mackay. Participà en els salons de Maig i a d’altres certàmens internacionals.
(Barcelona, 1926 – )
Editorial. Nom que prengué el 1966 l’empresa editorial Gráficas Claret, que abans del 1940 es deia Tipografía Claret i era la sucursal a Catalunya de l’editorial Corazón de María de Madrid.
Es dedica fonamentalment a la difusió de la cultura religiosa a través de l’edició de diverses col·leccions. Des del 1989, edita també les publicacions de la Fundació Joan Maragall (col·lecció “Quaderns Cristianisme i Cultura”).
Enllaç: Editorial Claret
(Manresa, Bages, 1926 – 1928)
Revista cultural. Aparegueren vint números. D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local.
Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M. López-Picó, Lluís Nicolau i d’Olwer i Octavi Saltor.
(Barcelona, 1926 – 1933)
Revista mensual en català. Dirigida per Ramon Peypoch i Pich.
Iniciada com a butlletí de la Societat de Química de Catalunya, passà després a ésser-ho de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l’Associació de Directors d’Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEMA.
(Barcelona, 28 febrer 1862 – Sant Cruz de Tenerife, Canàries, 12 abril 1926)
Arpista. Coneguda amb el nom d’Esmeralda Cervantes. Filla d’Ildefons Cerdà i Sunyer. Estudià a Barcelona, París i Viena, on debutà l’any 1873.
Féu una brillant carrera de concertista per tot Europa i Amèrica del Sud.
Escriví l’obra Historia del arpa (1885) i fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i Oficis (1885-87), dedicada a la formació de la dona.
Visqué, entre d’altres llocs, a Istambul, Mèxic i Canàries.
(Catalunya, febrer 1926)
Imatge ideal de la unitat entre els intel·lectuals de les comarques del Principat i de Barcelona, d’inspiració noucentista.
La fórmula fou encunyada per Gabriel Alomar a “El Poble Català”, i després fou explanada i completada mitjançant una llarga enquesta entre intel·lectuals no barcelonins, que inicià la “Revista de Catalunya”.
(Catalunya, 1926 – 1971)
Obra històrica empresa per Ramon d’Abadal i de Vinyals, que ha de reunir i comentar tots els documents originals i còpies referents als comtats catalans fins a l’any 1000.
L’autor en publicà els volums II (Els diplomes carolingis a Catalunya, 1926-52) i III (Els comtats de Pallars i Ribagorça, 1955), i deixà en curs de publicació avançada el volum I (El domini carolingi a Catalunya, 1971), així com una part dels materials per a la continuació.
Aquesta és supervisada per l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat confiada a un equip de col·laboradors.
Dades dels Països Catalans 