Arxiu d'etiquetes: 1926

Fargas i Falp, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 5 març 1926 – 16 abril 2011)

Arquitecte (1952). Amb Enric Tous decorà les dependències del deganat i de la junta de govern del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona (1958-60); tots dos han orientat la seva arquitectura cap a una actitud de recerques tecnològiques complexes.

Entre llurs obres més significatives hi ha la casa Ballvé, a Pedralbes (Barcelona, 1960-61), la Fàbrica Dallan (Sant Feliu de Llobregat, 1963), la central de la Banca Catalana (Barcelona, 1965-68) i l’edifici del Banc Industrial de Catalunya (Barcelona, 1980).

Ha estat degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Enciclopèdia Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1926)

Sèrie de manuals, per a l’estudi dels Països Catalans iniciada per Editorial Barcino.

Dedicada preferentment a ciutats i comarques, hi ha inclosos temes d’economia, marina, escultura i folklore.

Diccionari català-valencià-balear

20 Respostes

(Països Catalans, 1926 – 1962)

Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, antigues i modernes, i amb indicació de les àrees geogràfiques i equivalència de cada mot en castellà.

Promogut per Antoni M. Alcover, que l’inicià amb la Lletra de convit (1901). Aquest formà després una decisiva xarxa de col·laboradors a totes les comarques, els quals aportaren un material abundant, que ell ordenà, destrià i interpretà, juntament amb el seu deixeble Francesc de B. Moll, que s’hi incorporà el 1920, i amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner i posteriorment d’Aina Moll i Marquès.

Consta de deu volums, apareguts entre 1926 i 1962, i, a causa del seu vastíssim repertori i de la profusió de camps i matèries que hi són tractats, és considerat un dels millors repertoris de lèxic de les llengües romàniques.

Diari de Granollers

1 Resposta

(Granollers, Vallès Oriental, 1 març 1926 – 31 gener 1930)

Diari del vespre. Fou el més important entre els que sortiren a la ciutat.

Subtitulat “Defensor dels Interessos de Granollers i sa Comarca”, editat per l’impressor Miquel Joseph.

Seguí la inspiració política de la Lliga.

Deig i Clotet, Antoni

Deixa un comentari

(Navàs, Bages, 11 març 1926 – Manresa, Bages, 12 agost 2003)

Eclesiàstic. Va estudiar dret canònic a Salamanca i, després d’ésser ordenat sacerdot (1949), fou destinat a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1951) i més tard a la de Tarragona (1970).

El 1977 fou nomenat bisbe de Menorca, on donà una gran importància a Solsona.

Dalmau i Gratacòs, Frederic

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 11 desembre 1874 – Girona, 30 juliol 1926)

Sacerdot i doctor en filosofia i lletres. Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya.

Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona (1912).

Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás (1898), Resumen de la lógica (1914), etc.

Dalmases i Gil, Felip

Deixa un comentari

(Barcelona, 1865 – 1926)

Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de “Lo Teatro Regional”, hi publicà algunes obres.

Fou també director de “Barcelona Ilustrada” i de “La Tribuna” i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc.

Criado i Aguirre, Eduard

1 Resposta

(Barcelona, 25 novembre 1926 – Sitges, Garraf, 2 març 2007)

Dramaturg. Llicenciat en ciències econòmiques i professor; s’ha dedicat a la publicitat.

Ha actuat en teatre i a estrenat obres en castellà (Cuando las nubes cambian de nariz, premi Ciutat de Barcelona, 1958), bilingües (Los blancos dientes del perro, 1957) i en català (Fang, 1963).

Crexells i Vallhonrat, Joan

11 Respostes

(Barcelona, 5 març 1896 – 13 desembre 1926)

Humanista i escriptor. Llicenciat en filosofia i dret, es dedicà també a l’estudi del grec i economia i fou deixeble d’Eugeni d’Ors i Stammier, a Alemanya.

Els viatges que realitzà per Europa el posaren en contacte amb els nous corrents culturals, que introduí a Catalunya a través de les pàgines de “La Publicitat” i altres publicacions.

Traduí tres volums dels Diàlegs de Plató i escriví els reculls Primers assaigs (1933) i La història a l’inrevés (1968).

En record seu s’instituí el premi Crexells de novel·la (1932).

Creus i Pardos, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 novembre 1926 – 29 agost 2019)

Grafista i dissenyador.

Després d’haver realitzat molts treballs publicitaris i de ser director artístic d’una agència, s’establí el 1961 amb el seu col·lega Ramon Ribas i Andreu.

L’any 1962 guanyà el premi Delta de disseny. Des del 1963 fou professor de síntesi gràfica a l’Escola Massana.

La seva producció ha estat molt ben acollida a l’estranger.