(València, 22 maig 1926 – Barcelona, 1 agost 2011)
Novel·lista en castellà. S’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma de Mallorca, on exercia el magisteri.
Traslladada el 1960 a Barcelona, continuà col·laborant a la premsa i publicà les seves novel·les d’intenció realista: Los enanos (1962), Los cien pájaros (1963), Las hogueras (1964) –premi Planeta– i El caballo rojo (1966).
(Barcelona, 11 febrer 1926 – 9 juny 2001)
(o Pasqual) Matemàtica. Fou catedràtica de Matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona.
Participà activament en els moviments de reforma de Didàctica de les Matemàtiques a Catalunya i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà.
La seva línia bàsica de recerca fou la Teoria algèbrica de nombres. Traduí al català i prologà (1996) les Disquisitiones Arithmeticae (1801) de Karl Friedrich Gauss.
(Barcelona, 24 maig 1850 – 13 abril 1926)
Pintor, projectista i director artístic. Fill de Josep Monserdà i Roger i germà de Dolors. Estudià a Llotja.
Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren Elies Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l’aire pre-modernista del moblista Francesc Vidal i de l’arquitecte Josep Vilaseca.
Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Ramon Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, obra que dirigí el 1925.
Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.
(Barcelona, 12 juliol 1926 – )
Ornitòleg. Fill de Joaquim Maluquer i Nicolau.
Membre fundador i president, des del 1972, de la Sociedad Española de Ornitología.
Ha promogut els estudis d’ornitologia a les terres catalanes i ha estudiat sobretot l’avifauna del delta de l’Ebre.
(Barcelona, 7 novembre 1926 – 17 octubre 2003)
Metge i escriptor. Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d’Or.
Conferenciant i publicista, s’ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l’infant.
Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l’home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999).
Fou professor en diverses institucions pedagògiques. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
(Melilla, 1926 – Barcelona, 4 setembre 2007)
Pintor, escultor i gravador. Fill de Lluís Lleó i Arnau. Format a Barcelona.
Les seves primeres exposicions són del 1942; participà en la major part de les exposicions organitzades per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i el Saló de la Tardor de Barcelona de l’any 1951.
En el seu art hi ha una combinació de figuració i abstracció.
(Barcelona, 22 agost 1926 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)
Monjo benedictí i abat titular de Montserrat (1967-89), més conegut per Cassià Maria Just.
Escolà a Montserrat (1939) i monjo (1947), fou ordenat prevere (1950). Estudià música a Roma amb Higini Anglès, Vignanelli i Carducci. De retorn, fou prefecte de l’escolania i sotsdirector de la capella de música.
En l’orde monàstic, ha estat mestre de novicis (1957), prior amb l’abat Gabriel Brasó (1964) i abat coadjutor de dom Aureli M. Escarré (desembre 1966).
El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 3 desembre 1926 – 19 maig 2007)
Doctor en farmàcia. Membre de l’Acadèmia de Farmàcia i de la de Medicina de Catalunya, membre de diverses societats d’història de la farmàcia i professor d’història de la farmàcia a la Universitat de Barcelona.
És autor de nombrosos articles i estudis de la seva especialitat, entre d’altres Aproximación a la historia de la “Acadèmia de Farmàcia de Catalunya” (1972). La conspiració de les metzines. Barcelona 1818 (1974), Cien años de vida farmacéutica barcelonesa (1830-1939) (1982).
El 1997 va publicar Aportació a la història de la farmàcia catalana (1285-1997), que li va valdre que li atorguessin la medalla George Urdang 1999, prestigiós premi concedit per l’American Institute of the History of Pharmacy.
(Catalunya, 1926 – segle XX)
Institució cultural, de mecenatge, creada per Rafael Patxot i Jubert, que recollí d’altres iniciatives anteriors d’ajut a la cultura catalana o que donaven beques a noies pobres o subvencions a la vellesa.
També instituí premis d’història i política, que confià a l’Acadèmia de Bones Lletres, i de música, confiats a l’Orfeó Català. L’entitat publicà grans estudis sobre la premsa catalana i el folklore, i ajudà l’Onomasticon Cataloniae. A més, inicià inventaris, com el dels manuscrits i la bibliografia en català.
En foren patrons Eduard Fontserè, Jordi Rubió, A. Duran i Sanpere, Francesc Pujol i J.M. Batista i Roca.
El 1936 la institució fou traslladada a Suïssa.
(Canet de Mar, Maresme, 26 març 1926 – Barcelona, 22 desembre 2022)
Pintora i gravadora. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
Féu la seva presentació el 1960, també a Barcelona. Ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives.
Ha estat guardonada amb el I Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet (1966-67) i amb altres distincions d’importància.
Dades dels Països Catalans 