(Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)
Prelat. El 1913 fou nomenat bisbe titular d’Ascaló i auxiliar de Toledo. El 1917 rebé la mitra de Tarassona.
Badia i Sarradell, Isidre
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1926
Alpha, Editorial
(Barcelona, 1926 – )
Editorial creada per Francesc Cambó. Començà publicant Sinopsi evangèlica (1927), de J. Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana, la Bíblia en catorze volums (1928-48), refosa i reeditada en un de sol (1969). Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923.
Té com a col·leccions pròpies, des del 1932, els “Monumenta Cataloniae” -materials per a la història de l’art a Catalunya-. La Divina Comèdia (1952), traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els “Clàssics de tots els temps”, que han publicat traduccions.
Cal remarcar també l’edició de la Història de Catalunya (1934-35; segona edició 1962-63), de Ferran Soldevila, i de la biografia de Francesc Cambó de Jesús Pabón. De Cambó, l’editorial ha publicat també les Memòries (1876-1936) (1981), Meditacions (1936-1946) (1982) i Llibres (1984).
Alòs i Domingo, Concepció
(València, 22 maig 1926 – Barcelona, 1 agost 2011)
Novel·lista en castellà. S’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma de Mallorca, on exercia el magisteri.
Traslladada el 1960 a Barcelona, continuà col·laborant a la premsa i publicà les seves novel·les d’intenció realista: Los enanos (1962), Los cien pájaros (1963), Las hogueras (1964) –premi Planeta– i El caballo rojo (1966).
Pascual i Xufré, Griselda
(Barcelona, 11 febrer 1926 – 9 juny 2001)
(o Pasqual) Matemàtica. Fou catedràtica de Matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona.
Participà activament en els moviments de reforma de Didàctica de les Matemàtiques a Catalunya i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà.
La seva línia bàsica de recerca fou la Teoria algèbrica de nombres. Traduí al català i prologà (1996) les Disquisitiones Arithmeticae (1801) de Karl Friedrich Gauss.
Monserdà i Vidal, Enric
(Barcelona, 24 maig 1850 – 13 abril 1926)
Pintor, projectista i director artístic. Fill de Josep Monserdà i Roger i germà de Dolors. Estudià a l’Escola de Llotja.
Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren Elies Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l’aire pre-modernista del moblista Francesc Vidal i de l’arquitecte Josep Vilaseca.
Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Ramon Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, obra que dirigí el 1925.
Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.
Monravà i Cortadellas, Lluís
(Tarragona, 1862 – Barcelona, 1926)
Militar. Assolí el grau de general d’enginyers.
Dirigí les obres de defensa naval de Palma de Mallorca i de Cartagena.
Fou ministre de la guerra i governador civil de Valladolid.
Monografies Mèdiques
(Barcelona, maig 1926–desembre 1936 – 1969- )
Col·lecció de publicació mensual de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Dirigida per Jaume Aiguader i Miró.
Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina.
El 1969 hom n’inicià una nova col·lecció, que ha assolit una gran difusió per tots els Països Catalans.
Martí i Martí, Casimir
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 desembre 1926 – Barcelona ?, 21 novembre 2021)
Eclesiàstic i historiador. Ha publicat diversos estudis teològics a “Serra d’Or”, “Qüestions de vida cristiana” i altres revistes.
Com a historiador s’ha especialitzat en el moviment obrer del segle XIX, sobre el qual ha publicat Orígenes del anarquismo en Barcelona (1959) i, amb Josep Maria Benet, El moviment obrer a Barcelona durant el bienni progressista (1976).
També ha publicat, entre d’altres, L’Església de Barcelona, 1850-57 (1984) i L’integrisme a Catalunya (1990), juntament amb Joan Bonet.
El 1980 fou nomenat director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, càrrec que dimití en jubilar-se el 1991. El 1994 fundà la revista “El Pregó”, que dirigí.
Marina i Vega, Josep
(Figueres, Alt Empordà, 13 abril 1850 – Madrid, 30 gener 1926)
Militar. Participà en la Tercera Guerra Carlina i en la campanya de Filipines, i fou ascendit a general de brigada (1896).
Després va combatre a Cuba, i un cop tornat a la Península fou nomenat, successivament, governador civil de Barcelona, governador militar de València (1902) i sotssecretari del Ministeri de Guerra.
Enviat al Marroc com a governador militar de Melilla (1909), reprimí la insurrecció de les cabiles i fou nomenat alt comissari al Marroc.
Després fou capità general de Castella i Catalunya, i ministre de Guerra (1917).
Maluquer i Maluquer, Salvador
(Barcelona, 12 juliol 1926 – )
Ornitòleg. Fill de Joaquim Maluquer i Nicolau.
Membre fundador i president, des del 1972, de la Sociedad Española de Ornitología.
Ha promogut els estudis d’ornitologia a les terres catalanes i ha estudiat sobretot l’avifauna del delta de l’Ebre.
