Arxiu d'etiquetes: 1926

Lloveras i Vallès, Gonçal

(Barcelona, 7 novembre 1926 – 17 octubre 2003)

Metge i escriptor. Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d’Or.

Conferenciant i publicista, s’ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l’infant.

Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l’home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999).

Fou professor en diverses institucions pedagògiques. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Lleó i Sánchez, Joan

(Melilla, 1926 – Barcelona, 4 setembre 2007)

Pintor, escultor i gravador. Fill de Lluís Lleó i Arnau. Format a Barcelona.

Les seves primeres exposicions són del 1942; participà en la major part de les exposicions organitzades per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i el Saló de la Tardor de Barcelona de l’any 1951.

En el seu art hi ha una combinació de figuració i abstracció.

Just i Riba, Cassià

(Barcelona, 22 agost 1926 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)

Monjo benedictí i abat titular de Montserrat (1967-89), més conegut per Cassià Maria Just.

Escolà a Montserrat (1939) i monjo (1947), fou ordenat prevere (1950). Estudià música a Roma amb Higini Anglès, Vignanelli i Carducci. De retorn, fou prefecte de l’escolania i sotsdirector de la capella de música.

En l’orde monàstic, ha estat mestre de novicis (1957), prior amb l’abat Gabriel Brasó (1964) i abat coadjutor de dom Aureli M. Escarré (desembre 1966).

El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Jordi i González, Ramon

(Barcelona, 3 desembre 1926 – 19 maig 2007)

Doctor en farmàcia. Membre de l’Acadèmia de Farmàcia i de la de Medicina de Catalunya, membre de diverses societats d’història de la farmàcia i professor d’història de la farmàcia a la Universitat de Barcelona.

És autor de nombrosos articles i estudis de la seva especialitat, entre d’altres Aproximación a la historia de la “Acadèmia de Farmàcia de Catalunya” (1972). La conspiració de les metzines. Barcelona 1818 (1974), Cien años de vida farmacéutica barcelonesa (1830-1939) (1982).

El 1997 va publicar Aportació a la història de la farmàcia catalana (1285-1997), que li va valdre que li atorguessin la medalla George Urdang 1999, prestigiós premi concedit per l’American Institute of the History of Pharmacy.

Institució Patxot

(Catalunya, 1926 – segle XX)

Institució cultural, de mecenatge, creada per Rafael Patxot i Jubert, que recollí d’altres iniciatives anteriors d’ajut a la cultura catalana o que donaven beques a noies pobres o subvencions a la vellesa.

També instituí premis d’història i política, que confià a l’Acadèmia de Bones Lletres, i de música, confiats a l’Orfeó Català. L’entitat publicà grans estudis sobre la premsa catalana i el folklore, i ajudà l’Onomasticon Cataloniae. A més, inicià inventaris, com el dels manuscrits i la bibliografia en català.

En foren patrons Eduard Fontserè, Jordi Rubió, A. Duran i Sanpere, Francesc Pujol i J.M. Batista i Roca.

El 1936 la institució fou traslladada a Suïssa.

Ibáñez i Escobar, Conxa

(Canet de Mar, Maresme, 26 març 1926 – Barcelona, 22 desembre 2022)

Pintora i gravadora. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.

Féu la seva presentació el 1960, també a Barcelona. Ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives.

Ha estat guardonada amb el I Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet (1966-67) i amb altres distincions d’importància.

Hoja del Lunes

Hoja del Lunes

(Països Catalans, 4 gener 1926 – 1993)

Periòdic. Creat per la dictadura de Primo de Rivera per compensar la manca de diaris a causa del descans dominical i publicat a diverses ciutat de l’estat espanyol.

A Barcelona sortí com a periòdic a partir del 1926, i durant la República tingué també una edició catalana “Full Oficial del Dilluns de Barcelona”. A València s’inicià el 1934, i a Palma de Mallorca el 1948.

Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa (a Barcelona, el 1955).

Al febrer de 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona i el 1993 el de València.

Guitart i Lostalo, General

(Gràcia, Barcelona, 30 agost 1859 – Barcelona, 1926)

Arquitecte (1887). Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles (1892).

Exercí alguns anys la secretaria a l’Escola de Llotja. Formà part de la primera junta directiva del FAD (1903).

Féu obres a Alella, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols (pla urbà, asil Sweis), Santa Perpètua de Mogoda (casa de la vila, 1892), entre d’altres.

Guillamet i Coma, Ramon

(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Barcelona, 14 abril 1926)

Prelat. Llicenciat en dret, fou vicari general i jutge metropolità de Tarragona, on excel·lí per la seva competència. Era catedràtic al seminari de Tarragona.

El 1909 fou nomenat bisbe de Lleó, el 1913 de Còrdova i el 1920 de Barcelona.

En aquesta diòcesi era successor d’Enric Reig i fou succeït, a la seva mort, per Josep Miralles.

Gubern i Domènech, Ramon

(Badalona, Barcelonès, 1926 – Barcelona, 21 agost 2015)

Professor i historiador. Deixeble de Vicens i Vives, col·laborà amb ell a “Índice Histórico Español” (1954-56).

Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d’institut.

Ha publicat Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957).