Arxiu d'etiquetes: 1926

Hoja del Lunes

Hoja del Lunes

2 Respostes

(Països Catalans, 4 gener 1926 – 1993)

Periòdic. Creat per la dictadura de Primo de Rivera per compensar la manca de diaris a causa del descans dominical i publicat a diverses ciutat de l’estat espanyol.

A Barcelona sortí com a periòdic a partir del 1926, i durant la República tingué també una edició catalana “Full Oficial del Dilluns de Barcelona”. A València s’inicià el 1934, i a Palma de Mallorca el 1948.

Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa (a Barcelona, el 1955).

Al febrer de 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona i el 1993 el de València.

Guitart i Lostalo, General

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 30 agost 1859 – Barcelona, 1926)

Arquitecte (1887). Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles (1892).

Exercí alguns anys la secretaria a l’Escola de Llotja. Formà part de la primera junta directiva del FAD (1903).

Féu obres a Alella, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols (pla urbà, asil Sweis), Santa Perpètua de Mogoda (casa de la vila, 1892), entre d’altres.

Guillamet i Coma, Ramon

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Barcelona, 14 abril 1926)

Prelat. Llicenciat en dret, fou vicari general i jutge metropolità de Tarragona, on excel·lí per la seva competència. Era catedràtic al seminari de Tarragona.

El 1909 fou nomenat bisbe de Lleó, el 1913 de Còrdova i el 1920 de Barcelona.

En aquesta diòcesi era successor d’Enric Reig i fou succeït, a la seva mort, per Josep Miralles.

Gubern i Domènech, Ramon

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1926 – Barcelona, 21 agost 2015)

Professor i historiador. Deixeble de Vicens i Vives, col·laborà amb ell a “Índice Histórico Español” (1954-56).

Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d’institut.

Ha publicat Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957).

Guansé i Brea, Antoni

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1926 – París, França, 22 novembre 2008)

Pintor. Inicialment cultivà un cert realisme que, després de la seva instal·lació a París, el 1952, esdevingué un informalisme expressiu i dramàtic. El 1963 guanyà el premi de la Crítica de París.

Posteriorment es tornà a inclinar cap a la figuració, encara que molt estilitzada.

Gironès i Gispert, Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 maig 1926 – 10 maig 2019)

Escriptor. Ha obtingut bon nombre de distincions literàries, la més important de les quals és el premi Joan Santamaria de Narració el 1965, per la seva obra El sistema Ferrater (publicat el 1967).

Gili i Roig, Baldomer

2 Respostes

(Lleida, 19 octubre 1873 – Barcelona, 31 desembre 1926)

Pintor i dibuixant. Germà de l’editor Gustau Gili.

Es formà a Barcelona, Madrid i Munic, i anà a Itàlia pensionat per la diputació de Lleida. El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit.

Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona.

Les seves obres més conegudes són paisatges (Les velles teulades, Poble de mar, Poble de muntanya).

Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” (1895-1908) amb el pseudònim de L. Alegret. Il·lustrà un Misal romano i altres obres.

Fou el pare de l’arquitecte Joaquim Gili i Moros.

Gay i Planella, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 18 març 1868 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1926)

Músic i compositor. Estudià amb Carles G. Vidiella, Francesc Alió i M. Rodríguez de Alcàntara. El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova (1901-02).

El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana. Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes (Argentina) i s’instal·là el 1924 a Buenos Aires.

Escriví l’opereta Cors joves (1901) de Josep M. Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal. També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor (1901) i Agua mansa (1903), per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull (1902) i per a la de Santiago Rusiñol El jardí abandonat (1900).

És autor de Sis valsos romàntics, per a piano, i vuit cançons per a cant i piano, amb text francès. Publicà a París un recull de cançons populars catalanes per a piano i cant, amb original català i versió francesa.

Era casat amb la cantatriu Maria Pichot, més coneguda per Maria Gay.

Freixas i Cruells, Narcisa

3 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 desembre 1859 – Barcelona, 20 desembre 1926)

Compositora i pedagoga musical. Filla de Pere Freixas i Sabater. El 1908 fundà l’agrupació coral mixta Cultura Musical Popular.

Escriví sardanes i publicà Cançons catalanes (1900), i dues sèries de Cançons infantils (1905 i 1909), que obtingueren gran difusió. També compongué música per a obres escèniques infantils.

El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que hom sol·licità que fos repetit a Madrid.

El 1928 es féu una edició d’homenatge de les seves obres.

Feliu i Nicolau, Jordi

2 Respostes

(Barcelona, 1 maig 1926 – 27 abril 2012)

Guionista i director cinematogràfic. Procedent del cinema amateur, on obtingué premis internacionals, es traslladà a Madrid, on col·laborà com a guionista amb Josep M. Font i Espina a Tierra de todos.

La col·laboració prosseguí en la realització de documentals, com ara Cristo fusilado (1961), Diálogos para la paz (1964).

El 1967 tornà a Barcelona i continuà rodant films industrials, publicitaris i documentals d’actualitat. D’aquesta època són, entre d’altres, Barcelona: una cultura (1969), Català a l’escola (1976) i els llargs metratges Barça. Història del Futbol Club Barcelona (1971-74), Alicia en la España de las maravillas (1977-78) i Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya (1981-82), un documental de muntatge sobre els sis darrers segles de la història de Catalunya.