Arxiu d'etiquetes: 1925

Elizalde i Rouvier, Artur

(Matanzas, Cuba, 1871 – París, França, 4 desembre 1925)

Industrial. Fill de Salvador Elizalde, que el 1837 fixà el traçat del primer ferrocarril cubà.

Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Bunyol.

El 1909 establí un taller de peces de recanvi per a automòbils, que el 1911 es convertiren en Biada Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils, amb factoria a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

A la seva mort s’abandonà la construcció d’automòbils i es fabricaren motors d’aviació.

Duran i Ventosa, Claudi

(Barcelona, 1864 – 27 novembre 1925)

Arquitecte, obtingué el títol el 1888. Fill de Manuel Duran i Bas i germà de Raimon, Manuel i Lluís.

És autor de l’església parroquial d’Artés (Bages) i d’altres temples. Fou arquitecte titular de la diócesi de Solsona.

Construí també algunes colònies industrials d’importància, com la Sedó, d’Esparreguera, i la Palà, de Súria.

Duran i Gili, Manuel

(Barcelona, 28 març 1925 – New Haven, EUA, 17 abril 2020)

Escriptor. Es llicencià en lletres i dret a Mèxic i es doctorà en romàniques a Princeton. Fou catedràtica a Yale (EUA).

Ha estudiat la literatura castellana clàssica i moderna, i alguns aspectes de la catalana.

Obres seves són Ciutat i figures (Mèxic, 1952) i els llibres de poesia Puente (1946), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1973) i El tres es siempre mágico (1981).

Cuyàs i Armengol, Artur

(Barcelona, 25 abril 1845 – Madrid, 1 novembre 1925)

Periodista i escriptor. Visqué gairebé mig segle a Nova York, on fundà una de les primeres revistes en català d’Amèrica “La Llumanera de Nova York” (1874-81).

Seguí l’esperit de la Renaixença i fou corresponsal de diversos periòdics de Madrid.

El seu Diccionario español-inglés e inglés-eapañol (1876) ha esdevingut clàssic, i és reeditat constantment.

Entrà en contacte amb Baden-Powell i l’escoltisme. Un cop instal·lat a Madrid, fou elegit comissari general dels Exploradors d’Espanya.

Cubells i Sanahuja, Jaume

(Barcelona, 1925 – 2007)

Escultor. Residí a França (1945-52) i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Ha viatjat i treballat per diferents països d’Europa. Instal·lat a Barcelona des del 1960, ha continuat la seva tasca i ha exposat en aquesta ciutat i també a Itàlia dins el grup Intrarealista.

Féu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc (1962) i a la Galeria Belarte (1963) de Barcelona.

Posteriorment emprà metalls i, sobretot, resines sintètiques, i féu dibuixos molt personals de caràcter imaginatiu que, com tota la seva obra, sòbria i de trets esquemàtics, reflecteixen la preocupació de l’artista pels problemes de l’home actual.

Criterion -revista, 1925/36-

(Barcelona, 1925 – 1936)

Revista trimestral de filosofia en català. Fundada i dirigida pel caputxí Miquel d’Esplugues.

Aplegà materials per a l’estudi de la història de la filosofia catalana i, en menor escala, establí contacte amb nous corrents ideològics. L’orientació, catòlica i flexible, era una síntesi de tomisme, seny, franciscanisme i balmesianisme.

En foren col·laboradors importants filòsofs nacionals i internacionals.

Costa i Roca, Jordi

(Barcelona, 17 agost 1925 – Perpinyà, 10 febrer 2000)

Enginyer químic i promotor cultural. Va ser professor de física al liceu de Ceret (Vallespir).

És conegut per haver impulsat un gran nombre d’activitats cíviques i culturals, a favor de la cultura catalana a la Catalunya Nord. Membre del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, en dirigí el butlletí durant el període 1968-70.

Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l’Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades.

És autor d’una Història del sindicalisme francès (1960).

Col·lecció Popular Barcino

(Barcelona, 1925 – 1939)

Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino, amb uns dos-cents cinquanta títols publicats.

Comprèn un gran camp de matèries (llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc.). Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli.

Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la col·lecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana.

Ciutat i la Casa, La

(Barcelona, 1925 – 1928)

Revista. Creada per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i dirigida per Rafael Benet.

Representava una línia noucentista, paral·lela a la de “Les Arts i els Artistes”, amb nombroses il·lustracions i una representació tipogràfica molt acurada.

El 1928 es fusionà amb “La Gaseta de les Arts”.

Cercós i Fransí, Josep

(Barcelona, 5 maig 1925 – 5 novembre 1989)

Compositor i pianista. Deixeble de Lamote de Grignon i C. Taltabull, formà part del Cercle Manuel de Falla.

De la seva producció, influïda per Hauer i Scriabin, es destaquen els Preludis ambulants (1953), Concert per a Violoncel (1984), Cançons (text de Salvat-Papasseit), i el ballet Els Proletaris (1969).