Arxiu d'etiquetes: 1925

Esteve, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1861 – Nova York, USA, 1925)

Anarquista. Tipògraf d’ofici. Cap al 1884 s’integrà al moviment obrer internacionalista, al costat d’Anselmo Lorenzo. Secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1887) i director del periòdic “El Productor” (1887-93).

El 1891 féu un viatge de propaganda per Espanya en companyia d’Enrico Malatesta.

El 1892 s’exilià a Nova York on col·laborà a “El Despertar” i fundà “Cultura Obrera”. Autor de Socialismo anarquista (1902) i Reformismo, dictadura, federalismo (1925).

Esteve i Martorell, Joan Baptista

2 Respostes

(Barcelona, 8 desembre 1857 – 23 novembre 1925)

Anarco-sindicalista. Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla.

Fou director d’“El Productor” (1901-04), intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT.

És autor de La Revolución de Julio (1910), obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol de 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario (1905) i La justicia libre (sd).

Esport Català, L’

6 Respostes

(Barcelona, 7 abril 1925 – 5 setembre 1927)

Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila.

Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S’hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d’altres.

En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s’incorporà al diari “La Nau” i feren el setmanari “La Nau dels Esports” (1929-30).

Espona i de Nuix, Joaquim d’

2 Respostes

(Vic, Osona, 18 desembre 1851 – Girona, 10 maig 1925)

Catedràtic. Germà d’Antoni.

Professà una càtedra d’agricultura a Toledo i a Girona. Fou batlle d’aquesta ciutat de 1895 a 1897.

Publicà Elementos de Agricultura i altres escrits sobre la matèria.

Emprèstit Pau Claris -1925-

2 Respostes

(Catalunya, 23 abril 1925)

Emissió de bons, destinats a sufragar les despeses de l’acció armada, preparada per Francesc Macià des del seu exili a França contra la dictadura de Primo de Rivera (fets de Prats de Molló).

Fou dissenyada per Miquel Soldevila i signada per Macià en nom del govern provisional de Catalunya.

Els bons eren de 25, 100, 500 i 1.000 pessetes, i l’emissió, d’uns nou milions.

Fou repartida entre grups de catalans emigrats a Amèrica i adherents i simpatitzants d’Estat Català a l’interior de Catalunya.

Elizalde i Rouvier, Artur

1 Resposta

(Matanzas, Cuba, 1871 – París, França, 4 desembre 1925)

Industrial. Fill de Salvador Elizalde, que el 1837 fixà el traçat del primer ferrocarril cubà.

Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Bunyol.

El 1909 establí un taller de peces de recanvi per a automòbils, que el 1911 es convertiren en Biada Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils, amb factoria a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

A la seva mort s’abandonà la construcció d’automòbils i es fabricaren motors d’aviació.

Duran i Ventosa, Claudi

5 Respostes

(Barcelona, 1864 – 27 novembre 1925)

Arquitecte, obtingué el títol el 1888. Fill de Manuel Duran i Bas i germà de Raimon, Manuel i Lluís.

És autor de l’església parroquial d’Artés (Bages) i d’altres temples. Fou arquitecte titular de la diócesi de Solsona.

Construí també algunes colònies industrials d’importància, com la Sedó, d’Esparreguera, i la Palà, de Súria.

Duran i Gili, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 març 1925 – New Haven, EUA, 17 abril 2020)

Escriptor. Es llicencià en lletres i dret a Mèxic i es doctorà en romàniques a Princeton. Fou catedràtica a Yale (EUA).

Ha estudiat la literatura castellana clàssica i moderna, i alguns aspectes de la catalana.

Obres seves són Ciutat i figures (Mèxic, 1952) i els llibres de poesia Puente (1946), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1973) i El tres es siempre mágico (1981).

Cuyàs i Armengol, Artur

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 abril 1845 – Madrid, 1 novembre 1925)

Periodista i escriptor. Visqué gairebé mig segle a Nova York, on fundà una de les primeres revistes en català d’Amèrica “La Llumanera de Nova York” (1874-81).

Seguí l’esperit de la Renaixença i fou corresponsal de diversos periòdics de Madrid.

El seu Diccionario español-inglés e inglés-eapañol (1876) ha esdevingut clàssic, i és reeditat constantment.

Entrà en contacte amb Baden-Powell i l’escoltisme. Un cop instal·lat a Madrid, fou elegit comissari general dels Exploradors d’Espanya.

Cubells i Sanahuja, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 2007)

Escultor. Residí a França (1945-52) i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Ha viatjat i treballat per diferents països d’Europa. Instal·lat a Barcelona des del 1960, ha continuat la seva tasca i ha exposat en aquesta ciutat i també a Itàlia dins el grup Intrarealista.

Féu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc (1962) i a la Galeria Belarte (1963) de Barcelona.

Posteriorment emprà metalls i, sobretot, resines sintètiques, i féu dibuixos molt personals de caràcter imaginatiu que, com tota la seva obra, sòbria i de trets esquemàtics, reflecteixen la preocupació de l’artista pels problemes de l’home actual.