Francesc Artigas i Dernis (Barcelona, 1887 – 1925) Pintor i escultor. Destacà com a aquarel·lista. Des del 1922 era professor de l’Escola de Bells Oficis.
Josep Artigas i Dernis (Barcelona, 1873 – segle XX) Decorador. Estudià a París. Escriví diverses obres de caràcter professional.
(Barcelona, 1925 – ? )
Escultora. Ha realitzat moltes obres de mesures reduïdes, i també figures de pessebre.
(Palma de Mallorca, 23 maig 1925 – 28 gener 1993)
Escriptor. Els seus escrits aparegueren en un principi a la premsa, i col·laborà com a secretari redactor de la revista “Papeles de Son Armadans”, dirigida per Camilo J. Cela. Després es convertí en un íntim col·laborador de Francesc de B. Moll.
Els reculls Poemes de Mondragó (1961), La terra d’Argensa (1972), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), Urbanitat i cortesia (1979), Mandràgola (1980, premi Crítica Serra d’Or), La capella dels dolors (1981, guardonat amb la Lletra d’Or), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992) representen l’entroncament amb l’Escola Mallorquina i amb certs corrents de la poesia postsimbolista. Els seus poemes foren aplegats el 1983 en l’Obra poètica (I-II).
Obres de crítica i assaig: La història de Mallorca contada pels poetes (1963), la biografia Joan Alcover, la història d’un home (1964), La literatura moderna a les Balears (1965), Literatura mallorquina contemporània (1973), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans? i altres reflexions (1991).
Fou president de l’Obra Cultural Balear i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). El 1982 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1870 – Mataró, Maresme, 1925)
Violinista. Fou primer violí de l’orquestra del Liceu. Obtingué bons èxits com a solista.
El 1906 fundà a Barcelona l’Acadèmia Jofre, dedicada als estudis musicals.
(Prats de Lluçanès, Osona, 26 abril 1866 – Reus, Baix Camp, 24 abril 1925)
Lingüista. Des del 1909 dirigí l’Institut de Reus, on era catedràtic de llatí.
El 1924 publicà una notable Gramática elemental histórico-comparada de la lengua latina.
(Tortosa, Baix Ebre, 1875 – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1925)
Farmacèutic. Residí a Tarragona, on desenvolupà estimables iniciatives culturals i presidí l’Orfeó Tarragoní.
(Barcelona, 1891 – 7 juliol 1925)
Metge. Fill de Miquel Àngel Fargas i Roca, Ingressà a l’Acadèmia de Medicina.
Es ferí una mà en una operació i morí de resultes de la infecció que es produí.
(Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925)
Pintor i il·lustrador. Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí.
Fou molt popular per les seves il·lustracions per a revistes (“Madrid Cómico”), novel·les per fascicles i obres de divulgació.
(Barcelona, 1872 – abans 1925)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà amb els seus dibuixos al setmanari “La Barretina”.
També treballà com a periodista, escrivint al diari “La Veu de Catalunya”.
Morí en un accident ferroviari.
(Valls, Alt Camp, 1925 – 29 juliol 2014)
Escultor i pintor. Féu la seva primera exposició d’escultura a Valls, el 1944.
Dades dels Països Catalans 