Arxiu d'etiquetes: 1925

Llompart i de la Peña, Josep Maria

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 23 maig 1925 – 28 gener 1993)

Escriptor. Els seus escrits aparegueren en un principi a la premsa, i col·laborà com a secretari redactor de la revista “Papeles de Son Armadans”, dirigida per Camilo J. Cela. Després es convertí en un íntim col·laborador de Francesc de B. Moll.

Els reculls Poemes de Mondragó (1961), La terra d’Argensa (1972), Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974), Urbanitat i cortesia (1979), Mandràgola (1980, premi Crítica Serra d’Or), La capella dels dolors (1981, guardonat amb la Lletra d’Or), Jerusalem (1990) i Spiritual (1992) representen l’entroncament amb l’Escola Mallorquina i amb certs corrents de la poesia postsimbolista. Els seus poemes foren aplegats el 1983 en l’Obra poètica (I-II).

Obres de crítica i assaig: La història de Mallorca contada pels poetes (1963), la biografia Joan Alcover, la història d’un home (1964), La literatura moderna a les Balears (1965), Literatura mallorquina contemporània (1973), Retòrica i poètica (1982), Països Catalans? i altres reflexions (1991).

Fou president de l’Obra Cultural Balear i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). El 1982 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.

Jofre i Rifà, Pere

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1870 – Mataró, Maresme, 1925)

Violinista. Fou primer violí de l’orquestra del Liceu. Obtingué bons èxits com a solista.

El 1906 fundà a Barcelona l’Acadèmia Jofre, dedicada als estudis musicals.

Garreta i Fusté, Mateu

Deixa un comentari

(Prats de Lluçanès, Osona, 26 abril 1866 – Reus, Baix Camp, 24 abril 1925)

Lingüista. Des del 1909 dirigí l’Institut de Reus, on era catedràtic de llatí.

El 1924 publicà una notable Gramática elemental histórico-comparada de la lengua latina.

Font i Cabot, Manuel

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 1875 – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1925)

Farmacèutic. Residí a Tarragona, on desenvolupà estimables iniciatives culturals i presidí l’Orfeó Tarragoní.

Fargas i Raymat, Miquel

2 Respostes

(Barcelona, 1891 – 7 juliol 1925)

Metge. Fill de Miquel Àngel Fargas i Roca, Ingressà a l’Acadèmia de Medicina.

Es ferí una mà en una operació i morí de resultes de la infecció que es produí.

Cuchy i Arnau, Josep

Deixa un comentari

(Arecibo, Puerto Rico, 1857 – Barcelona, 1925)

Pintor i il·lustrador. Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí.

Fou molt popular per les seves il·lustracions per a revistes (“Madrid Cómico”), novel·les per fascicles i obres de divulgació.

Buxareu i de Síria, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1872 – abans 1925)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà amb els seus dibuixos al setmanari “La Barretina”.

També treballà com a periodista, escrivint al diari “La Veu de Catalunya”.

Morí en un accident ferroviari.

Ballester i Virgili, Francesc

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1925 – 29 juliol 2014)

Escultor i pintor. Féu la seva primera exposició d’escultura a Valls, el 1944.

Rendé i Ventosa, Josep Maria

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 29 juliol 1877 – Cabra del Camp, Alt Camp, 6 juny 1925)

Tècnic agrònom. El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Prèstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola; ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu (1913).

El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius. L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura.

Impulsà l’Acció Social Agrària de l’indicat organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters.

Intervingué en la creació de la Caixa de Crèdit Comunal, el Servei Forestal de Ramaderia i el Crèdit Agrícola.

Dirigí la pàgina agrícola del diari “La Publicitat”.

Lucha Social -Barcelona-

(Barcelona, gener 1925 – abril 1925)

Setmanari comunista. Editat com a portaveu de les minories d’oposició dins la CNT. Es publicà, com a substitut de “La Batalla”.

A més de la defensa que feia de l’URSS, criticava la socialdemocràcia i l’apoliticisme anarquista i impulsava la realització de la unitat sindical.