(Barcelona, 5 desembre 1839 – 31 desembre 1922)
Eclesiàstic i historiador. Professor durant molts anys de patrologia i oratòria en el Seminari de Barcelona.
Va escriure els interessants i documentats estudis: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906) i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (1915-18).
(Barcelona, 13 gener 1922 – )
Societat cultural i esportiva. Fundada amb el nom de Mai Enrera. El 1925 adoptà l’actual denominació. Edità un butlletí de contingut històric, científic i folklòric.
El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d’hivern d’esquí. El 1930 aparegué la secció Amics del Càmping (Càmping Club de Gràcia), i posteriorment el GEDE (Grup Especial d’Escalada), que el 1967 dugué a terme una expedició a l’Àfrica equatorial i el 1972 l’expedició Alpamayo (al cim Nevado, 6.120 m alt), als Andes del Perú.
Conjuntament amb el Camping Club de Françe organitza des del 1961 el Rally de l’Amistat.
Enllaç web: Club Excursionista de Gràcia
(Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Lleida, 1922)
Eclesiàstic i publicista. Doctor en teologia i remarcable predicador.
Fou canonge magistral de Tortosa (1907) i canonge arxiver de Lleida (1908), on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913.
(Barcelona, 23 juny 1922 – Issy-les-Moulineaux, França, 27 març 2019)
Artista. Filla de Pau Gargallo i Catalán.
Exposà estatuetes de terra cuita molt personals i dibuixos acurats i sensibles.
Residí a París.
(Barcelona, 1821 – 26 març 1880)
Actor, director i autor de teatre. Abandonà la carrera militar per causes polítiques, i es dedicà al teatre. Debutà al Teatre Principal de Barcelona (1849-50), en sainets de Josep Robrenyo, de Francesc Renart, etc, i al Liceu, amb La Passió… (1852). Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València.
En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà La dida (1872), El rector de Vallfogona (1871), El ferrer de tall (1874) i d’altres de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure; també dirigí un gran nombre d’obres.
Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n’escriví en castellà, com Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874).
Fou el pare del també actor Frederic Garcia-Parreño i Alegria (València, 1864 – Barcelona, 1922).
(Barcelona, 1922 – 1999)
Institució creada a partir del moviment bíblic de la primeria del segle XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d’Esplugues, amb el suport econòmic de Francesc Cambó.
Va publicar la versió catalana completa de la Bíblia entre 1928 i 1948 en quinze volums i traduïda de l’hebreu i del grec, amb la col·laboració d’importants especialistes.
Un grup de biblistes de postguerra la referen i l’editaren (1968) en un sol volum.
El 1999 s’integrà a l’Institut Cambó.
(Barcelona, 1922 – )
Institució. Creada per al foment de l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans. Fundada sota el patrocini de Francesc Cambó i sota la direcció de Joan Estelrich i Carles Riba.
Ha traduït al català les obres principals d’autors greco-llatins dins la Col·lecció Bernat Metge. També es donaren cursos i es formà una escola de traductors.
Fins al 1986 ha tret 240 volums amb un llenguatge literari culte. La col·lecció restà interrompuda del 1939 al 1946.
És una de les més importants institucions d’aquest tipus i la primera creada modernament a la península ibèrica.
(Barcelona, 4 febrer 1922 – 30 abril 2005)
Cristal·lògraf i mineralogista. Doctor en farmàcia i en ciències naturals, catedràtic de la facultat de ciències geològiques de Barcelona des del 1962.
La seva obra més coneguda és l’Atlas de mineralogía (Barcelona 1960). Traduït i adaptat al francès el 1965 (L’encyclopédie en couleurs de la minéralogie), ha esdevingut llibre de text a Bèlgica.
(Barcelona, 14 abril 1922 – 12 novembre 1988)
Químic i industrial. Fill de Joaquim Folch i Girona. Enginyer tècnic químic, amplià els estudis als EUA i, més tard, es graduà com a professor mercantil.
Gran afeccionat a l’etnologia, desenvolupà una gran tasca com a promotor d’expedicions científiques arreu del món. Amb aquest objecte creà la Fundació Folch (1976) i col·laborà activament amb el Museu Etnològic de Barcelona al qual cedí part del material recollit.
El seu esforç en aquest camp de la cultura, reconegut per diverses institucions i organismes catalans i estrangers, li valgué la medalla d’or de l’ajuntament de Barcelona al Mèrit Científic i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, entre moltes altres condecoracions.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 15 octubre 1922 – Barcelona, 6 juliol 2009)
Dibuixant humorístic. De dibuix de línia senzilla i d’humor de l’absurd.
Publicà en diferents països d’Europa i d’Amèrica. Ha publicat acudits fantàstics i de terror.
Ha col·laborat durant anys a “La Vanguardia” (Don Plácido) i al diari “Avui” (El bon Jan i, més esporàdicament, unes Historietes absurdes).
Dades dels Països Catalans 