(Maella, Matarranya, 1921 – Barcelona, 14 abril 1998)

Vidrier. Residí a Barcelona des de petit. De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall (copes d’ornament, joies, quadres, etc).

Ha emprat moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits.

Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac.

Hom li ha dedicat el film Las mans de Pons Cirac (1967), de Joan Francesc de Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada, de Garcia i Sánchiz.