(Barcelona, 27 juliol 1914 – Madrid, 30 novembre 1987)
Polític. Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona.
El 1936 participà en l’alçament contra la República i fou detingut. Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona.
Presidí el Sindicato Nacional del Metal (1948-51) i fou director gerent d’Altos Hornos de Vizcaya. En 1969-71 fou ministre-delegat de sindicats i en 1971-73 ministre de relacions sindicals.
(Barcelona, 31 desembre 1854 – 30 desembre 1914)
Erudit i metge. Fou professor de la Facultat de Medicina de Madrid.
De nou a Barcelona col·laborà en diversos diaris, fundà la “Revista de Ferrocarriles” (1887) i “Pro Patria” (1895), butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador.
Compilà diversos catàlegs de col·leccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y Armaduras (1895), La joyería y la orfebrería en España (1908) i Cau Ferrat. Colección de hierros de Santiago Rusiñol (sd).
(Barcelona, 1914 – 8 gener 1996)
Violinista. Començà a fons els seus estudis a l’Acadèmia Marshall (1924).
Als tretze anys obtingué el premi Parramon. Als quinze, fou presentada en públic per Pau Casals. D’aleshores ençà l’èxit l’ha acompanyada arreu on ha actuat.
(Barcelona, 1914 – 1985)
Pintor i dibuixant. Col·laborà, amb el pseudònim Xesc, a “Virolet”, a “L’Esquitx” i al calendari d’“En Patufet”.
Com a pintor, féu la primera exposició individual el 1942, restaurà la cúpula de l’església de la Mercè de Barcelona i decorà diferents capelles.
Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de la vida popular barcelonina.
Era germà de Josep Maria i de:
Jaume Garcia i Estragués (Barcelona, 1900 – 1976) Escriptor i religiós. Pertanyia a l’oratori de Sant Felip Neri. Autor del llibre de poemes Saltiri (1962).
(Camprodon, Ripollès, segle XIX – Barcelona, 1914)
Pedagog i eclesiàstic. Després d’ensenyar molts anys al col·legi mataroní de Valldemia, fundà a Barcelona el col·legi Balmes.
En col·laboració amb el farmacèutic Morer publicà, el 1879, una Història de Camprodon.
(Barcelona, 4 novembre 1914 – )
Setmanari oficial de l’ajuntament de Barcelona. Publicà els acords i els edictes municipals.
Fou redactada en català (“Gaseta Municipal de Barcelona”) del 6 de juliol de 1922 al 27 de setembre de 1923, i durant la República.
Actualment també es publica en català (tres números al mes). Des del 2000 només es publica en format electrònic.
(Viena, Àustria, 24 març 1914 – Barcelona, 18 febrer 1996)
Titellaire i ventríloqua. Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya en el 1943, s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Johann i Arthur Kaps.
Amb les seves conegudes marionetes col·laborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971.
(Barcelona, 2 gener 1856 – 29 març 1914)
Dibuixant il·lustrador. Es dedicà a la il·lustració de llibres, com els de Raimon Casellas.
Col·laborà a diversos setmanaris (“L’Esquella de la Torratxa”, “La Ilustración Artística”) i revistes (“Blanco y Negro”), etc.
És ben coneguda la seva sèrie de dibuixos, titulada La nostra gent i A muntanya, on hi ha reproduïts tipus i escenes del natural amb un gran sentit realista.
Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca “Arte y Letras”.
Els seus darrers dibuixos foren influïts pel modernisme.
(el Masnou, Maresme, 16 setembre 1880 – 21 novembre 1914)
Veterinari municipal de Barcelona. Estudia bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal.
Fundà, junt amb el seu germà Pere, la “Revista Pasteur” (1906), que el 1907 transformà en “Revista Veterinaria de España”.
Publicà el Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, llibre important dins la veterinària del seu temps.
(Catalunya, 9 gener 1914 – 1930)
Norma jurídica que regulava les funcions essencials de la Mancomunitat de Catalunya.
Proposat per l’assemblea de diputacions catalanes, fou aprovat pel govern espanyol el 26 de març de 1914.
Dades dels Països Catalans 