(Gironella, Berguedà, 26 octubre 1913 – Solsona, Solsonès, 3 gener 1971)
Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull.
Dirigí l’Orfeó Nova Solsona (1960-64) i el Cor d’En Clavé de Berga (1964-71).
Autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí (1948), Mentiderota (1965), Rosa oberta (1966), entre d’altres.
(Barcelona, 1913 – 19 setembre 1999)
Metge i pedagog. Fill de Lluís Folch i Torres.
Especialitzat en trastorns psicològics, socials i educatius en el món de la infantesa i de l’adolescència, ha estat fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil a diversos centres.
Professor de la Universitat de Barcelona (1956-82), fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1990 i president de la Societat Catalana de Pedagogia.
(Catalunya, 1913 – 1937)
Obra de Joan Cadevall i Diars. Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans. Iniciada el 1913, no fou acabada fins el 1937.
En els tres primers volums col·laborà Àngel Sallent i Gotés, i en els tres darrers Pius Font i Quer.
Malgrat ésser antiquada ja des del moment de l’aparició del primer volum, constitueix la primera gran obra de síntesi sobre la flora del Principat de Catalunya.
Hi ha claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d’una il·lustració i de dades diverses, referents a l’hàbitat, la distribució geogràfica, els noms vulgars, etc.
(Solsona, Solsonès, 31 maig 1878 – Barcelona, 3 octubre 1913)
Metge i escriptor. Fou fundador i president de la Lliga Vegetariana de Catalunya i director de la “Revista Vegetariana” (1908-09).
Per la seva Topografía médica de Solsona li fou concedit el premi de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Fundador de la revista “Atlàntida”, entre els seus poemes excel·leix Lo Geni Català (1905), de to popular i floralesc.
(Barcelona, 24 gener 1855 – 12 desembre 1913)
Advocat, filòsof, economista i geògraf. Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya.
Capdavanter del positivisme, el difongué a través de conferències als ateneus de Barcelona i Madrid, i atacà el krausisme, que aleshores predominava a l’estat espanyol. Aquesta actitud polèmica provocà una escissió a l’Ateneu Barcelonès que donà lloc a l’aparició de l’Ateneu Lliure.
Fou director del “Diario del Comercio” i un dels fundadors de la revista “El Eco de la Producción”; col·laborà al setmanari “Catalunya” (en català, el 1908).
Obres seves són: El positivismo o sistema de las ciencias experimentales (1877), El problema de las nacionalidades (1882), La protección y el libre cambio (1880), Regionalismo econòmico (1887), Instituciones de Derecho Mercantil (1890-95, en vuit volums), Cataluña. Estudio acerca de las condiciones de su engrandecimiento y riqueza (1900, que té un interès molt rellevant), etc.
Com a geògraf col·laborà també al volum sobre Catalunya (1908) de la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi.
(Barcelona, 30 març 1904 – 1913)
Institució nascuda com a Universitat Industrial. Dedicada a l’ensenyament tècnic a diferents nivells, tingué ajut econòmic oficial i es va instal·lar als terrenys de l’antiga fàbrica de Can Batlló.
El 1913 en sorgí l’Escola del Treball, de dilatada trajectòria i reconeguda el 1958 com a centre oficial de formació professional.
(Barcelona, 1913 – 1933)
Escola. Fundada per la Mancomunitat de Catalunya i dedicada a la formació d’actors, va ésser dirigida per Adrià Gual.
S’hi formaren, entre altres, Maria Vila, Pius Daví i Mercè Nicolau. Publicà un butlletí i una col·lecció de textos sobre teatre.
Controlada durant la Dictadura de Primo de Rivera, s’hi prohibí el català, es renovà el professorat i canvià el nom pel d’Instituto del Teatro Nacional.
Amb la República passà a dir-se Institució del Teatre.
(Barcelona, 7 agost 1913 – 8 desembre 2003)
Bibliotecària i escriptora. S’ha dedicat a la crítica i a la promoció del llibre infantil.
Ha publicat diversos treballs de biblioteconomia: Las bibliotecas populares (1944), Com es forma i com funciona una biblioteca (1960) i La biblioteca a l’escola (1970), premi Balmanya 1969.
Ha conreat la literatura infantil en obres com Les entremaliadures de Till Olibaspill (1979) i Vides paral·leles o contes de debò (1980), entre d’altres.
(Barcelona, 12 octubre 1913 – 24 gener 1939)
Diari del matí. Lerrouxista, propietat de Joan Pich i Pon. Fou el primer a Espanya a publicar pàgines en retogravat.
Acollí Eugeni d’Ors quan hagué d’abandonar de “La Veu de Catalunya” i hi publicà les glosses de Prometeu encadenat.
Durant la guerra europea defensà per motius econòmics els interessos alemanys.
Publicà col·laboracions en català i en la seva última etapa fou dirigit per Màrius Aguilar.
(Barcelona, segle XIX – Las Palmas, Canàries, 1913)
Comerciant i polític. Fou orador fogós i gran propulsor del republicanisme federal.
Cooperà substancialment a la renovació urbana de la ciutat de Las Palmas, i fou un dels edificadors del Puerto de La Luz.
Fundà a l’esmentada ciutat canària el “Círculo Cuyás“, encara existent.
Dades dels Països Catalans 