(Viladrau, Osona, 2 agost 1912 – Barcelona, 29 abril 1998)
Economista i polític. Membre de la Lliga Regionalista (1935) i secretari tècnic i polític de Francesc Cambó, durant la guerra civil s’exilià a França.
Deixeble de W. Röpke, se situà dins una línia liberal que el portà a encapçalar un intent fallit de crear una Lliga Liberal Catalana el 1975.
Fou president de “La Caixa”, de la Fundació Bernat Metge i de l’Institut d’Estudis Europeus.
El 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 1912 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1985)
Pintor. Especialitzat a utilitzar fons pastosos amb elements exempts, grumosos, en alt relleu, treballà fonamentalment l’erosió i la textura de la matèria dins la pintura abstracta plenament informal.
Els seus objectes tridimensionals es basen en l’aplec de fustes, ferros, eines, que acolora o pinta dins un integracionisme autènticament neodadaista.
Malgrat que es mantingué allunyat dels cercles artístics i de les exposicions, la seva obra es valora tant per la força crispada que aconsegueix com pel bonic arabesc i la matisada gamma de colors.
(la Garriga, Vallès Oriental, 6 agost 1912 – 21 març 1967)
Historiador i notari. Membre de la Federació de Joves Cristians.
És autor d’un Història de la Garriga (en tres volums, 1949, 1953, 1954), d’Història del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós (1952) i d’Història del convent de Blanes (1958).
Els seus béns són la base d’una fundació, que porta el seu nom, a la Garriga.
(Barcelona, 30 març 1832 – Madrid, 22 maig 1912)
Pintor. Deixeble d’Antoni Esquivel.
Conreà preferentment el gènere històric (María de Pacheco rep la notícia de la mort del seu espós, Torquato Tasso es retira al convent de Sant Onofre, etc).
Es presentà a diverses exposicions nacionals, així com a l’Exposició Universal de París del 1867.
(Amer, Selva, 21 setembre 1912 – Girona, 22 novembre 2009)
Llibreter i activista cultural.
Impulsor d’iniciatives a favor del català, ja durant el franquisme i fins als darrers anys de la seva vida. Fundà l’emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona.
L’any 2004 va rebré la medalla Francesc Macià i el 2009 la Creu de Sant Jordi, ambdues distincions de la Generalitat de Catalunya.
(Barcelona, 22 gener 1841 – 31 gener 1912)
Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Francesc i de Frederic.
Excel·lí com a argenter, però és més conegut com a pintor paisatgista, activitat que exercí inspirant-se en els camps de Catalunya (Llavaneres, la Garriga, Camprodon, Sant Hilari, etc).
És també autor d’alguns llibres i escrits sobre temes d’art, entre els quals destaquen els titulats El grabado en las piedras finas i El arte de cincelar.
Fou el pare de Josep, Lluís i Ricard Masriera i Rosés.
(Castellvell del Camp, Baix Camp, 25 setembre 1912 – Reus, Baix Camp, 9 juliol 2001)
Polític. Aprenent de torner, féu estudis mercantils.
A divuit anys pertangué a la CNT, i després al Bloc Obrer i Camperol i al CADCI. El 1933 ingressà a les Joventuts Socialistes.
Fou elegit secretari de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (1936), i participà en l’expedició a Mallorca. Membre del comitè executiu del PSUC, anà al front (1937).
Exiliat el 1939, retornà vers el 1950; abans s’havia separat del PSUC per fidelitat a Joan Comorera i a la línia nacionalista, contrària a l’absorció d’aquell partit pel Partido Comunista de España.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 4 març 1872 – Barcelona, 7 octubre 1912)
Pianista i compositor. Deixeble de Joan Baptista Pujol, amplià els seus coneixements al conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano.
Inicià la carrera internacional l’any 1905, amb una gira per l’Amèrica del Nord.
Compongué la suite simfònica Impresiones de España, un trio de cambra i nombroses obres pianístiques.
(Enviny, Pallars Sobirà, maig 1912 – Barcelona, 18 juliol 1999)
Folklorista. Fins a 19 anys, que es traslladà a Barcelona, féu de bosquerol, de mosso i de pastor per algunes pagesies de la comarca.
Amic de folkloristes com Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant, va escriure diverses obres sobre el folklore del Pallars: Records de la meva vida de pastor (1955), El meu Pallars (4 volums, 1959-79, amb un cinquè inèdit), L’home de la bossa (1960), Els pastors i les estrelles (1965), Històries i llegendes del Pallars (1971).
(Barcelona, 1912 – Tossa de Mar, Selva, 1983)
Pintor, il·lustrador i aquarel·lista. Estudià al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Ha publicat el volum Barcelona amb text de Camilo José Cela.
Abandonà l’oli per l’aquarel·la, on destacà molt.
