Arxiu d'etiquetes: 1912

Kaps, Arthur

2 Respostes

(Viena, Àustria, 29 febrer 1912 – Barcelona, 23 gener 1974)

Artista de varietats. Va arribar a Espanya el 1942 amb la companyia vienesa de revista i opereta dels Vienesos.

Arran de l’èxit aconseguit als teatres del Paral·lel de Barcelona amb espectacles com Luces de Viena o Carrusel vienés, en què intervenia com a compositor i lletrista, va decidir establir-se a Barcelona i el 1949, amb el seu company Franz Johann, es nacionalitzà espanyol.

Posteriorment, va treballar a TVE a Catalunya com a realitzador de programes i va dirigir la sala d’espectacles Scala de Barcelona.

Gual i de Sojo, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1905 – 1987)

Pintor i esmaltador. Fill d’Adrià Gual i Queralt. Es formà sota el mestratge artístic del seu pare i estudià també a l’Escola Superior dels Bells Oficis.

Féu la seva primera exposició individual a Barcelona, el 1929, on presentà vidres esmaltats i ceràmica. Obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del mateix any.

La seva primera exposició de pintura fou el 1947. És molt notable la seva sèrie d’obres sobre temes bíblics, concebudes per a il·lustració. Ha publicat alguns treballs de crítica.

El seu germà fou Adrià Gual i de Sojo  (Barcelona, 1912 – segle XX)  Escriptor i advocat. Ha donat moltes conferències sobre temes teatrals. És autor de dues comèdies i una farsa escènica. Ha publicat nombrosos escrits de caràcter jurídic.

Gras i Elias, Francesc

2 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1 desembre 1850 – Barcelona, 12 octubre 1912)

Escriptor. Fill de Pere Gras i Bellvé. Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i Madrid.

En castellà va escriure diverses obres sobre la història de Reus: Hijos ilustres de Reus (1899), El periodismo en Reus (1899), Historia de la ciudad de Reus (1906), a més d’El general Prim. Records de sa vida política i militar (1907), Bartrina, records íntims (1911), Tarragona en 1811 (1894), una biografia del general Manso (1894), etc.

El seu recull de biografies Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX (1909-10) són d’interès històric.

Grahit i Papell, Emili

2 Respostes

(Girona, 26 agost 1850 – 10 març 1912)

Historiador, advocat i polític liberal. Estudià dret a Barcelona i col·laborà en català a “La Renaixença”.

Fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Va publicar Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de Gerona desde los primeros tiempos de la Reconquista hasta la promulgación de los Usajes (1879), Historia de los sitios de Gerona en 1808 y 1809 (1896) i biografies de gironins.

Deixà inèdits altres treballs d’història local.

Era germà seu Enric Grahit i Papell  (Girona, segle XIX – segle XX)  Escriptor. Féu notables treballs estadístics. És autor d’un Diccionario de la vigente legislación sobre reemplazos i d’un Nomenclátor de la provincia de Gerona.

Gil Maestre, Manuel

Deixa un comentari

(Salamanca, Castella, 1844 – Madrid, abril 1912)

Jurista i polític. Magistrat de l’audiència de Girona i governador civil de Barcelona.

Preocupat per la qüestió social, en la línia assenyalada per Lleó XIII, publicà, entre altres obres, La criminalidad en Barcelona y en las grandes poblaciones (1886), El anarquismo en España y el especial de Barcelona (1897) i Los problemas del trabajo y el socialismo (1897).

Gaya i Tomàs, Manuel

2 Respostes

(Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912)

Escriptor. Pare de Ramon Gaya i Massot.

Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals.

Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida.

Garcia i Jacot, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 30 gener 1853 – Montevideo, Uruguai, 1912)

Violoncel·lista. Fou professor a l’Escola Municipal de Música, on tingué a Pau Casals com a deixeble.

Des del 1896 residí a Buenos Aires on fou professor i centrà una considerable activitat en concerts per tot Argentina.

Gall, El -setmanari-

4 Respostes

(Barcelona, 4 juliol 1912 – 4 gener 1913)

Setmanari nacionalista català, de caràcter satíric. La col·lecció completa consta de 27 números, sobretot remarcables per la part artística.

La capçalera del primer número fou dibuixada per Joan Junceda i hi col·laboraren importants il·lustradors.

Dirigí el setmanari Francesc Xavier Gambús, que hi publicà versos satírics amb el pseudònim d’El Gall de la Passió.

Forrellad i Solà, Antoni

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1912 – 5 desembre 1983)

Industrial. Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona. Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell (1936-39).

L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics.

Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de Catalunya.

Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d’entitats culturals, benèfiques, d’estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.

Ferrocarrils de Catalunya SA

4 Respostes

(Catalunya, 1912 – 1977)

Companyia. Creada per tal de construir i explotar la línia de Barcelona a Terrassa i a Sabadell. Fou promoguda i controlada per la Barcelona Traction…. El trajecte de Barcelona a Sarrià fou efectuat, en virtut d’un conveni d’explotació conjunta, pel recorregut del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA.

El 1917 fou inaugurat el tram de doble via de Sarrià a Sant Cugat del Vallès, i posteriorment els de via única de Sant Cugat a Terrassa (1919) i a Sabadell (1922).

Aquest ferrocarril té l’ample internacional de via (1.435 mm), i fou projectat inicialment per a enllaçar amb França per la collada de Toses.

En el seu accionariat prengué una forta participació el Banc Central (1926). El 1977 se’n va fer càrrec la companyia estatal FEVE i el 1979 es va integrar en l’entitat pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.