(Barcelona, 1912 – segle XX)
Pintor. En 1943 féu la seva primera exposició individual.
Destacà també com a dibuixant i decorador.
Aguiló i Tosca, Ataülf
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1912
Llorens i Masdeu, Eduard
(Barcelona, 1837 – 1912)
Pintor i decorador. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a París, on fou deixeble de Gleyre.
Conreà la pintura de gènere i la decoració mural, que realitzà per a nombroses mansions.
Ferrer i Ramonatxo, Miquel
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1861 – 1912)
Compositor. Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Compongué una sarsuela en tres actes (La flor de la Immortalitat), obres religioses i alguns treballs teòrics.
Castells i Ballespí -metges-
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
Armengol i Armengol, Domènec
(Terrassa, Vallès Occidental, 3 maig 1912 – 27 setembre 2001)
Pintor. Conreà sobretot el paisatge.
Martí i Salvat, Celestí
(Castellvell del Camp, Baix Camp, 25 setembre 1912 – Reus, Baix Camp, 9 juliol 2001)
Polític. Aprenent de torner, féu estudis mercantils.
A divuit anys pertangué a la CNT, i després al Bloc Obrer i Camperol i al CADCI. El 1933 ingressà a les Joventuts Socialistes.
Fou elegit secretari de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (1936), i participà en l’expedició a Mallorca. Membre del comitè executiu del PSUC, anà al front (1937).
Exiliat el 1939, retornà vers el 1950; abans s’havia separat del PSUC per fidelitat a Joan Comorera i a la línia nacionalista, contrària a l’absorció d’aquell partit pel Partido Comunista de España.
Malats i Miarons, Joaquim
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 4 març 1872 – Barcelona, 7 octubre 1912)
Pianista i compositor. Deixeble de Joan Baptista Pujol, amplià els seus coneixements al conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano.
Inicià la carrera internacional l’any 1905, amb una gira per l’Amèrica del Nord.
Compongué la suite simfònica Impresiones de España, un trio de cambra i nombroses obres pianístiques.
Lluís i Pallarès, Joan
(Enviny, Pallars Sobirà, maig 1912 – Barcelona, 18 juliol 1999)
Folklorista. Fins a 19 anys, que es traslladà a Barcelona, féu de bosquerol, de mosso i de pastor per algunes pagesies de la comarca.
Amic de folkloristes com Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant, va escriure diverses obres sobre el folklore del Pallars: Records de la meva vida de pastor (1955), El meu Pallars (4 volums, 1959-79, amb un cinquè inèdit), L’home de la bossa (1960), Els pastors i les estrelles (1965), Històries i llegendes del Pallars (1971).
Lloveras i Herrera, Frederic
(Barcelona, 1912 – Tossa de Mar, Selva, 1983)
Pintor, il·lustrador i aquarel·lista. Estudià al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Ha publicat el volum Barcelona amb text de Camilo José Cela.
Abandonà l’oli per l’aquarel·la, on destacà molt.
Llobet i Hewitson, Xavier
(Barcelona, 1912 – segle XX)
Escultor. Fundà la penya la Flora Graciense (1948), de la qual formaren part, entre altres, Ricard Suñé, Salvador Perarnau, Josep M. de Sucre, etc. Participà en diverses exposicions col·lectives.
Ha conreat, especialment, el retrat i la figura: làpida d’Albert Llanas, i retrats de Josep Barrillón, Ricard Opisso i altres personatges.
Dades dels Països Catalans 