Arxiu d'etiquetes: 1911

Llensa i de Gelcen, Santiago

(Hostalric, Selva, 9 novembre 1911 – Barcelona, 12 juny 1974)

Enginyer agrícola i botànic. Era originari d’una família de propietaris rurals. Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona.

Publicà Inventario razonado de la flora de Hostalric y su comarca (1945), Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada (1955) i Bolets de les rodalies d’Igualada (1970).

Deixà inacabats uns estudis sobre els bolets del Principat i sobre la toponímia de la vall de Cardós, així com una història d’Hostalric.

Janer i de Gironella, Josep Erasme de

2 Respostes

(Barcelona, 1833 – 1911)

Polític. Fill d’Erasme de Janer i de Gònima.

Fou cap del partit carlí al Principat. Patí algunes persecucions i sacrificà la seva fortuna als seus ideals.

Foren fills seus Maria dels Àngels i Ignasi de Janer i Milà de la Roca.

Gutiérrez González, Fernando

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1911 – 1 març 1984)

Escriptor. Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona. Fou un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía”.

Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza (1945), Los ángeles diarios (1947), Anteo e Isolda (1951), etc.

Exercí de crític d’art a “La Vanguardia”, i publicà una antologia de poesia catalana (1947).

Grijalbo i Serres, Joan

3 Respostes

(Gandesa, Terra Alta, 3 juliol 1911 – Barcelona, 22 novembre 2002)

Editor i polític. Empleat de banca, fou dirigent del Sindicat de Banca de Barcelona (1932-39), vocal conseller del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya (1936) i director general de comerç de la Generalitat (1937-39).

Autor, amb Francesc Fàbregas, de Municipalització de la propietat urbana (1937), col·laborà a “Treball” i al “Butlletí de la Conselleria d’Economia”.

S’exilià a Mèxic el 1939, on es va nacionalitzar i fundà l’editorial Grijalbo.

Grau i Sala, Emili

8 Respostes

(Barcelona, 22 juny 1911 – 14 abril 1975)

Pintor. Fill de Joan Grau i Miró.

De formació autodidàctica, es traslladà a París el 1936. Amb influències de Bonard i Vuillard, fou un dels membres principals de l’Escola de París.

Pintor elegant i amb un gran sentit cromàtic, realitzà també decoracions teatrals i cartells.

Es casà amb la també pintora Àngels Santos i Torroella, i foren pares de Julià Grau i Santos.

Gómez i Polo, Simó

4 Respostes

(Barcelona, 3 març 1845 – 5 febrer 1880)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i freqüentà el taller del gravador Eusebi Planas.

El 1863 se n’anà a París, on féu la coneixença de Thomas Couture, que li aconsellà que es dediqués de ple a la pintura. Tornà a Barcelona i viatjà sovint a Madrid, on estudià i copià els grans mestres del Museo del Prado.

Al seu taller de Barcelona féu obres d’encàrrec: temes religiosos (Sant Sebastià, Ntra. Sra. de la Salette), retrats (F. Vidal i Jevelli, ebenista) i quadres de gènere (Els borratxos, Jugadors de daus, L’hereuet, Les cartes). Féu, també, pintures murals a les esglésies del Pi i de Sant Agustí.

El seu estil, encara que molt personal i representatiu del realisme català, acusa la influència dels grans mestres espanyols, francesos i flamencs. Són ben coneguts els seus dibuixos a la mina de plom.

Rebé una proposició d’Alfons XII de Borbó per ésser pintor de cambra (1877).

El seu germà fou Enric Gómez i Polo  (Barcelona, 1841 – 1911)  Gravador. Destacà en els treballs al boix. Fou un dels litògrafs més remarcables del seu temps.

Giménez i Botey, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 1974)

Escultor i dibuixant. Participà al I Saló d’Independents de Barcelona (1936).

Exiliat a Mèxic (1940-66), col·laborà com a il·lustrador en publicacions periòdiques i llibres editats en català.

La seva obra evolucionà des d’un estil no figuratiu (Mèxic) cap a un mediterranisme abstracte (Catalunya).

Gelabert i Casas, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 19 juny 1911 – 5 gener 1980)

Artista gravador. Fill d’Antoni Gelabert i Alart. Excel·lí en les xilografies.

Autor d’uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d’Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972).

Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra.

Gaspar i Paronella, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 23 juny 1911 – 14 gener 1996)

Galerista. Dirigí la Sala Gaspar, juntament amb Miquel Gaspar, a partir del 1940.

El 1989, després de la mort de Miquel Gaspar i per conflictes amb els hereus, fundà la nova Galeria Joan Gaspar.

Garcia i Estragués, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1911 – segle XX)

Autor teatral. Germà de Jaume i de Francesc.

Especialitzat en obres per a infants, és autor de més d’una dotzena de peces, la majoria de les quals estrenades i algunes premiades en els concursos de La Faràndula de Sabadell.

També ha publicat la comèdia dramàtica L’ovella esgarriada (1958).