Arxiu d'etiquetes: 1911

Mestre Titas, Lo

(Barcelona, maig 1868 – 1911)

Nom donat a diversos setmanaris carlins en català. Primer l’utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del maig del 1868.

Del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872 aparegué el primer setmanari carlí d’aquest nom -per a combatre liberals i republicans-, substituït, durant una suspensió, per “Lo Entreteniment” (1870).

Tornà a sortir del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i encara del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900.

Editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907, fou un setmanari escolar carlí.

Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment l’any següent.

Mayo, Alfredo

(Barcelona, 17 maig 1911 – Palma de Mallorca, 19 maig 1985)

(De nom real Alfredo Fernández Martínez)  Actor cinematogràfic.

Es popularitzà durant els primers anys de la postguerra, amb el paper de galant sovint militar heroic, com en el cas de Raza (1941), A mi la legión (1942), Malvaloca (1942) i El último cuplé (1957).

Ja a la maduresa, i a partir de La caza (1965), treballà per a alguns cineastes joves per construir una intel·ligent crítica del seu mateix personatge juvenil.

Massot i Gómez, Salvador

(Alfés, Segrià, 18 novembre 1845 – València, 17 març 1911)

Bisbe i missioner. Dominicà, anà a Manila (1868) i a Xina, on fou vicari provisional d’Emuy (1881), bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fochow (1884).

Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos.

És autor de diverses obres, com el Mes del Roser, en xinès, impresa moltes vegades.

Masoliver i Raballat, Liberata

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 gener 1911 – Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 2004)

Escriptora.

És autora de bon nombre de novel·les en castellà: Efun (premi Elisenda de Montcada), Los Galianos, Selva negra, selva verde, El rebelde, Barcelona en llamas (1961), La mujer del colonial, Maestro albañil, Pecan los buenos, Nieve y alquitrán (1965) i Casino veraniego (1968).

Marinel·lo i Capdevila, Ramon

(Terrassa, Vallès Occidental, 1 gener 1911 – Barcelona, 10 maig 2002)

Escultor i dissenyador. Es formà a l’Escola de Llotja.

Participà en algunes de les exposicions de Primavera de Barcelona, a l’exposició de l’ADLAN del 1935 i també a París, a la del Grup Surrealista Breton.

Més tard, com a interiorista i dissenyador, ha estat un dels fundadors de l’ADI-FAD i del Club Cobalto 49.

Maragall i Noble, Jordi

(Barcelona, 27 gener 1911 – 26 maig 1999)

Filòsof i polític. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Joan Antoni i Ernest.

Llicenciat en filosofia i dret per la Universitat de Barcelona (1928-32), fou influït per Ortega i Zubiri entre d’altres i ensenyà a l’Institut Escola.

Escollit senador a les llistes PSC-PSOE, per Barcelona el 1982, fou reelegit en les successives legislatives fins que el 1997 va renunciar al seu escó.

President de l’Ateneu Barcelonès, entre els seus llibres destaquen Balanç de la universitat autònoma (1969), El pensament filosòfic (1978) i el llibre de memòries El que passa i els qui han passat (1985).

Fou el pare del polític Pasqual Maragall i Mira.

Mani i Roig, Carles

(Tarragona, 24 novembre 1866 – Barcelona, 14 abril 1911)

Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja alhora que treballava en alguns tallers d’escultors establerts a Barcelona.

Passà a Madrid, on visqué miserablement, sense cap mena d’èxit en el món artístic, i on esculpí Els degenerats, obra que en ésser exposada a Barcelona (1907) fou objecte de moltes controvèrsies.

Després d’una estada a París (1894-95), on fou protegit per Santiago Rusiñol, esdevingué un dels ajudants d’Antoni Gaudí en la part escultòrica de la Sagrada Família, on es veu clarament la seva inclinació cap a l’expressionisme.

La seva obra és carregada d’intencionalitats psicològiques.

Lorenzo i Gàcia, Francesc

(Llagostera, Gironès, 1 agost 1911 – Barcelona, 16 novembre 2001)

Escriptor. Comediògraf i autor popular, ha escrit també teatre per a infants.

D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Guspireig d’estrelles (1956), El millor dependent del món (1957), La casa ensorrada (1959, premi “La Faràndula”, de Sabadell) i Benvingut, mossèn Vidal (1965).

Llongueras i Galí, Josep Jordi

(Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)

Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia.

Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l’Orfeó Català.

Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.

Era germà de Bartomeu i de:

Joan Llongueras i Galí  (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – segle XX)  Pintor. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar.

Llobet i Gràcia, Llorenç

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 gener 1911 – 2 agost 1976)

Director de cinema. Després d’una dilatada pràctica en el terreny del cinema amateur, amb excel·lents resultats, com Pregària per la Verge dels Colls, realitzà la Vida en sombras (1949), film irregular però insòlit i anticipat a la seva època i que ha estat motiu de revaloració per part de la crítica.