(Barcelona, 28 novembre 1841 – 8 maig 1910)
Advocat i polític. Germà de Ramon. Catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona (1883), presidí l’Acadèmia de Jurisprudència (1888-89) i la Societat Econòmica d’Amics del País.
Membre del partit conservador, fou diputat (1896), senador (1899-1904) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions, càrrec en el qual alternà amb el liberal Josep Collaso i Gil.
(Catalunya, 1847 – 1910)
(CODOIN-ACA) Sèrie documental històrica. La seva publicació fou iniciada per Pròsper de Bofarull, continuada per Manuel de Bofarull el 1859 i acabada per Francesc de Bofarull, amb un total de 41 volums.
El 1958, Jesús Ernest Martínez i Ferrando inicià la publicació dels índexs (volum 42), i el 1971, Frederic Udina reprengué la sèrie amb l’edició del volum 43, dedicat als privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona, en doble edició en català i en castellà.
És un conjunt fonamental per a la història dels Països Catalans, especialment pel que fa referència als processos com els de Bernat de Cabrera, de Jaume III de Mallorca, del comte Jaume II d’Urgell, cartes de poblament, repartiments i censos (cens de Pere III de Catalunya), la unió de Catalunya i Aragó, el regnat de Pere III, el Compromís de Casp i la guerra contra Joan II.
Inclou també texts particulars, com la Historia de los condes de Urgel, de Dídac Monfar, i escrits de Pere Miquel Carbonell.
(Barcelona, 1910 – 1983)
Violinista. Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb Enric Morera, Lluís Millet, Joaquim Zamacois i Joan Massià.
Fou membre fundador de l’Orquestra Municipal de Barcelona. Fundà i dirigí el Quartet Filharmonia, que donà a conèixer la polifonia dels segles XVI i XVII.
Els anys cinquanta promogué les activitats de l’Òpera de Cambra de Catalunya, i el 1956 fundà l’editorial de música Clivis.
(Barcelona, 1906 – 1910)
(CNR) Grup polític. Fundat per un grup separat de la Lliga Regionalista amb motiu de la visita del rei a Barcelona.
Reunit entorn de la redacció d’“El Poble Català”, el féu, convertit en diari, el seu òrgan de difusió. El primer president fou Jaume Carner.
El 1907 el CNR participà en el moviment de Solidaritat Catalana i el 1910, juntament amb altres forces esquerranes de Catalunya, constituí la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).
(Terrassa, Vallès Occidental, 10 setembre 1910 – )
(CET) Entitat. Des de la seva creació ha publicat sense interrupció la revista excursionista “Arxiu”. Durant els primer anys es potencià l’excursionisme amb un caràcter més científic que esportiu, però amb els anys es crearen les seccions d’espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya.
D’aquesta manera, durant els anys 1920 i 1930 a més de les excursions s’impulsaren les escalades a diversos cims catalans, i les acampades i les ascensions als Pirineus.
Després de la guerra civil, es reprengueren les activitats amb les seccions d’alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i cantaires. Al principi de la dècada del 1960 l’entitat aplegava prop de 400 socis, xifra que s’acostà als 3.000 l’any 2000.
Els anys 1960 alguns dels seus membres participaren en importants expedicions a tot el món.
El 1985 el centre fou guardonat amb la Medalla d’Or Ciutat de Terrassa.
Enllaç web: Centre Excursionista de Terrassa
(Barcelona, 1835 – París, França, 1910)
Dibuixant i gravador. Iniciador de la dinastia.
A Barcelona fundà (1895) una acadèmia de dibuix i pintura; autor d’un important tractat de perspectiva teatral (1896), juntament amb el seu fill Claudi Castelucho i Diana, germà d’Emili.
(Catalunya, octubre 1909 – febrer 1910)
Poema de Joan Maragall. Publicat a “Seqüències” (1911), en forma d’oració, summa de la seva obra i el seu pensament.
Cronològicament seguí els articles inspirats per la Setmana Tràgica (La iglésia cremada i La ciutat del perdó).
Cristià i bon coneixedor de Nietzsche, hi exposa els seus sentiments sobre la vida, la bellesa del món, el gaudi dels sentits i la recança de perdre-ho quan arribi el final. A la darrera estrofa, però, accepta la mort com un pas per a tornar a néixer a la vida eterna.
Potser ha estat l’obra més coneguda del poeta; ha estat traduïda a diverses llengües.
(Manresa, Bages, 10 maig 1910 – Barcelona, 29 gener 1992)
Escriptor.
Estrenà i publicà tres obres de teatre: Dos tipus de pronòstic (1954), Dama Hortensia té un secret (1956) i De teixidor a sant (estampes claretianes) (1957).
(Barcelona, 1910 – 18 novembre 1956)
Artista. Germà de “Joan Capri”. Usava el pseudònim de Cartex.
Fou un prestidigitador i il·lusionista extraordinari. Obtingué triomfs ben merescuts a les seves nombroses actuacions.
Morí quant es trobava en ple èxit.
Dades dels Països Catalans 