Arxiu d'etiquetes: 1909

Cant espiritual

Cant espiritual -Joan Maragall-

5 Respostes

(Catalunya, octubre 1909 – febrer 1910)

Poema de Joan Maragall. Publicat a “Seqüències” (1911), en forma d’oració, summa de la seva obra i el seu pensament.

Cronològicament seguí els articles inspirats per la Setmana Tràgica (La iglésia cremada i La ciutat del perdó).

Cristià i bon coneixedor de Nietzsche, hi exposa els seus sentiments sobre la vida, la bellesa del món, el gaudi dels sentits i la recança de perdre-ho quan arribi el final. A la darrera estrofa, però, accepta la mort com un pas per a tornar a néixer a la vida eterna.

Potser ha estat l’obra més coneguda del poeta; ha estat traduïda a diverses llengües.

Calzada i Alavedra, Esteve

Deixa un comentari

(Barcelona, 1909 – 1963)

Escriptor. Col·laborà a “Ginesta” (1929).

Publicà l’obra de teatre Albada (estrenada el 1949) i l’assaig La mort de l’escolà. Llegenda, història i anècdota (1955).

Bertran i Rubio, Eduard

5 Respostes

(Saragossa, Aragó, 11 agost 1838 – Barcelona, 19 juny 1909)

Metge. Fill de Marc Bertran i Pastor. Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1896).

Publicà diversos treballs en publicacions científiques i literàries, especialment sobre neurologia i electroteràpia i hipnòsi. És autor d’una biografia del doctor Robert (1903).

Fou el pare de Pau Maria i de Marc Jesús Bertran i Tintorer.

Batlle i Prats, Lluís

Deixa un comentari

(Girona, 28 novembre 1909 – 7 juny 1983)

Historiador. Doctor en filosofia i lletres i arxiver del municipi de Girona (1939-79).

Va escriure diversos estudis històrics, preferentment de tema gironí: El capitol de Girona i els Estudis Generals (1936), La biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta (1947, tesi doctoral), La cultura a Girona de l’edat mitjana al Renaixement (1976).

Fou secretari fundador, i després vice-president de l’Institut d’Estudis Gironins. Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid (1946), de la de Bones Lletres de Barcelona (1950) i de la institució Fernando el Católico (1959).

Barnadas i Fàbrega, Ramon

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 16 gener 1909 – Vic, Osona, 18 desembre 1981)

Pintor. Deixeble d’Iu Pascual a l’Escola de Belles Arts d’Olot i, posteriorment, professor de l’escola Superior del Paisatge de la Generalitat i de l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres (1935-36).

Seguidor de la tradició de l’Escola d’Olot, la seva pintura (paisatges, figures i natures mortes) es basa en el color, sobretot en les darreres obres, mancades pràcticament de dibuix.

Bachs i Rosés, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, 22 gener 1862 – 14 maig 1909)

Cantant d’òpera. D’una veu excel·lent, cultivà el bel canto.

A divuit anys debutà com a baríton al Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gastano Donizetti. Després descobrí, amb el seu mestre Joan Goula, que podia cantar també com a baix i com a tenor.

Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’Angelo Angioletti, tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans.

Compongué una òpera, Aurèlia, que fou representada al Teatre Eldorado, de Barcelona.

Ateneu Enciclopèdic Popular

12 Respostes

(Barcelona, 1909–1934 i 1980 – )

Associació fundada per tal de promoure activitats a favor de la democratització de la cultura.

En aquest sentit fou seu de moltes institucions i, alhora, tribuna lliure d’activitats favorables als drets humans i als interessos de la classe obrera. S’hi professaven cursos d’extensió universitària.

Enllaç web:  Ateneu Enciclopèdic Popular

Associació de la Premsa Diària de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 1909 – )

Entitat. Bé que influïda pel lerrouxisme durant força anys, en el període 1922-24, durant el qual fou presidida per Eugeni d’Ors, publicà els volums de Vida de Periodistas Ilustres, que contenia un recull de conferències, en català, sobre diversos autors, i inaugurà una biblioteca del pueblo.

El 1924 intentà absorbir el Sindicat Professional de Periodistes i l’Associació de Periodistes de Barcelona, però no ho aconseguí perquè alguns dels seus membres s’hi oposaren.

Fou la primera entitat de la seva classe fundada a Barcelona i l’única que ha perdurat.

Asclepi d’Empúries

4 Respostes

(Empúries, Alt Empordà, segle V aC)

Estàtua grega trobada l’any 1909, durant les excavacions, partida en dos trossos, ara al Museu Arqueològic de Barcelona. És de marbre blanc, pentèlic.

Se’n conserven bé el cos i el cap, i resten només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra, i de la serp que s’hi enroscava. Fa 2,15 m d’alçada.

És l’obra d’art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. El déu es representat segons la forma habitual.

Segons Carpenter i Philadelphius, l’estàtua pot ésser datada vers la fi del segle V aC, datació que fou seguida per l’escola catalana d’arqueologia. Després García y Bellido ha suposat que és més tardana, d’època hel·lenística.

Sovint és citada amb el nom d’Escolapi d’Empúries.

Arquimbau i Cardil, Rosa Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 març 1909 – 28 febrer 1992)

Comediògrafa i novel·lista. Ha publicat contes amb el pseudònim de Rosa de Sant Jordi i narracions: Història d’una noia i vint braçalets (1934) i Home i dona (1936). Ha conreat un teatre de tipus humorístic: Es rifa un home! (1935), L’inconvenient de dir-se Martínez (1957).

L’any 1930 va fer un seguit de reportatges de caràcter social a la revista “Imatges”. Col·laborà al setmanari “La Rambla”, amb una columna nomenada Films&Soda. Els seus articles sovint provocaven polèmica amb els diaris de caràcter més conservador.

Va participar en la campanya de recollida de signatures femenines a favor de l’Estatut i va promoure l’agrupament de les catalanes a favor del vot femení. Va ser presidenta del Front Únic Femení Esquerrista, a més de militant d’Esquerra Republicana.