(Cervera, Segarra, 1909 – Catalunya, 1978)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual en 1931, a Barcelona.
Ha destacat també com a dibuixant.
Batlle i Campderrós, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1909
Barraquer i de Puig, Joaquim
Artigas i Basté, Josep
(Barcelona, 1909 – 1976)
Orfebre i pintor. Ha efectuat la decoració de gran nombre d’esglésies i capelles.
Ha realitzat també moltes obres d’orfebreria -calzes, custòdies, reliquiaris-, entre les quals figuren peces destinades als papes Pius XI i Pius XII.
Molgosa i Valls, Jaume
(Barcelona, 1841 – Girona, 14 setembre 1907)
Escriptor i director i actor de teatre. Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys (1885), Nihilistes (1887) i Conseqüències de l’Electra (1902), i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Piotiers (1901).
Fou germà seu Josep Oriol Molgosa i Valls (Barcelona, 17 desembre 1844 – 15 abril 1909) Actor i escriptor. Publicà i estrenà obres de teatre, en català i en castellà.
Mitjans i Miró, Francesc
(Barcelona, 15 juliol 1909 – 20 novembre 2006)
Arquitecte i urbanista. Obtingué el seu títol el 1942. Les seves obres es mouen entre l’academicisme i l’arquitectura moderna.
És autor de nombrosos edificis remarcables als barris residencials de Barcelona, moltes cases d’estiu, l’hotel Rei Jaume de Castelldefels i, juntament amb Josep Soteras, del projecte del Camp Nou del F. C. Barcelona.
Rebé el premi FAD Opera Omnia el 1964.
Miquel i Baró, Josep
(Lleida, 1865 – Barcelona, 17 agost 1909)
Polític. Membre del Partit Republicà Nacionalista Català, durant la Setmana Tràgica fou el cap de la rebel·lió a Sant Andreu; dirigí en especial l’assalt a les casernes de la guàrdia civil i l’incendi de l’església parroquial.
Fou el primer executat en la repressió que seguí a aquests fets.
Martí i Torres, Joan
(Martorell, Baix Llobregat, 1834 – 18 gener 1909)
“el Xic de les Barraquetes“ Revolucionari i republicà.
L’assassinat del seu germà Vicenç “el Noi de les Barraquetes“, decidí la seva dedicació a la política.
Fou un dels homes d’acció del partit republicà, i el 1873 comanda un batalló en la lluita contra els carlins.
Arran del cop d’estat de Manuel Pavía, s’aixecà a favor de la República a Sarrià (Barcelona), al capdavant de vuit-cents homes, però al cap de dos dies fou vençut (1874).
Martí i Roca, Pau
(Reus, Baix Camp, 8 gener 1893 – 12 gener 1909)
Pianista. Fou molt precoç. Als deu anys triomfava ja en uns concerts al Palau Reial de Madrid.
Estudià amb Enric Granados i més tard al Conservatori de París, amb Rislar.
La seva carrera restà trencada per la mort prematura.
Manyé i Vendrell, Josep
(Barcelona, 14 setembre 1909 – 17 juliol 2000)
Escriptor. El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat. El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d’aquest organisme.
Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d’activistes catalans entorn de J.M. Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i Josep Trueta. En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l’estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana (1947).
Cofundador de l’Anglo-Catalan Society (1952), és autor de Los ingleses son así (1956), La coronación en Inglaterra (1953), Una Barcelona a Anglaterra i altres reportatges (1957), Margarita de Windsor (1960), La venus de Trafalgar Square (1976), etc.
Fou també corresponsal a Londres dels diaris “Clarín” de Buenos Aires, “Excelsior” de Mèxic i de l’“Avui”, i col·laborà habitualment a “Destino”, amb el pseudònim de Jorge Marín.
En retornar a Catalunya ocupà càrrecs en mitjans de comunicació en català.
Ha estat guardonat amb els premis Ondas de la Cadena SER (1971) i Avui de periodisme (1977). Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1987), el títol de Membre Honorari de l’Imperi Britànic (1994), el premi Albert Viladot (1995) i el premi Godó de periodisme (1998).
Malet, Antoni
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 28 agost 1909)
Destacat element revolucionari.
El 1909, arran de l’anomenada Setmana Tràgica de Barcelona, fou considerat el cap de la subversió al terme de Sant Adrià de Besòs, al costat de la capital.
Sota aquesta acusació seria detingut, jutjat i condemnat a mort. Morí afusellat.
Dades dels Països Catalans 