Arxiu d'etiquetes: 1909

Llorens i Opisso, Artur

(Barcelona, 1909 – 1968)

Periodista. Signà sempre Arturo Llopis. Nét d’Alfred Opisso.

Repòrter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà. Fou col·laborador de “La Humanitat” i, a la postguerra, redactor de “Destino” i col·laborador de “La Vanguardia”.

Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc.

Júpiter, Club Esportiu

(Barcelona, 12 maig 1909 – )

Societat esportiva, fundada al Poblenou. Modest, ha estat dels clubs més populars del futbol català. Campió d’Espanya categoria B (1925). Jugà a primera categoria catalana des de la temporada 1929-30 fins a la guerra civil. En aquesta època arribà a tenir 2.000 socis.

Equip amb connotacions polítiques, l’any 1924 la Dictadura de Primo de Rivera li prohibí l’escut quadribarrat i estelat. Amb l’arribada de la República recuperà l’escut original; el franquisme el tornà a prohibir i el 1989 fou novament restituït.

La temporada 1943-44 ascendí a tercera divisió, categoria en què competí més de quaranta temporades. La 1987-88 jugà a segona divisió B. Guanyà cinc títols del Torneig d’Històrics, un Trofeu Interclubs (1953) i un títol de primera territorial (2010).

La temporada 2009-10 incorporà un equip femení, i disposa de nombrosos equips de categories inferiors. Dels seus rengles sorgiren figures tan destacades com Rosalench, Tui Bosch i Quimet Rifé.

Des del 1948 juga al camp de futbol de la Verneda. L’any 2009 rebé la medalla d’or de la ciutat.

Enllaç web: Club Esportiu Júpiter

Juan i Rosselló, Jaume

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 1909 – Barcelona, 25 febrer 1962)

Pintor. Establert a Barcelona. El 1936 es donà a conèixer a l’Exposició de Primavera del Saló de Montjuïc, a Barcelona.

Conreà el gènere figuratiu i, en certa manera, classicitzant, del noucentisme.

El 1948 participà al Grup dels Set.

Internacional, La -setmanari-

(Barcelona, octubre 1908 – juliol 1909)

Setmanari. Òrgan de la Federació Socialista Catalana.

Dirigit per Antoni Fabra i Ribas, s’oposà a la política anarquista de “Solidaridad Obrera”.

Reaparegué el 1919 a Madrid i s’edità fins al 1921.

L’òrgan de la UGT a Barcelona, amb caràcter bilingüe, l’any 1931 també adoptà aquest nom.

Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona

(Barcelona, 1909 – 1939)

Institució de caràcter privat. Fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.

Perseguia, per damunt de tot, la formació de la dona per a l’educació dels seus fills i la integració parcial en el procés productiu.

Institució ideològicament conservadora, oferia a les alumnes unes classes de cultura general i d’activitats domèstiques.

L’Institut atorgava borses de treball; es calcula que entre el 1920 i el 1933 oferí una mitjana de 1.500 borses anuals.

Després de la guerra civil el local passà a la diputació de Barcelona.

Hogar y la Moda, El

(Barcelona, 7 juny 1909 – novembre 1987)

Revista en castellà. Dedicada a temes de decoració, cuina, modes, etc. Fou primer de periodicitat setmanal i després desenal, mensual i finalment quinzenal. Ha estat dirigida per María Luz Morales.

Publicà com a suplements “Lecturas” i “Labores del Hogar”, després convertides en revistes.

Habsburg-Lorena i de Borbó, Carles d’

(Viena, Àustria, 4 desembre 1909 – Barcelona, 24 desembre 1953)

Pretendent carlí. Fill petit de l’arxiduc Leopold Salvador d’Àustria-Toscana i de Blanca de Borbó.

Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona, fins el 1931 en que tornà a Àustria.

Naturalitzat espanyol, el 1945 reivindicà la corona espanyola amb el nom de Carles VIII.

Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors.

Fou enterrat al monestir de Poblet.

Guzmán i Martínez, Joan Baptista

(Aldaia, Horta, 1846 – Montserrat, Bages, 18 març 1909)

Músic i monjo del monestir de Montserrat.

Després d’haver estat organista a Salamanca i a Covadonga, actuà com a mestre de capella de les seus d’Àvila, Valladolid i València.

L’any 1888 ingressà com a monjo a Montserrat i, l’any següent, fou nomenat mestre de l’Escolania, que reorganitzà notablement.

És autor d’una àmplia, bé que desigual, producció religiosa.

Guitart i Matas, Enric

(Barcelona, 1 maig 1909 – 29 novembre 1999)

Actor teatral i cinematogràfic. Fill de l’actor i director Enric Guitart i Soldevila, es va formar en les companyies catalanes d’Enric Borràs i Maria VilaPius Daví.

A partir del 1939 es destacà com a primer actor de l’escena espanyola, sobretot en la interpretació del monòleg de P. Bloch Les mans d’Eurídice, que representà milers de vegades en castellà i, darrerament, també en català.

Güell i Cortina, Lluís Maria

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4 juliol 1909 – Barcelona, 22 setembre 2001)

Pintor paisatgista. Deixeble de Joaquim Mir. El 1932 féu la seva primera exposició individual a la Sala Parés.

El color gris i els celatges donen a la seva pintura una nota molt personal. Ha fet nombroses decoracions murals al fresc (parròquia de Santa Maria del Mar, a Salou).

Fou director de l’Escola Massana del 1956 al 1976.