(Barcelona, 1909 – 1968)
Periodista. Signà sempre Arturo Llopis. Nét d’Alfred Opisso.
Repòrter i divulgador de temes històrics i culturals catalans, generalment en castellà. Fou col·laborador de “La Humanitat” i, a la postguerra, redactor de “Destino” i col·laborador de “La Vanguardia”.
Publicà diverses biografies de sant Josep Oriol, sant Antoni Maria Claret, Victòria dels Àngels, etc.
(Barcelona, 12 maig 1909 – )
Societat esportiva, fundada al Poblenou. Modest, ha estat dels clubs més populars del futbol català. Campió d’Espanya categoria B (1925). Jugà a primera categoria catalana des de la temporada 1929-30 fins a la guerra civil. En aquesta època arribà a tenir 2.000 socis.
Equip amb connotacions polítiques, l’any 1924 la Dictadura de Primo de Rivera li prohibí l’escut quadribarrat i estelat. Amb l’arribada de la República recuperà l’escut original; el franquisme el tornà a prohibir i el 1989 fou novament restituït.
La temporada 1943-44 ascendí a tercera divisió, categoria en què competí més de quaranta temporades. La 1987-88 jugà a segona divisió B. Guanyà cinc títols del Torneig d’Històrics, un Trofeu Interclubs (1953) i un títol de primera territorial (2010).
La temporada 2009-10 incorporà un equip femení, i disposa de nombrosos equips de categories inferiors. Dels seus rengles sorgiren figures tan destacades com Rosalench, Tui Bosch i Quimet Rifé.
Des del 1948 juga al camp de futbol de la Verneda. L’any 2009 rebé la medalla d’or de la ciutat.
Enllaç web: Club Esportiu Júpiter
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 1909 – Barcelona, 25 febrer 1962)
Pintor. Establert a Barcelona. El 1936 es donà a conèixer a l’Exposició de Primavera del Saló de Montjuïc, a Barcelona.
Conreà el gènere figuratiu i, en certa manera, classicitzant, del noucentisme.
El 1948 participà al Grup dels Set.
(Barcelona, octubre 1908 – juliol 1909)
Setmanari. Òrgan de la Federació Socialista Catalana.
Dirigit per Antoni Fabra i Ribas, s’oposà a la política anarquista de “Solidaridad Obrera”.
Reaparegué el 1919 a Madrid i s’edità fins al 1921.
L’òrgan de la UGT a Barcelona, amb caràcter bilingüe, l’any 1931 també adoptà aquest nom.
(Barcelona, 1909 – 1939)
Institució de caràcter privat. Fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.
Perseguia, per damunt de tot, la formació de la dona per a l’educació dels seus fills i la integració parcial en el procés productiu.
Institució ideològicament conservadora, oferia a les alumnes unes classes de cultura general i d’activitats domèstiques.
L’Institut atorgava borses de treball; es calcula que entre el 1920 i el 1933 oferí una mitjana de 1.500 borses anuals.
Després de la guerra civil el local passà a la diputació de Barcelona.
(Barcelona, 7 juny 1909 – novembre 1987)
Revista en castellà. Dedicada a temes de decoració, cuina, modes, etc. Fou primer de periodicitat setmanal i després desenal, mensual i finalment quinzenal. Ha estat dirigida per María Luz Morales.
Publicà com a suplements “Lecturas” i “Labores del Hogar”, després convertides en revistes.
(Viena, Àustria, 4 desembre 1909 – Barcelona, 24 desembre 1953)
Pretendent carlí. Fill petit de l’arxiduc Leopold Salvador d’Àustria-Toscana i de Blanca de Borbó.
Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona, fins el 1931 en que tornà a Àustria.
Naturalitzat espanyol, el 1945 reivindicà la corona espanyola amb el nom de Carles VIII.
Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors.
Fou enterrat al monestir de Poblet.
(Aldaia, Horta, 1846 – Montserrat, Bages, 18 març 1909)
Músic i monjo del monestir de Montserrat.
Després d’haver estat organista a Salamanca i a Covadonga, actuà com a mestre de capella de les seus d’Àvila, Valladolid i València.
L’any 1888 ingressà com a monjo a Montserrat i, l’any següent, fou nomenat mestre de l’Escolania, que reorganitzà notablement.
És autor d’una àmplia, bé que desigual, producció religiosa.
(Barcelona, 1 maig 1909 – 29 novembre 1999)
Actor teatral i cinematogràfic. Fill de l’actor i director Enric Guitart i Soldevila, es va formar en les companyies catalanes d’Enric Borràs i Maria Vila–Pius Daví.
A partir del 1939 es destacà com a primer actor de l’escena espanyola, sobretot en la interpretació del monòleg de P. Bloch Les mans d’Eurídice, que representà milers de vegades en castellà i, darrerament, també en català.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4 juliol 1909 – Barcelona, 22 setembre 2001)
Pintor paisatgista. Deixeble de Joaquim Mir. El 1932 féu la seva primera exposició individual a la Sala Parés.
El color gris i els celatges donen a la seva pintura una nota molt personal. Ha fet nombroses decoracions murals al fresc (parròquia de Santa Maria del Mar, a Salou).
Fou director de l’Escola Massana del 1956 al 1976.
Dades dels Països Catalans 