(Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 8 desembre 1834 – Madrid, 4 març 1906)
Militar i geodesista. Germà de Carles. Col·laborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent.
Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional.
(Balaguer, Noguera, 1906 – 1983)
Pintor. Sojornà un temps a París, on treballà influït pel cubisme.
Posteriorment adoptà tendències més tradicionals.
(Barcelona, 5 desembre 1906 – 4 febrer 1988)
Orfebre i argenter. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici i Joan. Format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.
Exposà per primera vegada el 1930, amb una obra simple i geomètrica, molt allunyada del típic gust barroc. És autor de nombroses peces d’orfebreria religiosa, així com de trofeus esportius.
Guanyà diversos premis, entre els quals la medalla d’argent a la Triennal de Milà (1936), la medalla d’or a l’Exposició d’Arts Decoratives de Madrid (1947), així com d’altres guardons a les exposicions de l’Art en l’Esport el 1968 i el 1970.
El seu altre germà Rafael Serrahima i Bofill (Barcelona, 1910 – segle XX), fou pintor i orfebre, i col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa. També destaca la seva tasca de retratista al llapis.
(Catalunya, 1906 – 1921)
Conjunt d’articles d’Eugeni d’Ors publicats diàriament, amb el pseudònim de Xènius a “La Veu de Catalunya” i després a “El Día Gráfico” entre el 1906 i el 1921.
L’autor hi analitzava diferents temes relacionats amb la política i la cultura des del seu ideari noucentista.
Les glosses van ésser seguides per una àmplia audiència i van exercir, en el seu conjunt, una gran influència en la intel·lectualitat catalana de començament del segle XX.
(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)
Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992) Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:
Gustau Gili i Torra (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008) Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.
(Vic, Osona, 1 gener 1835 – Barcelona, 22 febrer 1906)
Rector de la Universitat de Barcelona.
Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Pere i de Manuel.
(Barcelona, 18 novembre 1905 – 10 febrer 1906)
Setmanari il·lustrat d’art, literatura i actualitats fundat per la mateixa empresa editora de “Cu-cut!”.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Canvià d’orientació i de format al número 11 per suplir “Cu-cut!”, que era suspès, però fou prohibit pel fet d’assemblar-s’hi massa.
(Catalunya, 1906)
Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents.
Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera.
Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, i Horacianes, de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica.
Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals.
(Cervera, Segarra, 1906 – Castelldefels, Baix Llobregat, 1978)
Lingüista. Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1930. Estudià els monestirs de Montserrat i de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma.
Durant la guerra civil espanyola visqué a Alemanya i a Suïssa, on s’establí.
Va publicar un opuscle sobre El Tobor (1934). És autor d’un Diccionari de sinònims (1971) de la llengua catalana, molt ben acollit per la crítica, i que ha estat reeditat en diverses ocasions.
Dades dels Països Catalans 