Arxiu d'etiquetes: 1906

Hory, Elmyr de

Deixa un comentari

(Budapest, Hongria, 14 abril 1906 – Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 11 desembre 1976)

Pintor. Famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis (Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc), molts dels quals havia conegut personalment a París. Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors, per bé que ell negà sempre que ho fos.

Residí a Eivissa d’ençà del 1960. Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats.

Fou protagonista de diverses novel·les i d’una pel·lícula d’Orson Wells (Fake/Question Mark, 1973).

Horacianes

1 Resposta

(Illes Balears, 1906)

Obra de Miquel Costa i Llobera. Recull 16 composicions, dues de les quals –A Horaci i Calma (traducció de l’obra XVI del llibre II d’Horaci)- foren escrites el 1880, bé que després retocades, i les restants entre el 1905 i el 1906.

Fruit de la seva admiració per l’obra d’Horaci, Costa -seguint els exemples de Manuel de Cabanyes i Carducci-, de qui prengué el procediment d’adaptació dels metres antics- volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana (estrofes sàfica i alcaica, entre altres).

L’obra, que, malgrat la seva rigor clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica (fou editada dues vegades el mateix any).

Hom l’ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país.

Gaos i González-Pola, Alexandre

2 Respostes

(Oriola, Baix Segura, 12 novembre 1906 – Nuévalos, Aragó, 12 abril 1958)

Escriptor. Germà de Vicent i de Lola.

És autor de llibres de poemes, com Tertulia de campanar (1932), Impetu del sueño (1934), Vientos de la angustia (1947) i La senzillez atormentada (1951), i de diversos assaigs: La angustia romántica de nuestro tiempo (1935).

Estellés i Gadea, Gerard

Deixa un comentari

(València, 1833 – 1906)

Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol).

Fou diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899).

Escanyé, Frederic

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, 15 maig 1833 – Perpinyà, 1 setembre 1906)

Advocat i polític. Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua.

Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme.

Descatllar i de Descatllar, Margarida de

Deixa un comentari

(Clermont Pouyguilhès, Gascunya, 1906 – ? , Rosselló, 23 febrer 2000)

Mecenes. Propietària rural a Illa (Rosselló), s’ha dedicat a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.

Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana (1974) i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona.

Les dues institucions, fusionades, han publicat tres quaderns d’una Grammaire basique de langua catalane i edità “Rebrolls”, butlletí de la Biblioteca, i “Entre tots ho farem tot”, butlletí dels alumnes de l’Escola. També han convocat premis de narració i d’altres disciplines des del 1980.

Danvila i Collado, Manuel

1 Resposta

(València, 31 desembre 1830 – Màlaga, Andalusia, 21 febrer 1906)

Jurista, polític i historiador. Germà de Francesc. Es doctorà en dret (1859); milità en el partit moderat fins a la Revolució del 1868.

Sota la Restauració fou diputat en diverses legislatures com a membre del partit conservador per Gandia, Xiva de Bunyol i Llíria. Ocupà el ministeri de la governació durant el breu govern de Cánovas del Castillo el 1892, esdevingué senador el 1893, i el 1896 fou nomenat president del Tribunal Contenciós Administratiu, i posteriorment senador vitalici.

Membre de la Real Academia de la Historia des del 1884, fou autor de gran nombre d’obres jurídiques i històriques, entre les quals destaquen: La Germanía de Valencia (1884), El poder civil en España (1885), Historia crítica y documentada de las Comunidades de Castilla, en 6 volums (1897-1900), i Estudio e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del antiguo Reino de Valencia (1905-06).

Chauvet, Lluís

1 Resposta

(Perpinyà, 27 juliol 1906 – Menucourt, Illa de França, 18 abril 1981)

Escriptor i periodista. Fill d’Horaci Chauvet. Fou redactor de “Le Figaro” de París.

Ha publicat un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra, una història del cinema i, sobretot, dues novel·les: Furieusement tendre (1949) i L’air sur la quatrième corde (1953).

Cazeilles, Marcel

1 Resposta

(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 8 març 1906 – 30 agost 2001)

Metge militar i poeta. Graduat a Lió l’any 1931, féu carrera de metge militar i arribà a general. S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins al 1956, que passà al ministeri de la Defensa Nacional a París.

Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit (1961) i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses.

Ha conreat la poesia catalana i ha publicat, amb el pseudònim Joan la Cella, un recull de poemes titulat Sol de tardor (1974).

Català i Tineo, Sigfrid

Deixa un comentari

(València, 11 agost 1906 – 9 setembre 1978)

Dirigent obrer. Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional el 1937.

Governador civil de Conca (1937-39), encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué (1947) una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi.