Arxiu d'etiquetes: 1905

Regàs i Castells, Xavier

(Barcelona, 26 agost 1905 – 15 febrer 1980)

Comediògraf i empresari. Fill de l’hoteler Miquel Regàs i Ardèvol. Doctor en dret, visqué un quant temps a París i fou un gran impulsor teatral i un arquetipus de la bohèmia artística amb diners.

Fou corresponsal de “La Publicitat” i col·laborà a “L’Esport Català”, “La Rambla”, “Mirador” i “La Humanitat”.

Durant la guerra civil fou alt funcionari de la conselleria de Justícia. S’exilià el 1939 i retornà aviat.

S’especialitzà en la contractació de companyies teatrals estrangeres.

Estrenà diverses comèdies: Cèlia, la noia del carrer d’Aribau (1935), Tobruck (1949), Camarada Cupido (1955) i Pobre Gabriel (1958).

Montané i Mollfulleda, Lluís

(Sant Celoni, Vallès Oriental, 2 gener 1905 – Barcelona, 10 juny 1997)

Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja i treballà al taller d’Eusebi Arnau. Viatjà pensionat per Espanya, Bèlgica, França i Itàlia.

Participà a les Exposicions de Primavera (del 1932 al 1936) i, després de la guerra civil, en les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes.

Ha realitzat petits formats, així com imatgeria religiosa i monuments.

Conrea un estil naturalista que oscil·la entre la tradició noucentista i evocacions de l’arabesc modernista.

Mena i Zamora, Teodor de

(Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 13 octubre 1905)

Escriptor i músic. Germà de Carlota.

A Olot fundà i dirigí “La Aurora Olotense” (1859) i “El Faro de la Montaña”, a Barcelona “El Espectador” (1872), a Sabadell “Los Ecos del Vallés” (1880) i “Diario de Sabadell” (1881-86), a Arenys de Mar “Ecos de la Costa” (1886-88).

Va escriure el drama Arnau de la farga, l’estudi La industria de Sabadell… (1870), un oratori i fou l’autor de la lletra i la música de les sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica (1873).

Maseras i Ribera, Maria Helena

(Vila-seca, Tarragonès, 25 maig 1853 – Maó, Menorca, 4 desembre 1905)

Metgessa i pedagoga. Fou la primera dona de l’estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d’altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells.

Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l’ensenyament.

Era germana d’Agustí Alfons i de:

Miquel Maseras i Ribera  (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 13 març 1934)  Metge. Deixà algunes publicacions. Fou el pare de Miquel i d’Alfons Maseras i Galtés.

Masclans i Girvés, Francesc

(Barcelona, 4 març 1905 – 18 gener 2000)

Botànic i pedagog. Ha exercit la carrera del magisteri.

Autor de dues obres divulgadores molt reeixides: Guia per a conèixer els arbres (1958), i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes (1963).

Ha publicat Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes (1954) -que complementà notòriament en una segona edició (1981) intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans-, Flora del Segrià i de l’Urgell (1966), Els noms catalans dels bolets (1975), i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental.

Mascaró i Capella, Josep

(Barcelona, 28 desembre 1838 – 26 octubre 1905)

Metge. Cursà la carrera a Barcelona i amplià estudis a l’estranger.

Tingué molta anomenada en l’especialitat d’obstetricia i es dedicà també a la ginecologia i a la pediatria.

Autor de Las nodrizas en relación con la mortalidad en la primera infancia (1887), discurs d’ingrés en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

En 1894-95 fou president de l’Ateneu Barcelonès.

Mas i Sardà, Francesc

(Barcelona, segle XIX – 1905)

Financer. El 1854 fundà, amb el seu soci J. Vilalta, la Banca Vilalta i Mas; mort el soci (1860), l’entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F. Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas Sardà (1949).

El seu nét Josep Maria Mas-Sardà i Sells (Barcelona, 1918 – ? ) fou president d’aquesta banca des del 1962.

Joaquim Marsillach i Codony

Marsillach i Codony, Joaquim

(Olot, Garrotxa, 22 maig 1905 – 17 juliol 1986)

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Olot i després amplià els seus coneixements a Barcelona, on rebé lliçons d’Ignasi Mallol i d’Enric Galwey, en el sentit de les noves orientacions plàstiques del paisatgisme iniciat per aquest últim.

Tanmateix, la seva obra tendeix a l’anècdota cromàtica típica dels epígons d’aquella escola olotina.

Exposà repetidament a Barcelona i, des del 1942, participà en la majoria de les Exposicions Nacionals.

Màntua, Cecília A.

(Barcelona, 1905 – 29 agost 1974)

(Cecília Alonso i Bozzo)  Escriptora. Filla de Gastó Alonso i Manaut.

El seu teatre és de caire costumista i sentimental. Autora de Ha passat una oreneta (1936), La Pepa maca (estrenada el 1954 i publicada el 1959), La cançó de la florista (1959), Princesa de Barcelona (1959), Maria Coral, la pessebrista (1961) i Història d’un mirall (1966), entre d’altres obres.

Escriví també novel·les en castellà i féu guions per a Ràdio Barcelona.

Mans i Puigarnau, Jaume Maria

(Barcelona, 17 agost 1905 – 1983)

Advocat. Autor de Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española (1928), que constitueix la seva tesi doctoral, i de diverses obres jurídiques: El consentimiento matrimonial (1956), Hacía una ciencia general y unitaria del derecho (1960), Lógica para juristas (1969), entre d’altres.

Fou transcriptor del text original del Recognoverunt proceres i professor de dret canònic, director de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.