Arxiu d'etiquetes: 1905

Girona i Agrafel, Manuel

14 Respostes

(Barcelona, 1 gener 1817 – 31 octubre 1905)

Banquer i polític. Fill d’Ignasi Girona i Targa (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), i germà de Jaume, Casimir i Ignasi.

Creador de diversos bancs, el de Barcelona i l’Hispano Colonial, entre altres, participà en diferents empreses cívico-financeres.

Fou alcalde de Barcelona (1876), diputat conservador i senador, i refusà el ministeri de Finances i el marquesat que Cánovas del Castillo li oferí.

Entre altres obres de mecenatge, sufragà íntegrament la construcció de la façana de la catedral de Barcelona.

Autor, entre altres obres, d’Ensayo para arreglar el crédito i mejorar la situación de España (1865) i Arreglo, unificación y estimación completa de la deuda pública de España (1880).

Fou el pare d’Anna Girona i Vidal (Barcelona, segle XIX – 1925)  Pagà el cimbori de la catedral de Barcelona i, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, fou creada marquesa de Caldes de Montbui.

Gassiot i Llorens, Joan

2 Respostes

(Pineda de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 15 setembre 1971)

Advocat. Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans.

En col·laboració amb R. Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes (1928).

Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat -corresponents als anys de la Catalunya autònoma-, de l’Enciclopedia Jurídica Española, la qual codirigí amb el seu pare Josep Gassiot i Magret.

Gas i Salvador, Manuel

2 Respostes

(Madrid, 5 setembre 1905 – Barcelona, 3 desembre 1995)

Cantant i actor. El 1935 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu.

El 1940 començà a cantar sarsueles amb el mestre Pablo Sorozábal i el 1950 inicià la carrera cinematogràfica. Es retirà el 1972, havent rodat més de 50 pel·lícules.

Fou el pare de Mario Gas i Cabré.

Garganta i Fàbrega, Josep Maria de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1905 – Torrent, Horta, 1980)

Teòleg, historiador i filòsof. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Joan i de Miquel. Professà al convent dominicà de Solsona (1926) i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la Universitat.

Traslladat a Barcelona, fundà (1936) la revista “Dominicas”. El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia. Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc.

Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino. Summa contra gentiles (1952), Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas (1961) i Francisco Coll, fundador de las Dominicas de la Anunciata (1976). Cal destacar les introduccions que féu a les obres de sant Domènec (1966) i de sant Vicent Ferrer (1956).

Col·laborador assidu de la revista “Teología espiritual”, estudià la història de la província dominicana d’Aragó.

Garba

2 Respostes

(Barcelona, 18 novembre 1905 – 10 febrer 1906)

Setmanari il·lustrat d’art, literatura i actualitats fundat per la mateixa empresa editora de “Cu-cut!”.

Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Canvià d’orientació i de format al número 11 per suplir “Cu-cut!”, que era suspès, però fou prohibit pel fet d’assemblar-s’hi massa.

Gallostra i Verdala, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, 1905 – 5 octubre 1974)

Pintor paisatgista autodidacte. Participà molt en l’activitat artística gironina dels anys 1920 i 1930.

Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar (1930), organitzà la Fira de Mostres de Girona (1932-35) i exposà (individualment o col·lectivament) les seves pintures, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França (1939-50) i en haver retornat a Girona.

Gabarró i Freixas, Manuel

Deixa un comentari

(Piera, Anoia, 1905 – Barcelona, 1979)

Enginyer. Director d’Indústries Elèctriques (1927) i enginyer industrial (1954).

S’especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939.

Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia (1933) i fou vocal de l’Asociación Electrotécnica Española.

Frexas de Sabater, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1847 – 1905)

Escriptor. Exercí la seva carrera d’advocat. Fou crític musical a la premsa barcelonina i de Madrid.

El 1890 es traslladà a Buenos Aires, on arribà a dirigir el diari “La Nación” i es dedicà també a l’ensenyament.

Publicà a l’Argentina diversos llibres i opuscles de poesia i assaig.

Folch i Pi, Albert

3 Respostes

(Barcelona, 10 octubre 1905 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 gener 1993)

Professor de farmacologia a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic. Fill de Rafael Folch i Capdevila.

Germà de Jordi, junt amb el qual formà part, abans de la guerra civil, de l’equip d’investigació de l’Institut de Fisiologia de Barcelona.

Ferrer i Codina, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1837 – 11 octubre 1905)

Dramaturg i periodista. Fou director de les revistes “Barcelona Alegre” i “La Tomasa”.

Publicà amb èxit irregular obres truculentes, plenament vuitcentistes, entre les quals Les relíquies d’una mare (1866), El pagès de l’Empordà (1875), La casa pairal (1875) i L’escolanet de la Pobla (1902), i obres d’exaltació nacional, com Un manresà l’any vuit (1879) i Otger (1885).

És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona (1868), Tenorios (1900), etc.