(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 gener 1903 – Barcelona, 16 juny 1988)
Bioquímic. Estudià a Barcelona, Oxford i Munic. Ocupà la càtedra de química orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la (1930-38). Després d’un període d’investigació a Estocolm i Nova York.
Introduí la bioquímica a la Universitat de Barcelona i ocupà la càtedra d’aquesta especialitat el 1962.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1903 – Saragossa, Aragó, 1970)
Gastrònom i publicista. Ha col·laborat intensament a diverses publicacions periòdiques de Barcelona.
Durant molts anys ha gaudit de la màxima consideració com a escriptor de temes gastronòmics, especialment de cuina catalana.
Impulsà la creació d’escoles d’hoteleria a Sabadell i a Barcelona.
(Girona, 27 juliol 1903 – Barcelona, 21 novembre 1968)
Pintor. Dirigí l’Escola Massana de Barcelona. És autor de nombroses pintures murals.
Posteriorment s’ha dedicat també al gravat i a l’escultura, amb realitzacions de notable encert.
(Barcelona, 9 abril 1903 – 19 abril 1981)
“Carlston” Il·lusionista. De família suïssa, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional.
Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria, amb què triomfà als locals de més renom de l’estat espanyol gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb que executava els jocs.
Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de Joaquim Partagàs, a la mort d’aquest adquirí l’establiment, que convertí en una escola d’il·lusionisme per a professionals, aficionats i intel·lectuals.
(Argentona, Maresme, 1903 – Barcelona, 1966)
Advocat i jurista. Fill d’Antoni Borrell i Soler. Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans (1946-52), membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1958-66).
Va publicar, entre d’altres Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual (1943), Los censos enfitéuticos en Cataluña (1948), La persona humana (1954) i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català (1965).
(Figueres, Alt Empordà, 13 desembre 1903 – Barcelona, 20 octubre 1973)
Llatinista. Deixeble de Joaquim Balcells. L’any 1926 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines a la Universitat de Sevilla; el 1932 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fou degà a la facultat de Filosofia i Lletres (1960-66) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Publicà, entre altres obres, una Sintaxis Histórica de la Lengua Latina (1945-48).
Col·laborà en diversos volums de la Fundació Bernat Metge i fou fundador i director de la Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos i promotor del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae.
(Barcelona, 1854 – 1903)
Excursionista i escriptor. Professor mercantil, fou un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques.
Col·laborador de la revista “L’Excursionista”, i de l’Album Monumental-Pintoresc de Catalunya (1879). Publicà diverses monografies, com La Seu de Tarragona, Lo castell de Burriach i Lo monestir de Santes Creus.
(Badalona, Barcelonès, 15 maig 1903 – )
Club esportiu. Sorgí del club ciclista Bètulo Sport amb el qual compartí el seu velòdrom.
Ha estat campió de futbol de Catalunya (1912-13), i, darrerament ha jugat a segona i tercera divisió.
Té un camp de joc de 93 x 60 m, amb una capacitat per a 4.700 espectadors.
(Barcelona, 22 març 1903 – 28 gener 1971)
Gramàtic. Format a l’oficina de correctors de l’Institut d’Estudis Catalans. Després de la guerra civil organitzà i professà nombrosos cursos de gramàtica catalana.
Traduí La importància d’ésser fidel (1938) d’Oscar Wilde. Publicà Vocabulari castellà-català abreujat (1958), Vocabulari català-castellà abreujat (1961) i Llenguatge i gramàtica (1970 i 1971), en dos volums (recull dels seus articles publicats a “Serra d’Or”). En col·laboració amb Joan Triadú publicà Lectures escollides (1962, 1965, 1969), en tres volums.
Fou un dels fundadors del quartet vocal Orpheus.
(Sitges, Garraf, 11 juliol 1903 – Barcelona, 8 febrer 1983)
Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, professor adjunt de la Universitat Autònoma, redactor en cap dels “Annals de Medicina” i del “Butlletí de la Societat de Tisiologia”.
És autor d’un Atlas de radiología clínica de l’aparell respiratori (1932-35), d’El cor dels pneumòpates i el pulmó dels cardiacs (1971) i molts altres treballs sobre patologia.
Dades dels Països Catalans 