(Barcelona, 1903 – 26 desembre 1991)
Actriu. Filla de l’escultor Felip Coscolla i Plana.
Ha actuat en cinema: El padre Juanico (1922), adaptació de Mossèn Janot, d’Àngel Guimerà, i en teatre.
Coscolla i Ferrer, Roser
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1903
Congrés Universitari Català, Primer
(Barcelona, del 31 gener al 2 febrer 1903)
Assemblea celebrada per tractar de l’organització d’un ensenyament universitari català autònom. Actuà de president Jaume Algarra i Postius, que ja era secretari del comitè organitzador patrocinat per diverses entitats adscrites al naixent moviment catalanista.
La ponència bàsica presentada pel Dr. Domènec Martí i Julià plantejava l’organització de la Universitat catalana. A les conclusions, s’afirmava que la Universitat de Barcelona havia d’ésser fonamentalment una Universitat catalana i era missió del govern de col·laborar a aquesta catalanització.
Es proposà, també, que els professors numeraris no fossin nomenats pel sistema clàssic d’oposicions.
Fruit del congrés foren els Estudis Universitaris Catalans.
Comitè de Defensa Social
(Barcelona, 1903 – segle XX)
Agrupació política conservadora. De tendència reaccionària.
Intentà d’agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme.
Fou derrotat en totes les eleccions a què es presentà.
Catalunya -revista, 1903/05-
(Barcelona, 1903 – 1905)
Revista literària quinzenal, i després mensual. La dirigia Josep Carner i n’eren redactors molts dels seus amics.
Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantenia una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època i fou una plataforma per als autors mallorquins.
Dedicà un especial interès al folklore, als treballs de creació i assaigs llargs i a les notes polèmiques.
Castelucho i Camell, Rosa-Antonieta
(París, França, 1903 – Reus, Baix Camp, 1987)
Marxant d’art. Filla d’Emili Castelucho i Diana, del qual continuà la galeria “Castelucho” de París.
Es casà amb Just Cabot, i ambdós fundaren la galeria Mirador (1949) a la plaça Vendôme; vídua, el 1961, donà la col·lecció de llibres i publicacions de Cabot a l’abadia de Montserrat.
Casadevall i Deparés, Gaietà
(Barcelona, 2 juny 1850 – 22 novembre 1903)
Compositor. Fou bon organista i pianista.
Compongué música d’inspiració religiosa, de la qual destaca la inspirada en alguns poemes místics de Jacint Verdaguer.
Cardona i Puig, Fèlix
(Malgrat de Mar, Maresme, 3 febrer 1903 – Caracas, Veneçuela, 12 desembre 1982)
Explorador. Féu els estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona.
Durant el viatge de pràctiques corresponents, restà a Veneçuela, on, juntament amb Joan M. Mundó i Freixes estudiaren les possibilitats auríferes i diamantíferes de la Guaiana, descobriren la cascada Meru (1928), actualment anomenada Salto Ángel, la més alta del món, i pel seu compte, les fonts del Caroní.
A la mort del company, prosseguí les exploracions de la selva amb finalitat de servei en el camp de les ciències i de fixació de punts geodèsics per a la cartografia veneçolana.
Féu de guia de l’expedició franco-veneçolana en el descobriment de les fonts de l’Orinoco (1951). Sol o amb comissions de treball, tingué part en els treballs de fixació de fronteres. Fou un gran coneixedor de la Guaiana i de la població indígena.
Candel i Vila, Rafael
(Pamplona, Navarra, 14 agost 1903 – Madrid, 9 febrer 1976)
Geoquímic. Fou un dels fundadors de l’Institut-Escola de Barcelona (1932), i dirigí l’Institut Ausiàs Marc (1933-39).
Exiliat a França, li fou concedit el títol d’enginyer geòleg de l’Escola Superior del Petroli i dels Combustibles Líquids de la Universitat d’Estrasburg.
De nou a Barcelona, guanyà el premi Enric de Larratea, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’obra Jaciments petrolífers dels Pirineus Orientals (1950).
Col·laborà amb Alfred Kastler, premi Nobel de Física (1966), del qual fou ajudant a Bordeus. Ocupà la càtedra de geoquímica a la Universitat de Barcelona.
És autor de nombrosos treballs d’investigació i de traduccions.
Campmany i Cortés, Maria
(Barcelona, 1903 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)
Professora. Germana de Montserrat. Passà la seva joventut a l’Argentina. Es doctorà en filosofia i lletres.
Després d’estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, fou bibliotecària del Servei Meteorològic de Catalunya.
Publicà una Bibliografia de la meteorologia a Catalunya (1937).
Des del 1939 residí novament a Buenos Aires.
Camó i Alsina, Enric
(Tortosa, Baix Ebre, 17 setembre 1842 – Pamplona, Navarra, 28 febrer 1903)
Compositor. Fundà el 1860 l’orfeó La Joventut Dertosense.
És autor de nombroses sarsueles, d’obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral.
Dades dels Països Catalans 