Arxiu d'etiquetes: 1901

Bonet i Cuito, Pere

2 Respostes

(Lleida, 5 novembre 1901 – París, França, 1980)

Polític sindicalista. De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una empresa. Fou empresonat arran de la vaga general de l’agost de 1917.

Fou un dels fundadors de “Lucha Social” (1919) i de “La Batalla” (1922). Afiliat a la Federació Comunista Catalano-balear, fou empresonat quatre anys durant la Dictadura de Primo de Rivera. Pel febrer de 1929 s’exilià a París.

Tornà a Barcelona pel febrer de 1931 i fou elegit membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. Membre del grup dirigent de l’Aliança Obrera de Catalunya (1933), el 1935 fou fundador i membre del comitè executiu del POUM.

Durant el famós procés contra aquest partit a Barcelona (Fets d’octubre 1934), fou condemnat a 15 anys de presó.

A la darreria del gener de 1939, amb altres presos, s’alliberà a Agullana i entrà a França. A l’exili fou empresonat i tancat en un camp de càstig pel govern de Vichy.

Bonet i Amigó, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 juliol 1852 – 14 setembre 1913)

Metge. Fou professor i catedràtic d’obstetrícia (1879) a la Facultat de Medicina, rector (1905-13) de la Universitat de Barcelona, i un dels primers presidents del Col·legi de Metges.

Ocupà càrrecs de conseller en importants companyies de ferrocarrils i d’obres públiques, i adoptà sempre una actitud reaccionària davant les reformes de l’exercici de la medicina.

El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet, que ha passat per enllaç als Amigó.

Fou germà seu, Miquel Bonet i Amigó  (Barcelona, 1855 – 17 abril 1914) Químic. L’any 1875 guanyà una càtedra de química a la Universitat de Barcelona.

Bluch, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Montblanc ?, Conca de Barberà, 1901)

Eclesiàstic. Fou rector de la parròquia de Sant Miquel de Montblanc. Hi excel·lí per les seves virtuts i el seu saber.

Fermament convençut de la bondat de l’ideari catalanista, en fou el propagador més destacat de la Conca de Barberà.

Blasi i Rabassa, Ramon

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1901 – Barcelona, 1980)

Escriptor. Fou col·laborador d’“En Patufet”, i des del 1968 de “Patufet” i de col·leccions annexes, amb els pseudònims de Guerau i R. Bir.

És autor de faules, del recull de narracions d’animals Tornen a parlar les bèsties (1935), i de novel·les roses de la Biblioteca Gentil.

Bertran i Oriola, Manuel

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, 1901 – Barcelona, 1976)

Poeta. Ha conreat la poesia religiosa en diàlegs i meditacions que denoten una influència de Ramon Llull, Joan de la Creu i la patrística: Jesucrist amb mi (Viola dels Jocs Florals del 1934), Comunió (1945), Cantata de Nadal (1947), Quaresma (1949) i Ciutat de Déu (1957, premi Ciutat de Barcelona 1955).

Bertran i Güell, Felip

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 setembre 1901 – 25 agost 1965)

Industrial i polític. Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes.

Prengué part en l’alçament militar del 1936 i, després de la guerra civil, presidí, entre d’altres societats, les companyies Asland i Maquitrans. Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir.

Autor d’Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya (1936), Preparación y desarrollo del Alzamiento Nacional (1938), Rutas de la Victoria (1939) i Poblet, deber de nuestra generación (1946).

Batlles i Fontanet, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 12 juny 1983)

Fotògraf. Fou col·laborador habitual de la revista “D’Ací i d’Allà”.

Després del 1939 obrí una galeria a Barcelona, juntament amb Josep Comte i Argimon, de qui després se separà.

Es destacà en el retrat i en la publicitat, sobretot en les tècniques del color; es féu conèixer internacionalment en l’anomenada “die transfer”.

Bassa i Armengol, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 1977)

Heraldista i sigil·lògraf.

Va escriure les obres: Rocabruna. Prehistòria, història, tradicions i llegendes (1932), Orígens de l’escut català (1961), El veritable escut de la ciutat de Barcelona (1964), Els comtes-reis catalans. Història heràldica de la casa de Barcelona (1964).

Va aplegar una important col·lecció de més de 500.000 segells documentals, marques, escuts i monedes.

Banc Atlàntic

3 Respostes

(Barcelona, 1901 – 1984)

Entitat bancària. Fundada sota el nom de Nonell, Rovira i Martos R.C. El 1916 passà a dir-se Nonell Hermanos R.C i el 1946, Banc Atlàntic.

El 1976 va ser adquirit per Rumasa. El 1984, després de l’expropiació d’aquest grup, el govern espanyol va vendre el banc a l’Arab Banking Corporation i al Banco Exterior de España.

Azoy i Castañé, Adolf

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 desembre 1901 – 12 desembre 1988)

Metge otorinolaringòleg. Fou col·laborador d’Emili Mira a l’Institut Psicotècnic. Posteriorment fou catedràtic a les universitats de Sevilla (1953) i Barcelona.

El 1967 fou nomenat director de l’hospital Clínic de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Medicina (1968).

Els seus estudis se centren, principalment, en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i la psicologia i l’audició.