Arxiu d'etiquetes: 1901

Paluzie i Cantalozella, Esteve

(Olot, Garrotxa, 26 gener 1806 – Barcelona, 9 juliol 1873)

Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals.

El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà “El Instructor de la Juventud”. Deixà, més endavant, l’escola per dedicar-se a l’edició de llibres de primer ensenyament.

Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l’estat espanyol.

A la seva mort, el seu fill Faustí Paluzie i Tallé  (Barcelona, 1833 – 1901), prosseguí la tasca editorial i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l’edició d’obres tècniques i textos de primera ensenyança.

Guaiaba, El

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – vers 1908)

Taller de Joan Vidal i Ventosa, que llogà a la plaça de l’Oli de Barcelona. S’hi reuniren importants artistes i estudiosos de l’època.

Cap al 1908 es traslladà a la Riera de Sant Joan.

S’hi crearen les famoses penyes de l’Ateneu Barcelonès i el Lyon d’Or.

Garcés i Miravet, Tomàs

10 Respostes

(Barcelona, 9 octubre 1901 – 16 novembre 1993)

Escriptor i advocat. Estudià la carrera de dret i la de lletres, però es dedicà al periodisme actiu.

Fou col·laborador de “La Publicitat” i de la “Revista de Catalunya”, fou director de la revista “Mar Vella” i un dels fundadors dels “Quaderns de Poesia” (1935).

Poeta simbolista i reelaborador de la tradició popular d’una manera personal i culta, ja revelà aquestes facultats en el seu primer llibre, Vint cançons (1922), al qual seguiren L’ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931), El senyal (1935), El caçador (1947), La nit de Sant Joan (1951), Grèvol i molsa (1953), Viatge d’Octubre (1955), Quaderns de la selva (1962), Plec de poemes (1971) i Escrits a terra (1985).

És també autor de proses i crítica: Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Llibre de Nadal (1951) i de traduccions. El 1986 va aparèixer la Poesia completa, i entre 1988 i 1991, la Prosa completa.

Premi Ciutat de Barcelona el 1985, i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1993.

Fou el pare de l’arquitecte Jordi Garcés i Brusés.

Frígola i Frígola, Bonaventura

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 19 novembre 1829 – Barcelona, 3 desembre 1901)

Compositor. Estudià al Conservatori de París, on dirigí orquestres de teatre. En tornà l’any 1854 i fou mestre de capella a la seva vila natal.

Residí encara a França entre 1858 i 1881, on escriví Cantata avec choeurs et soli (1868). Fou director de l’escolania de la basílica de la Mercè a Barcelona (a partir del 1881 fins a la seva mort). Dirigí alguns concerts simfònics a la capital.

És autor d’una Simfonia en la, per a quintet instrumental, nombrosa música religiosa, sardanes i altres obres.

Fluvià i Vendrell, Armand de

4 Respostes

(Barcelona, 24 agost 1901 – 31 desembre 1967)

Pianista i compositor. Fill de Pius de Fluvià i Borràs. Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor.

Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona.

És autor de cançons sobre text de Josep Carner (Fred, 1926), Josep Maria López-Picó, etc, sardanes, com Desig (1926), música de cambra, etc. El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959.

Fou el pare d’Armand de Fluvià i Escorsa.

Ferrer i Esteve, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Girona, 1851 – 1901)

Jurisconsult i poeta. Membre fundador i president de l’Associació Literària de Girona (1872-1901), va dedicar-se a escriure a diverses revistes de Girona i de Barcelona.

Afiliat al partit conservador, presidí la diputació de Girona en 1884-90.

Col·laborà a la premsa catalana. Publicà diverses obres com el romanç històric Lo siti de Girona, el quadre de costums en vers L’hereu (1875), el recull Poesies catalanes (1875) i el poema La derrota de Bellefonds.

Farré i Albagés, Miquel

1 Resposta

(Barcelona, 10 febrer 1901 – 21 maig 1978)

Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945). Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona -d’on fou catedràtic des del 1943-, a Florència i a Granada (1925-26). Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarel·la sòlid i estructurat.

Com a pintor de frescs fundà una Escola Internacional de Pintura Mural a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc. El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona.

Té obres als museus d’art modern de Barcelona, Bilbao i Madrid.

Fàbregas i Vehil, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – l’Havana, Cuba, 19 març 1983)

Arquitecte i urbanista. Graduat el 1925, fou membre fundador del GATCPAC. Formà part de la generació d’arquitectes catalans que representaren l’aportació més seriosa del racionalisme internacional al nostre país.

La seva obra més important fou la direcció del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances (1919-34), situada a les platges de Gavà i Castelldefels, esquema ideal d’urbanisme extensiu i col·lectivitzat.

El 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d’Economia de Catalunya.

És autor, amb Joan Grijalbo, de l’obra Municipalització de la propietat urbana (1937).

Acabada la guerra civil espanyola, s’exilià a Santo Domingo i després a Cuba, on ha ocupat càrrecs a la universitat de l’Havana.

Faber, Will

Deixa un comentari

(Saarbrücken, Alemanya, 29 maig 1901 – Barcelona, 17 febrer 1987)

Pintor. Format inicialment dins l’expressionisme de Paul Klee. Des del 1932 residí a Barcelona.

La seva obra anà evolucionant cap a una abstracció que sempre té com a fonament els elements del món concret, especialment del de la tècnica.

Ultra la pintura, conreà el gravat i el cartró per a tapissos i catifes, i projectà vidrieres emplomades (vitralls de la capella de les Llars Mundet).

Va fer pintures murals per a indrets i institucions públiques (premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat), especialment a Barcelona.

També fou molt considerable la seva activitat de dissenyador gràfic.

Estiarte i Samsó, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 1986)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona.

Deixeble de Josep Triadó, s’ha dedicat als ex-libris, i n’ha fet més de tres-cents en estils diversos. Fou un dels fundadors de l’Associació d’Ex-libristes de Barcelona.

Publicà i il·lustrà Paradigmas (1938), l’antologia pròpia Ex-libris (1955), etc.