Arxiu d'etiquetes: 1901

Salvat i Xivixell, Manuel

4 Respostes

(Barcelona, 13 gener 1842 – 26 febrer 1901)

Editor i impressor. Féu l’aprenentatge d’impressor a la casa de Magriñà i Subirana, i passà després a l’impremta de Jaume Jespús.

El 1869 participà en la creació de l’empresa Espasa Hermanos y Salvat, convertida el 1881 en Espasa y Compañía, formada per ell i el seu cunyat Josep Espasa.

L’any 1897 se separà de la societat per fundar-ne una altra, amb la denominació de Salvat e Hijo, que en un temps relativament curt es convertí en una de les editorials més importants de l’estat espanyol, gràcies a la modernització dels procediments tipogràfics.

Fou soci fundador de l’Institut de les Arts del Llibre.

A la seva mort, l’editorial fou continuada pels seus fills Pau i Santiago Salvat i Espasa.

Paredes i Fonollà, Miquel

(Barcelona, 24 setembre 1901 – Ceret, Vallespir, 1 març 1980)

Escultor i forjador. Estudià amb Lluís Labarta i fou deixeble de Josep Llimona.

Aprengué a treballar el metall, i arribà a ésser un gran mestre en la seva especialitat. Amplià estudis a França, país on residí des del 1939.

Prengué part en nombroses exposicions col·lectives i fou distingit amb diversos premis i accèssits. Fou professor d’escultura a l’Escola Nacional de Belles Arts d’Orleans.

Juntament amb la dibuixant Lola Anglada és l’autor de la figura d’El més petit de tots, també fou l’autor del bust d’Arístides Maillol al Museu de Perpinyà.

Paluzie i Cantalozella, Esteve

(Olot, Garrotxa, 26 gener 1806 – Barcelona, 9 juliol 1873)

Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals.

El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà “El Instructor de la Juventud”. Deixà, més endavant, l’escola per dedicar-se a l’edició de llibres de primer ensenyament.

Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l’estat espanyol.

A la seva mort, el seu fill Faustí Paluzie i Tallé  (Barcelona, 1833 – 1901), prosseguí la tasca editorial i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l’edició d’obres tècniques i textos de primera ensenyança.

Molins i Fàbregas, Narcís

(Tortellà, Garrotxa, 1901 – Cuatla, Mèxic, 1962)

Sindicalista i periodista. De la Federació Comunista Catalano-Balear, passà al Bloc Obrer i Camperol el 1931 i s’encarregà del servei de premsa; aquest mateix any ingressà a l’Oficina de Premsa de la Generalitat de Catalunya.

Membre del Comitè Executiu del POUM (1935), fou redactor en cap de “La Batalla” i exercí les funcions de director. Durant la repressió contra el POUM, després dels fets de maig de 1937, s’exilià.

És autor de l’obra U.H.P. La Revolució Proletària d’Astúries (1935) i a Mèxic publicà Campos de Concentración (1944) i un estudi antropològic titulat El Códice Mendocino y la economía de Tenochtitlán (1956). També escriví novel·les i contes.

Millà, Llibreria Editorial

(Barcelona, 1901 – )

Empresa. Fundada per Lluís Millà i Gàcio i establerta al carrer de Sant Pau. Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya.

Com a editorial inicià la sèrie Catalunya Teatral, amb més de dos-cents cinquanta títols. A la postguerra primer hagué d’editar només en castellà —Monografías Históricas de Barcelona—, però després reprengué en català la Biblioteca Popular, amb tiratges de fins a vint mil exemplars.

Ha publicat també llibres de bibliòfil i el monumental Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (1951-54) de Josep Francesc Ràfols, en tres volums, i Els pseudònims usats a Catalunya (1951), de Josep Rodergas.

L’any 2015 va tancar per reformes, però continua el negoci per Internet i a diverses fires.

Merli i Pahissa, Joan

(Barcelona, 22 maig 1901 – 11 novembre 1995)

Marxant, promotor d’art i editor. Després d’iniciar-se com a editor, en tornar d’un viatge a París, fundà l’Organització Joan Merli, societat que adquirí obres d’art per als seus associats.

Impulsà diverses publicacions d’art (“La Mà Trencada”, “Quatre Coses”, “Les Arts Catalanes” i “Art”, i fou assessor artístic de la Generalitat republicana.

Publicà 33 pintors catalans (1937).

Exiliat a Buenos Aires el 1939, hi fundà l’editorial Poseidón i la revista cultural “Cabalgata” i dirigí la publicació dels exiliats “Catalunya” (1947). Tornà a Barcelona el 1971.

Esporàdicament, ha conreat la literatura de creació.

Masferrer i Arquimbau, Joaquim

(Vic, Osona, 1855 – Lleida, 1901)

Escriptor. Germà de Josep, Ramon, Francesc de Paula i Francesc d’Assís. Pertanyia al grup fundador de l’Esbart de Vic. Es llicencià en dret i filosofia i lletres. Era deixeble de Llorens i Barba.

Fou catedràtic de psicologia i ètica a la universitat d’Oviedo i, més tard, a la de Barcelona, on ensenyà dret polític i administratiu.

Actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1874.

Publicà nombroses col·laboracions a la premsa catalana i els llibres Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1884) i Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofia elemental (1891).

Masferrer i Arquimbau, Francesc d’Assís

(Vic, Osona, 26 febrer 1847 – Lleida, 15 juliol 1901)

Filòsof psicologista. Germà de Josep, Ramon, Francesc de Paula i Joaquim. Després de llicenciar-se en dret i de doctorar-se en filosofia, fou professor de psicologia i d’ètica.

Autor d’un Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1844) i d’un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofía elemental (1891), treballs en què es palesa l’influx de Xavier Llorens i Barba.

Fou, en un altre camp, un dels fundadors de l’Esbart de Vic i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1874).

Mas i Ros, Francesc

(Caldes de Malavella, Selva, 27 gener 1901 – 23 agost 1985)

Músic. Autor de sardanes populars en la línia de Vicenç Bou, com Pastora.

Ha escrit un centenar de composicions, alguna de les quals, com Tossa bonica, d’extraordinària difusió.

Martínez i Garcia, Soledat

(Barcelona, 1901 – 1996)

Pintora. Amplià estudis a París, a l’acadèmia d’André Lothe i amb Otto Friesz.

Conreà la figura i la natura morta. El seu estil presenta influències del postimpressionisme i del fauvisme.

Exiliada a Mèxic (1939) i a París (1949), el 1961 tornà a Barcelona.