Arxiu d'etiquetes: 1901

Bosch i Morata, Francesc

(Xàtiva, Costera, 30 novembre 1901 – Mexicali, Mèxic, 25 setembre 1950)

Metge i polític. Partidari del valencianisme, fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, després (1935), del Partit Valencianista d’Esquerra.

Durant la guerra civil (1936-39) fou conseller de Cultura del Consell Provincial de València, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important: animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació de l’Institut d’Estudis Valencians (fundat el 9 febrer 1937).

El 1938 s’exilià amb la família, primer a França, i després s’instal·là a Mèxic.

Bonmatí i de Codecido, Francesc

(el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà, 4 novembre 1901 – Madrid, 27 abril 1965)

Escriptor. Visqué des de la seva joventut a Madrid, d’on seria nomenat cronista oficial el 1942.

Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana

(Palma de Mallorca, desembre 1901 – gener 1936)

(BDLC) Revista filològica. La primera dels Països Catalans, fundada per Antoni M. Alcover, amb la finalitat de mantenir la connexió entre els diferents col·laboradors del Diccionari català valencià balear (originalment concebut com a “Diccionari de la llengua catalana”).

Aparegueren 14 volums fins al 1926 (gairebé tots redactats per Alcover), que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles (de dialectologia sobretot) de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica.

Pel gener de 1933 Francesc de B. Moll en reprengué la publicació, però l’hagué d’interrompre en esclatar la guerra civil.

Blat i Monzó, Ismael

(Benimàmet, Horta, 6 novembre 1901 – 10 juny 1976)

Pintor. Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat.

Obsessionat per la llum, prefereix temes i paisatges exòtics (Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus) i el costumisme, on fa ressaltar els tons grisos (Oració).

Bello, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – 1901)

Eclesiàstic i teòleg. Fou rector del seminari de Tortosa.

Escriví algunes obres pietoses.

Miquel i Boix, Manuel

(Lleida, segle XIX – 1901)

Periodista i advocat. Fou director del periòdic “L’Ideal”.

Masferrer, Joan

(Barcelona, 1855 – 1901)

Eclesiàstic. Fou rector de la parròquia barcelonina de Betlem durant vint-i-quatre anys.

Destacà per la seva intensa vinculació a iniciatives culturals.

Martí i Cabrer, Manuel

(Barcelona, 1901 – 1951)

Escultor. Fou deixeble d’Eusebi Arnau. La seva obra és d’inspiració religiosa.

Lletra de Convit

(Illes Balears, 1901)

Opuscle d’Antoni Maria Alcover. Fou reeditat el 1902 i el 1903.

Exposava el projecte d’un Diccionari de la llengua catalana antiga i moderna, dialectal i literària, el sistema de recull de materials, el qüestionari per al recull i les instruccions per als secretaris i els coordinadors de les col·laboracions.

El diccionari aparegué finalment sota el títol canviat de Diccionari català-valencià-balear.

Góngora i Joanicó, Lluís

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 6 octubre 1834 – Barcelona, 8 maig 1901)

Metge. Fou especialista destacat de les vies respiratòries. Entre 1874 i 1894 fou el director del balneari La Puda de Montserrat (Esparreguera).

Donà un impuls decisiu a la creació de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (de la qual fou el primer president, 14 gener 1891 – 2 octubre 1896) i de la Societat Espanyola d’Hidrologia. També fou president de l’Ateneu Barcelonès (1882-84).

Autor de diversos llibres i manuals sobre medicina, va traduir al castellà obres mèdiques d’autors alemanys.