Arxiu d'etiquetes: 1901

Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana

2 Respostes

(Palma de Mallorca, desembre 1901 – gener 1936)

(BDLC) Revista filològica. La primera dels Països Catalans, fundada per Antoni M. Alcover, amb la finalitat de mantenir la connexió entre els diferents col·laboradors del Diccionari català valencià balear (originalment concebut com a “Diccionari de la llengua catalana”).

Aparegueren 14 volums fins al 1926 (gairebé tots redactats per Alcover), que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles (de dialectologia sobretot) de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica.

Pel gener de 1933 Francesc de B. Moll en reprengué la publicació, però l’hagué d’interrompre en esclatar la guerra civil.

Blat i Monzó, Ismael

Deixa un comentari

(Benimàmet, Horta, 6 novembre 1901 – 10 juny 1976)

Pintor. Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat.

Obsessionat per la llum, prefereix temes i paisatges exòtics (Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus) i el costumisme, on fa ressaltar els tons grisos (Oració).

Bello, Francesc

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – 1901)

Eclesiàstic i teòleg. Fou rector del seminari de Tortosa.

Escriví algunes obres pietoses.

Lletra de Convit

2 Respostes

(Illes Balears, 1901)

Opuscle d’Antoni Maria Alcover. Fou reeditat el 1902 i el 1903.

Exposava el projecte d’un Diccionari de la llengua catalana antiga i moderna, dialectal i literària, el sistema de recull de materials, el qüestionari per al recull i les instruccions per als secretaris i els coordinadors de les col·laboracions.

El diccionari aparegué finalment sota el títol canviat de Diccionari català-valencià-balear.

Góngora i Joanicó, Lluís

Deixa un comentari

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 6 octubre 1834 – Barcelona, 8 maig 1901)

Metge. Fou especialista destacat de les vies respiratòries. Entre 1874 i 1894 fou el director del balneari La Puda de Montserrat (Esparreguera).

Donà un impuls decisiu a la creació de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (de la qual fou el primer president, 14 gener 1891 – 2 octubre 1896) i de la Societat Espanyola d’Hidrologia. També fou president de l’Ateneu Barcelonès (1882-84).

Autor de diversos llibres i manuals sobre medicina, va traduir al castellà obres mèdiques d’autors alemanys.

Gómez i Garcia-Ribera, Julià

2 Respostes

(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 12 gener 1901 – París, França, 8 agost 1987)

Polític, conegut amb el pseudònim de Julià Gorkin. Secretari de les Joventuts Socialistes de València, fou un dels fundadors de la Federació Comunista de Llevant. Al començament de la Dictadura de Primo de Rivera s’exilià a París, on fou membre del PC francès i col·laborà estretament en la direcció del PCE.

El desembre de 1929 declarà les seves simpaties trotskistes, col·laborà assíduament a “La Vérité” i formà part de l’oposició comunista d’Espanya fins al mes de juny de 1931, en què retornà a Espanya i s’afilià al Bloc Obrer i Camperol.

Dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) des del 1935, durant la guerra civil fou el director nominal de “La Batalla”. Fou detingut amb altres dirigents del POUM al juny de 1937. Exiliat a diversos països d’Europa i Amèrica després de la guerra, el 1948 abandonà el POUM i ingressà al PSOE.

És autor de novel·les, com Días de bohemia (1930) i La muerte en las manos (1957); de peces de teatre, La guerra estalla mañana (1934) i Fantasmas de la Historia (1961), i de diversos assaigs històrics, polítics i testimonials, entre els quals destaquen Caníbales políticos (1941), Ainsi fut assassiné Trotsky (1948), Espanya, primer ensayo de democracia popular (1961), El proceso de Moscú en Barcelona (1974) i El revolucionario profesional (1975).

García Bacca, Juan David

Deixa un comentari

(Pamplona, Navarra, 1901 – Quito, Veneçuela, 1992)

Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de filosofia de les ciències (1934), hi introduí la logística.

Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i fou considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana.

Freixa i Ortega, Lli

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1901)

Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d’Urgell.

Escriví algunes obres religioses.

Espar i Tressens, Josep

Deixa un comentari

(Organyà, Alt Urgell, 17 juliol 1901 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1982)

Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.

És autor dels reculls poètics De les meves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957).

Diari de Catalunya -1900/01-

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 juliol 1900 – 13 març 1901)

Títol que va fer servir “La Veu de Catalunya”.