Arxiu d'etiquetes: 1901

Gómez i Garcia-Ribera, Julià

(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 12 gener 1901 – París, França, 8 agost 1987)

Polític, conegut amb el pseudònim de Julià Gorkin. Secretari de les Joventuts Socialistes de València, fou un dels fundadors de la Federació Comunista de Llevant. Al començament de la Dictadura de Primo de Rivera s’exilià a París, on fou membre del PC francès i col·laborà estretament en la direcció del PCE.

El desembre de 1929 declarà les seves simpaties trotskistes, col·laborà assíduament a “La Vérité” i formà part de l’oposició comunista d’Espanya fins al mes de juny de 1931, en què retornà a Espanya i s’afilià al Bloc Obrer i Camperol.

Dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) des del 1935, durant la guerra civil fou el director nominal de “La Batalla”. Fou detingut amb altres dirigents del POUM al juny de 1937. Exiliat a diversos països d’Europa i Amèrica després de la guerra, el 1948 abandonà el POUM i ingressà al PSOE.

És autor de novel·les, com Días de bohemia (1930) i La muerte en las manos (1957); de peces de teatre, La guerra estalla mañana (1934) i Fantasmas de la Historia (1961), i de diversos assaigs històrics, polítics i testimonials, entre els quals destaquen Caníbales políticos (1941), Ainsi fut assassiné Trotsky (1948), Espanya, primer ensayo de democracia popular (1961), El proceso de Moscú en Barcelona (1974) i El revolucionario profesional (1975).

García Bacca, Juan David

(Pamplona, Navarra, 1901 – Quito, Veneçuela, 1992)

Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic de filosofia de les ciències (1934), hi introduí la logística.

Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i fou considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana.

Freixa i Ortega, Lli

(Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1901)

Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d’Urgell.

Escriví algunes obres religioses.

Espar i Tressens, Josep

(Organyà, Alt Urgell, 17 juliol 1901 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1982)

Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.

És autor dels reculls poètics De les meves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957).

Diari de Catalunya -1900/01-

(Barcelona, 8 juliol 1900 – 13 març 1901)

Títol que va fer servir “La Veu de Catalunya”.

Company i Fages, Pere

(Barcelona, 1857 – 1901)

Taquígraf i periodista. Estudià l’escriptura taquigràfica en català.

Realitzà una bona tasca de divulgació cultural des de la presidència del Cercle de la Joventut Mercantil.

Cid i Prat, Josep Maria

(Barcelona, 1901 – 18 juliol 1974)

Escriptor i metge. Pare del poeta Felip Cid i Rafael. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i a la “Nova Revista” (1927-28). Fundà amb Jeroni de Moragas la revista “Monitor mèdic”.

És autor dels llibres El trueno (1963) i Antes del silencio (1965). Exercí la crítica literària del diari barceloní “Mundo Deportivo”. Conreà també la pintura.

Bulbena i Masferrer -germans-

Antoni Bulbena i Masferrer  (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922)  Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.

Cèsar A. Bulbena i Masferrer  (Barcelona, 1888 – 1974)  Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.

Romà Bulbena i Masferrer  (Barcelona. 1894 – 1969)  Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.

Benavent i Rocamora, Enric

(Reus, Baix Camp, 1837 – Madrid, 1901)

Pedagog i escriptor. Des del 1865 residí a Madrid, on es dedicà a l’ensenyament.

És autor de diverses obres didàctiques i d’una novel·la en castellà.

Arola i Domènech, Francesc d’Assís

(Manresa, Bages, 1842 – Lleida, 11 novembre 1901)

Doctor en farmàcia. Catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884).

S’especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques.