(Lleida, 1889 – 1918)
Pintor i dibuixant humorístic. Deixà els estudis de medicina.
Col·laborà a les revistes locals “Lo Gat del Famades” i “La Poticràcia”.
Anà a París (1913) amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i féu amistat amb Picasso.
De retorn (1916), dibuixà a l’estudi de Joaquim Xaudaró a Barcelona.
Morí tuberculós.
(Barcelona, 21 juny 1889 – 1958)
Violinista i compositor.
Actuà com a violinista a Europa i Amèrica. Residí a Mèxic des del 1921 fins al 1925, i hi creà una orquestra que ell mateix dirigí.
Escriví poemes simfònics, cançons i una sèrie de peces per a piano titulada Quadrets de la Costa Brava.
(Vic, Osona, 6 gener 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)
Advocat i polític. Fundador, juntament amb Oriol Anguera de Sojo, de la Unió Jurídica de Catalunya. Representant de Catalunya als congressos de minories nacionals.
Fou un dels fundadors (1930) del “Diari de Vic”, que també dirigí.
Era membre del consell del Partit Catalanista Republicà.
(Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)
Escultor i dibuixant. Residí un quant temps a París, on practicà amb èxit el dibuix satíric. A Barcelona treballà com a escultor.
Utilitzà la pedra, la terra cuita i el coure repussat.
Conreà també l’orfebreria i, en aquest camp, s’especialitzà en la realització de medalles de vori.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)
Escriptor. Visqué molts anys a la Pampa, on traduí al català, en vers, Martín Fierro (1936), de José Hernández, i Santos Vega (1956), de Rafael Obligado.
Col·laborà en les revistes “Ressorgiment” i “Catalunya” de Buenos Aires.
Deixà inèdita la versió, també en vers, de Tabaré, de Juan Zorrilla de Sanmartín. Publicà Passen els bàrbars (1938), versos d’un abrandat antifeixisme.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1818 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 setembre 1889)
Dibuixant i expert tèxtil. Estudià a l’Escola de Llotja, on més tard fou professor de dibuix.
El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863.
Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits.
Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos (amb Francesc Miralles, 1852), Arte de armonizar los colores… (1858) i altres tractats.
(Reus, Baix Camp, 9 juliol 1825 – Archena, Múrcia, 18 juliol 1889)
Metge. Presidí el Centre de Lectura de Reus i l’Ateneu Lliure de Barcelona. Es distingí al primer Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona (1880).
Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina i a la de Ciències Mèdiques. Fou metge de diversos establiments d’aigües termals.
Publicà obres de medicina i de física, i d’altres escrits.
(Palma de Mallorca, 10 octubre 1889 – Barcelona, 9 juny 1963)
Escriptor caputxí, conegut per Andreu de Palma de Mallorca. Es llicencià en dret a Barcelona, i hi prengué l’hàbit el 1915.
Fou una de les figures intel·lectuals de l’orde, escriví a “Estudis Franciscans”, fundà l’anomenada Escola Lul·liana i s’especialitzà en història local i religiosa.
Entre altres obres, publicà Iconografia Caputxina de Catalunya i Mallorca (1923), Els sistemes i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Historia de la villa de Sant Feliu de Codines (1946), Las calles antiguas de Tarragona (1956-58) i l’assaig històric Prat de Llobregat (1958).
(Lleida, 28 desembre 1889 – Barcelona, 30 setembre 1974)
Advocat i polític. Diputat per Lleida a corts (febrer 1936) com a membre de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
Fou fiscal del tribunal de cassació durant la guerra civil, càrrec que dimití per la seva amistat amb el ministre de justícia Irujo.
S’exilià el 1939; posteriorment féu estades a França i a Barcelona.
(Catalunya, 1879 – 1889)
Institució patronal. Creada a partir del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut Industrial de Catalunya, per defensar el proteccionisme industrial.
Des del 1880 publicà “El Eco de la Producción”.
En fusionar-se amb el Foment de la Producció Espanyola, constituí el Foment del Treball Nacional.
Dades dels Països Catalans 